Entrades

versos .

VERSOS REVERSOS.








Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no conviden a la teorització sense dir obvietats grosses, de pota d’elefant, ruboritzadores. La seua poesia, escrita en un arc temporal que abraça tota la joventut conscient, és pensada i escrita per a ser dita entre conversos. Vull dir entre poetes i lectors que combreguen en la mateixa fe. El vaig sentiramb goig als recitals primaverals de poesia del Bar Gilda de Lleida i em va semblar que estava avesat a un públic acostumat a avantguardes, il·luminacions i exploracions. A mi em va agradar però potser el públic lleidatà està més avesat als estàndards.  Vull dir a poesia més convencional. El poeta, però, m’afirmà que sabia on anava, que els seus camins literaris són transitats per molts altres poetes del món. Havent-lo sentit, vaig escriure’n aquest paper en què la lògica queda trastocada.   Les lògiques dels discursos s’assemblen malament. De cop, les paraules cel, home …

EL FAR EN LA NIT

Imatge
EL FAR EN LA NIT. 

Ara mateix sóc a l’aeroport de Ponta Delgada. Dotze de migdia. La setmana de vacances ha estat brevíssima. L’arxipèlag de les Açores és molt dispers, molt disseminat. Per poder viatjar d’una illa a l’altra – Horta, Pico, Flores -  tant els turistes com els nadius usen l’avió. L’aeroport és menut. Les altres illes llunyanes, algunes deshabitades.  
Nosaltres hem estat a Sâo Miguel, una illa allargada, on hi ha l’aeroport principal. Sâo Miguel és una extensa illa que conté sete cidades al sud i punta Cava al nord.  
Avui ha estat un dia plujós, molt nuvolós, molt gris. Hem vist la pluja petita caient sobre la piscina que l’hotel tenia al bell mig de l’edifici. Diu el guia que és clima habitual de l’hivern i de molts dies de la primavera. Cel tapat, de plom fos. La setmana ha estat rutilant de sol i vent. Penya segats. Platges de sorra negra. Al capvespre, de llum molt allargada i groga, han estat molt lents. Alguna vegada, al jardí de prop del colégio ( un edifici barroc…

ELS VULNERABLES.

Imatge
ABANS DE LA REPÚBLICA. 




Després de llegir Els vulnerables, estic convençut que la Història de l’Obrerisme a Catalunya, si és que tal sintagma posseeix algun significat ara, és un tema del qual cal saber més, per bé que els materials estiguin dispersos en tota mena de llibres i papers, inèdits  o desconegut per al gran públic. 
Ara que l´únic que se’ls acudeix als legisladors educatius ara mateix és incorporar l’evangeli dels cursos d’economia d’empresa i tecnologia als nous plans d’estudi, i reduir a la mínima expressió  els estudis de literatura i filosofia, llegir-lo és quasi revolucionari. 
Un mateix constata en els estudis publicats durant el temps del pujolisme, que la història de la burgesia era l’element més conegut, imprès i valorat. Cada cosa posseeix el seu valor:  la història de l’obrerisme català ha circulat sovint per canals clandestins. Ni tan sols els partits que duen l’adjectiu obrer al seu nom de pila han aconseguit de fer conèixer la història i el relat d’aquesta classe…

Vladimir Nabokov

Imatge
SUBTIL INTEL·LIGÈNCIA. 
Quadre pintat per Paloma Belenguer
Fa poc s’ha publicat en català, traduïda bellament per Ferran Ràfols Gesa, la primera novel·la que l’admirat Vladimir Nabokov va escriure directament en anglès en 1941, any d’història sorollosa i combatent a les planes d’Europa, intitulada La veritable història de Sebastian Knight. Llegir-la, ben estirat al sofà en aquests dies freds de febrer, és comprendre que les novel·les de Nabokov són moltes impressions plaents alhora: transformació, curiositat, sorpresa, coneixement, fascinació, llenguatge, però, en els autors més refinats com ell,  no necessàriament els més lliures, sinó aquells que refermen el valor acumulatiu de la cultura, les novel·les són moviments i accions subtils d’intel·ligència en una platja d’hivern ; formes de remarcar un detall de llum viscuda; un somni conservat; un matís de pensament inadvertit; una tensió metafòrica d’estil de què cap companyia elèctrica et passarà  factura; una broma teològica que has de…

