Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2017

un lloc des d'on estimar

Un llocdes d’on estimar.
Un club de lectura pot esdevenir formidable, sensacional. Havíem llegit el llibre “Un lloc des d’on estimar” de Joan Margarit. Llibre subtil sobre l’estimar en temps de vellesa. Sobre els llocs on la vida es fa. Llibre per estimar. A primera hora temia que no hi hagués ningú : feia un vent àrtic i una lluna quasi plena : els rajols del terrat freds. El vent fuetejava. Cada estació dóna un aire nou a la Biblioteca (vella escola refeta en Biblioteca). La tímida llum groga ventejada, la porta mig tancada convidava a la novel·la de misteri. És clar que el cervell humà, en estat natural, està més alegrement predisposar per a la narració, per la història. És un arbre sinàptic més frondós. Ja hi ha roderes antigues. La poesia és un camp a través. No hi ha senders. Els lectors hi estan més avesats a la novel·la: els personatges, els seus sentiments expressats sense gaires voltes simbòliques, les peripècies, els desenllaços, les mirades . La novel·la pot acompanyar el le…
POETES.
Vaig sentir la poeta Flàvia Company que llegí els seus versos més discursius, mig filosòfics, mig narratius, durant una bella estona. Amb jaqueta negra, els cabells platejats, les formes de la paraula fluïda, la poeta ens contà les íntimes (im)precisions del seu pensament. Aquell remolí de mots que tant poden semblar un vendaval de fulles, com un ramat de nyus o una família de senglars.  Potser 50 minuts- micròfon a flor de llavis com una cantant- seguits amb tres mínimes interrupcions : dos fragments de piano- amb la projecció de pel·lícules familiars- i dues lectures en veu alta del públic en la penombra, per participar en el recital. La poeta mostrava d’una manera a voltes confusa, amb moments brillants – cal rellegir-la !- les trifulques, perplexitats, i els vaivens mentals, oceànics, de la migració. L’estranyesa de l’emigrant. No en el sentit de l’enyorança sinó en el de la manera de mirar el nou món al qual viatges. ( El vell món i la vida vella, també.)
Dit sigui de pas…