Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016
Lluís Foix. “No comprenen les novel·les, com jo no les comprenia a la seua edat, perquè no tenen cap espill moral o molt poques experiències vitals per a reconèixer-s’hi. Quan compleixin cinquanta o seixanta anys potser assaboriran les malícies de La Vídua Reposada, o potser els jocs de Plaerdemavida i Carmesina, que queden en segon pla “, “No és cap estranyesa: pocs han entès Tirant lo blanc, qui millor ho féu fouMario Vargas Llosa, que ara desfila amb la Isabel Presley a la Fiesta del Cine. Deu ser el màximum d’un novel·lista de l’estil del peruà: un flash ben enfocat de gust per l’aristocràcia de l’esperit en un diari de masses. Viure la seva novel·la.Deixar d’escriure-la ; o, potser, escriure-la i viure-la. Tot alhora “, va escriure el professor després de sortir de la classe. El periodisme depèn dels lectors com els professors depenen dels alumnes . Bons lectors fan bon periodistes. Nosaltres ja som lectors distrets. A Sant Feliu de Guíxols la casa natal d’Agustí Calvet, àlies Gazi…

Brilla Orió . Woody Allen al Teatre de Balaguer.

WOODY ALLEN.
Transportada al teatre clàssic- personatges, representació austera, escena il·luminada i públic - l’obra de Woody Allen, escrita en l’origen forma de guions de cinema, esdevé una impactant nuesa d’expressió de l’ànima sentimental humana encantadora, aigualida, això sí, per tal de fugir dels excessos sentimentals obsessionants. Dels tirabuixons de la neura. A“Marits i mullers”, els actors són veus ( molt poques vegades diàlegs en profunditat ) de la casa de barrets amb llumeta vermella que és el cor humà.Un matrimoni esgotat en llur relació passional prova una separació temporal que es torna una dura prova de les tempestes emotives de les separacions i la intempèrie emocional.Dissimetries : els que semblaven més feliços acaben separant-se ; els que creien en un amor més convencional – fer-se companyia – acaben continuant junts. I algú sempre queda sol, desaparellat davant la llum del focus teatral. Desproveïda de les escenes rutilants de Nova York, dels seus jardins públics …

Danubi.

Imatge

la juventud. Paolo Sorrentino,

Imatge
Youth.
El cinema projecta harmonia i bellesa a una existència que més aviat sembla fosca, hivernal i anodina. Oimés que Sorrentino s’alimenta del cinema de  Federico Fellini, ací en especial d’ ”Otto e mezzo”, que és una apoteosi de la vida. Les obres de Paolo Sorrentino són extremes: o t’agraden o t’avorreixen. O n’ets un fanàtic bocabadat o no en vols sentir ni parlar. O baveges o t’emprenyen. Enmig, pocs matisos. Depèn d’on arrengleres el judici se situa en l’entusiasme o en la hipercrítica. Youth - La juventud- és una excel·lent pel·lícula que els entusiastes de “La Grande bellezza “ mirem amb uns altres ulls. No pas els ulls crítics de qui veu el cinema com una peça d’art guiada per la moderació, o la coherència, l’equilibri o la denúncia. Sinó com una implosió paradoxal i incoherent de la vida. Aquest defecte d’incoherència és corregit pels excessos sentimentals, musicals, i pel fons filosòfic, com un riu d’aigua profunda i bicicletes  d’estiu.  “La juventud “ es una al·legoria irò…

AMB SOL DE FONS.

MILENA BUSQUETS.

Prenent cafè amarg a la pastisseria de la Rambla de Sant Feliu, convençut que vivia al millor dels mons possibles, vaig llegir a La Vanguardia,  que el volum de  Milena Busquets  intitulat “También esto pasará “ era considerat el millor llibre de ficció de l’any en castellà. Vaig acudir a la meua llibreria ( les ciutats, sense llibreries, ja no serien ciutats) i convencí amb la mirada somrient el meu llibreter coetani de llegir el text en castellà.  

Vaig trobar-me amb un llibre brillant per la llum que irradiava. Brillant pel retrat que mostrava de la protagonista, brillant per la resolució, brillant pel baix continu que sustenta una moral diferent. Cadaqués deu ser un empori de llum però també hi havia una llum que no coneixia : l’absència de culpa. Explicar les causes de les coses és un afer sempre confús : divagues. En canvi, viure és més estimulant : em recorda la lliçó d’una novieta evanescent a l’institut de Fraga quan llegia un llibre sobre la sexualitat, em dei…