ORDESA

ORDESA

 S’ha escrit que un crític ha de saber determinar si una obra és bona o no ho és pas. Aquesta és la seua principal comesa. Al meu entendre, Ordesa és una bona obra, tot admetent que, com les pastilles prescrites pels metges, s’ha de llegir en dosis prudents, sense sobrepassar-se. 
D’altra banda, Ordesa és clarament una obra que deriva de la poesia de l’autor nascut a Barbastre. El rastre de l’epíleg amb poesies que són en l’òrbita mental i temàtica del llibre prou ho indiquen. L’evolució cap a la prosa fa guanyar, per insistència i profunditat, la força del seu llibre.
 Des del romanticisme ençà, la pura sinceritat ha estat un valor diamantí que autors i crítics han valorat. Ordesa és un llibre sincer que indaga una complexa i sentida relació amb els pares. Més precisament, és un altre llibre sobre la pèrdua dels pares, emperò des de la perspectiva d’un home espanyol de classe baixa, o si ho volen, de classe mitjana-baixa. L’assumpte ha tingut exemples clàssics molt valuosos com a…

Sarlat-la Canèda

Imatge
La Ciutat de Sarlat.
Sarlat – la Canèda és només la tercera població de la Dordogna, emperò  el vell Sarlat, perquè el modern no se separa gaire d’una vila francesa contemporània – és una bella ciutat medieval, a l’entorn d’una abadia,  amb aspiracions renaixentistes que va quedar fora de les grans vies de circulació i, doncs, ha restat estranyament aturada en el temps, amb les teulades fosques i obliqües. Quan hi entres, un dia d’hivern sense gota de sol, et sorprèn la rara concentració d’edificis, carrerons i carrers d’aire medieval. Un carreró dedicat a Bertrand de Born, que surt a la Divina Comèdia amb el cap a la mà. Entrem en un palau on hi exposa un artista : les escales de cargol et transporten a un temps pretèrit de manera instantània. Hi veiem, en especial, els palaus del segle XV i XVI que en el nostre país o foren devastats per les guerres o no se’ls dóna cap importància. El que Sarlat posseeix és la densitat d’edificis nobles que a primer cop d’ull recorden la cèlebre torr…

JOSEP MARIA DE SEGARRA.

L’enterro de l’articulista.

 He tingut la sort de veure una bona adaptació d’articles de diari de Josep Maria de Segarra, poeta famós en la dècada dels anys 20 i 30 del segle passat i articulista sorneguer, tertulià, bon vivant, que escrigué en una revista mítica intitulada “Mirador“- el floret de la seua època. “El perfum dels dies” són la mostra somrient d’un altra època, menys estressada que l’actual, moment històric, crispat i confús, eufòric i deprimit, que vivim .
L’adaptació dels articles de Segarra s’han representat en un teatre petit dit Teatre de la Gleva, amb dos actrius i un actor que, a més, toca el clarinet talment com si fos un curiós enterro. Sé que serà difícil per al públic lleidatà de veure aquesta obra. M’esforçaré a evocar-lo amb el goig d’ajudar el lector a fer-se una idea novel·lesca de la insòlita obra teatral.
S’hi representava el sepeli de l’ínclit prosista present en forma de retrat, calb i amb cigar a les mans, com en els antics manuals de literatura. Els jove…

un lloc des d'on estimar

Un llocdes d’on estimar.
Un club de lectura pot esdevenir formidable, sensacional. Havíem llegit el llibre “Un lloc des d’on estimar” de Joan Margarit. Llibre subtil sobre l’estimar en temps de vellesa. Sobre els llocs on la vida es fa. Llibre per estimar. A primera hora temia que no hi hagués ningú : feia un vent àrtic i una lluna quasi plena : els rajols del terrat freds. El vent fuetejava. Cada estació dóna un aire nou a la Biblioteca (vella escola refeta en Biblioteca). La tímida llum groga ventejada, la porta mig tancada convidava a la novel·la de misteri. És clar que el cervell humà, en estat natural, està més alegrement predisposar per a la narració, per la història. És un arbre sinàptic més frondós. Ja hi ha roderes antigues. La poesia és un camp a través. No hi ha senders. Els lectors hi estan més avesats a la novel·la: els personatges, els seus sentiments expressats sense gaires voltes simbòliques, les peripècies, els desenllaços, les mirades . La novel·la pot acompanyar el le…