Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2017

La senyora Florentina

ESCRIRIURE.
Les comèdies com ara “ La senyoreta Florentina i el seu amant Homer” presenten un aspecte purgatiu que alleugereix els pesos de l’ànima. Començant per l’ínclita Rodoreda, que hi va amollar tota la mala llet reconcentrada que va covar en la seua relació sentimental amb Armand Obiols, que deu ser un transsumpte del fúnebre Homer; i seguint pel públic atent i predisposat, que s’hi esponja amb alegria. L’obra és un drama revertit alegrement en comèdia : la història d’una traïció sentimental i, alhora, una revelació : la senyora Florentina cau del núvol de la seua espera, “sense saber què espera” per acceptar la felicitat de la convivència amb amigues i flors . Tot dins dels cànons de la comèdia de primeries del segle XX que el director, Sergi Belbel, amb bon criteri, ha subratllat, il·luminat, i en algun cas, exagerat sense arribar a l'esperpent. Des dels primers compassos, un aire de felicitat desfermada amb gotetes de llimona es lliura a l’escenari lluminós. Una casassa am…

La mecànica de l'aigua.

Imatge
Silvana Vogt.
Mecànica de l’aigua de Silvana Vogh, opera prima d’una autora argentina que escriu en català, és una novel·la bellament escrita que, al meu entendre, presenta tres grans valors : el primer és un homenatge sentit, sincer i creïble a l’editor Isidor Cònsul, editor que morí prematurament – si no és que la mort sempre és prematura per a una societat que ni la pensa ni la vol veure- amb el  qual els escriptors de les terres de Lleida hi tenim un enorme deute : ell va editar amb aura de normalitat escriptors que altrament sempre tindrien l’estigma de ser provincials, o lleidatans. Com a editor fou un rumiador de llibres, eficaç col·laborador de les trobades d’escriptors. Fou un home que es féu a si mateix. La novel·la dóna moltes escenes vívides sobre el seu tarannà, sobre la seua manera de teixir complicitats, i de viure. El segon és la sinceritat càlida amb què escriu. L’autora ha triat el camí més dret cap a la vida i cap a les veritats, sabent que “ paga més la pena ser el t…

la mosca a la sopa.

UNA MOSCA A LA SOPA.
Les memòries del poeta nord-americà Charles Simic, nascut a Belgrad el 1938, tenen la profunditat sobtada i inaudita dels grans poetes. 
Traduïdes a l’espanyol amb el flamant títol de “Una mosca en la sopa” són excel·lents. No tant per la prosa o per l’evocació d’un món perdut sinó per una súbita capacitat d’observació de les coses concretes, que et sedueix. Simic reconeix que és un actor secundari en la gran trama de la història general.
 Al meu entendre, les seues memòries tenen tres grans nuclis d’interès : el primer, la fulgurant i emotiva evocació de la infància a Belgrad, en temps de guerra – guerra mundial, s’entén. El segon, en el llarg periple de refugiat des de Iugoslàvia fins Nova York, passant per París, on es llegeixen pàgines fulgurants sobre la feliç experiència de viure l’eclosió cultural i musical dels Estats Units en la dècada dels anys seixanta ; i , al cap i a la fi, el tercer nucli fóra les profundes reflexions sobre què significa escriure poesia…

Revolta de Bruixes.

Revolta


La interpretació d’un autor de teatre modern com ara Benet i Jornet planteja una carretada d’interrogants inquietants, ocultats per l’òxid del temps. 
Què hi ha en comú entre l’espectador d’una època – els anys setanta, i l’espectador del 2017 ? 

 Els directors teatrals tenen l’obligació de ser hàbils en la comprensió d’aquests contextos. Si hi pensem, hi intervenen tantes coses mig amagades: la censura més o menys implícita; les modes ; els discursos ocults...   
El director que sap copsar l’essència d’una obra – la nou tendríssima  – ja té molt de guanyat. Si es limita a posar a escena l’obra sense preguntar-se com pot commoure el públic del seu temps, llavors el fiasco està servit.
Juan Carlos Martel Bayod, que signa l’adaptació de Revolta de Bruixes al Teatre Lliure crec que no l’ha encertat.  L’essència d’aquesta obra no és fàcil de destil·lar. Escrita en la dècada dels setanta crec que està plena de sobreentesos : un primer element de revolta, que acaba sent sepultat per un m…