Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Islàndia : la llum

Imatge
Islàndia : la llum.


Des de Catalunya, les possibilitats d’arribar per vies consuetudinàries a la illa d’Islàndia són remotes. Has d’esdevenir un forofo de la geologia, dels ocells, de la pesca del salmó o de trescar per les glaceresper concebre la idea d’un viatge tan llunyà. La llunyania física de l’illa produeix un efecte d’estranyesa geogràfica. La raresa del paisatge és continuada; la diferència de la llum és manifesta; l’arcaisme de l’idioma és sorprenent. Islàndia és la meca dels geòlegs. En el nostre grup, n’hi havia un parell que s’admiraven de les falles , , de les colades, del Rift, de tantes coses que havien estudiat als llibres ! De manera que vaig quedar suficientment il·lustrat de les característiques geològiques de l’illa. Ben garbellat, representa que Islàndia és situada sobre la dorsal atlàntica que té una llargada aproximada de 50.000 km. Islàndia és, doncs, situada sobre un magma calent que emergeix i alhora separa dos continents : Amèrica i Euro-Àsia, cosa que es po…

GEOTERMALISME : FUMAROLES.

Imatge
LES FUMAROLES . 
Sense pensar, anava a escriure : "un paisatge dantesc", però és massa tòpicament rebregat . El magma soterrat que escalfa l'aigua de la superfície. 




Postal des d' Akureyri, ciutat del nord d'Islàndia.

Imatge
LA PLUJA A AKUREYRI.




Les formes de la pluja, del fred  i del vent al nord d ‘Islàndia, encara que sigui a l’agost,  conviden a viure a dins de casa . Al fiord, llarguíssim, la boira presenta l’aire de família de les coses fantàstiques. Totes les formes de la natura són immenses.  Als pubs entreveus les teteres i les tasses darrera els vidres i n’ enveges l’ escalfor. Als carrers no hi veus ningú. A les cases, els grans finestrals deixen veure una llum pàl·lida i potser una dona que llegeix. Cortinetes i jardins al  costat. Un veí  hi ha instal·lat una visible columna de basalt al jardí. Es el símbol geològic del lloc. Des de fora, semblaria que la vida social no existís. Des de dins, la convivència de la gent es produeix dins de les cases. És més intensa, pròxima i segurament tant o més conflictiva que al sud. Estranyeses de la gent que vivim abocats a fora sota un sol roent.  Una volta anàrem a un determinat local en una ciutat portuària . Des de fora semblava mort. Des de dins, el cafè…

El quadern vermell perdut .

Imatge
NOTES PERDUDES  D'UN VIATGE.



ESPRESSO





La tovallola llistada.

Imatge
RELAT DEL DELTEBRE.



A la peixateria, una dona de Lituània, de pell de farina, xerra molt bé el català. Ens convida a quedar-nos-hi per sempre : “La vida hi és molt tranquil·la”. Als terrats de la vila del Deltebre se palpa el breu silenci de la migdiada, un dia de finals de juliol que núvols densos color de plom i de cendra passen sense parar sobre el cap després de setmanes de despotisme solar .Al jardí del darrere, de buguenvíl·lies, hibiscos i clavells morescos, i la font seca, el ventet mou el llimoner verdíssim.Al fons, una vella palmera senyorial vigila una caseta buida, tancada, amb un terrat assolellat sense ningú.Damunt del solà, mires un parell d’àlbers, molt drets, de fulles molt flonges que torregen per damunt de les cases de dues plantes.A migdia ha plogut torrencialment sobre els arrossars ufanosos, sobre el gran riu, sobre la taula, les estovalles, les cadires buides del dinar d’ahir- llum blanca de tant excés.A les cases llogades plenes de figuretes, quadrets i andròmin…

El Delta verd.

Imatge
El Delta.A l’estiu, els camps d’arròs del Delta, plans com el palmell de la mà, són d’una verdor rutilant, intensa, blavejant, amb una olor difícil de definir, però inconfusible. Les sèquies, els camins, els arbres espaiats, les platges desertes, les onades, els ocells, les platges amb pocs banyistes conformen una geografia curiosa, embriagant i peculiar.Les perspectives s’allarguen. La mirada queda com suspesa; la paraula, absent. ¿ Fins a quin punt aquesta geografia plana, immensa, incommensurable - només amb les casetes dels pagesos enmig dels camps i amb les sitges de les empreses arrosseres com a tòtems de prosperitat-  amb la silueta retallada, blava del Montsià a l’oest, i la immensitat del mar a l’est, conformen la personalitat de la gent d’aquest país petit, com si fos fora de la terra continental ?En un primer cop d’ull, la gent d’aquest país, la gent del Delta, somriu més, es mostra una mica més distesa que els lleidatans, enfurrunyats, malmirrosos, malhumorats, constrets, …