pensament positiu

Ep ! Ets el que penses,  

i no ho saps !

Ressenya de Positive thinking, de Gill Hasson.  

En l'abudant bibliografia del pensament positiu cal consignar l’aparició de Positive thinkink, signar pel professor i coatching Gill Hasson.

El llibre conté una part teòrica, molt comprensible, en què es desenrotllen les idees sobre el pensament positiu; una part més reflexiva en què se sol convidar el lector a rumiar sobre les pròpies característiques de pensament, i un pinyol, molt ben compendiat en què s’arrengleren les idees més actives de cada capítol.

L’autor parteix d’una tesi elemental : la nostra actuació depèn, vulguem o no vulguem, del que pensem : idees rebudes, sobreenteses, de la família, de la societat, del temps viscut, sovint sense consciència de com actuen en nosaltres. Aquestes idees acabem conformant la nostra mentalitat i el to de les nostres actuacions i reaccions.

Gill Hasson ens proposa de fer-nos-en conscients i ens proposa una tesi senzilla : si aconseguim adonar-nos-en del nostre estil de pensament dominant podem, en cert sentit, controlar-lo racionalment i augmentar el nostre optimisme i possibilitats. 

 Gill Hasson ens persuadeix que el pensament positiu ens dóna una visió més àmplia, que ens permet de desenvolupar les nostres capacitats i possibilitats vitals, que no pas el pensament negatiu, que ens talla les ales.

Tu ets el que penses, ens etziba al primer capítol. I tot seguit desplega tot de cognicions distorsionades. De la primera en diu “confirmation bias”: pensem el que pensem, la nostra consciència tendeix a confirmar com a veritat, allò que ja creia prèviament. Si la tendència caracterològica  és el pensament optimista, la realitat vista no farà sinó confirmar la tendència ; si és a l’inrevés, el mateix. El tipus de justificació les accions sol ser confirmatiu.

L’altra distorsió l’anomena “saltar cap a la conclusió” sense tenir cap mena de informació rellevant. Altres distorsions : el tunnel thinking. No mirar altres possibilitats i opcions que la ceguesa del túnel et proposa. L’autor apunta que aquest tipus de pensament es manifesta amb expressions categòriques del tipus Les cosesmaicanvien, totsels polítics són lladres o el meu vot no pot marcar capdiferència.  

N’apunta altres com ara : catastrophizing,la tirada a imaginar que tot el que hom fa va de cara al desastre. Penses, inconscientment, que el pitjor sempre passaràinevitablement. 

Aquesta mena d’estil de pensament paralitza l’acció i et convenç que el teu pensament és racional i veritat. 

Per contra l’autor expressa que el pensament positiu atorga esperança. 

Per acabar, el que és nou és la tècnica que desplega l’autor per reconèixer els propis estils de pensament negatius- allò que en anglès anomenen self-talk, la conversa íntima que acaba formant un estil mecànic de pensar. Acceptar-ho, ser capaç de distingir-ho i arribar a un cert compromís amb un mateix és el que ens suggereix. Mantenir-hoés el que subratlla. 

En conjunt em sembla un llibre per llegir, per pensar, per subratllar fins a la darrera página , i, finalment, per practicar . Brillant i substanciós. .