La tomba luminosa del desig. ( A Màrius Torres. ) PUIG D'OLENA.


A Màrius Torres,

La tomba lluminosa del desig.


Al mirador meravellós del sanatori veus la bellesa de l'infinit intuït, el gran sud,la passió del mar,
l'aroma salobrós de l'amor,  però les marques del dolor deixen emprempta fondaa dins d'un cor espantat  . Voldries ballar, sentir, fer l'amor un dia de juny,sentir l'alba a la pell i els besos color de préssec
desvetllant-te del mal son de la mort.Però el món del sentits és lluny.Només un pensament de paraulesi una mica de déu que cimeja
com una volta de greuge.

T'estires al sol un dia més.
Mires els núvols
que canvien com l'aigua del riu,
sents el desànim com una sang quieta
que ja no sap córrer .
Tanta llum et torna les paraules transparents.
Necessites la Nit.
La immensa Nit per il·luminar els detalls :
la voluptat de la música, el tremp del desig
la pura i clara necessitat de ser. 
Boscos, cingles, fonts clares,
el cant auster del rossinyol
que no ha après harmonia.
sinó de cor.
Al lluny, hòmens es maten.
No pots tocar la dona que estimes.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.