Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2018

Vladimir Nabokov

Imatge
SUBTIL INTEL·LIGÈNCIA. 
Quadre pintat per Paloma Belenguer
Fa poc s’ha publicat en català, traduïda bellament per Ferran Ràfols Gesa, la primera novel·la que l’admirat Vladimir Nabokov va escriure directament en anglès en 1941, any d’història sorollosa i combatent a les planes d’Europa, intitulada La veritable història de Sebastian Knight. Llegir-la, ben estirat al sofà en aquests dies freds de febrer, és comprendre que les novel·les de Nabokov són moltes impressions plaents alhora: transformació, curiositat, sorpresa, coneixement, fascinació, llenguatge, però, en els autors més refinats com ell,  no necessàriament els més lliures, sinó aquells que refermen el valor acumulatiu de la cultura, les novel·les són moviments i accions subtils d’intel·ligència en una platja d’hivern ; formes de remarcar un detall de llum viscuda; un somni conservat; un matís de pensament inadvertit; una tensió metafòrica d’estil de què cap companyia elèctrica et passarà  factura; una broma teològica que has de…

ORDESA

ORDESA

 S’ha escrit que un crític ha de saber determinar si una obra és bona o no ho és pas. Aquesta és la seua principal comesa. Al meu entendre, Ordesa és una bona obra, tot admetent que, com les pastilles prescrites pels metges, s’ha de llegir en dosis prudents, sense sobrepassar-se. 
D’altra banda, Ordesa és clarament una obra que deriva de la poesia de l’autor nascut a Barbastre. El rastre de l’epíleg amb poesies que són en l’òrbita mental i temàtica del llibre prou ho indiquen. L’evolució cap a la prosa fa guanyar, per insistència i profunditat, la força del seu llibre.
 Des del romanticisme ençà, la pura sinceritat ha estat un valor diamantí que autors i crítics han valorat. Ordesa és un llibre sincer que indaga una complexa i sentida relació amb els pares. Més precisament, és un altre llibre sobre la pèrdua dels pares, emperò des de la perspectiva d’un home espanyol de classe baixa, o si ho volen, de classe mitjana-baixa. L’assumpte ha tingut exemples clàssics molt valuosos com a…