Blanques cuixes.

FÚRIA A LA CARRETERA.
“Mad Max”(2015) produeix un efecte hipnòtic tan agradable com observar les estudiants d’ eso de la ciutat a l’hora intempestiva de la guàrdia de pati, al mes de maig . 
D’una manera descarada i conscient ensenyen les blanques cuixes d’una forma que remarquen la seua naturalesa primera, encantadora. L’aparença és d’inconsciència; tanmateix, intueixes un tascó violent. Volen poder, i el volen sense contemplacions en un acte d’afirmació seductor. Max Mad és una distòpia que mostra un món desolat, bàsic, estàndard, tens, agònic, d’aigua escassa, opressió abundant i una ciutat de la gasolina. En aquest desert ni l’amor en almívar prospera. Certes noies de cuixes rutilants també s’apunten a aquest món de pell, de sandàlies que remarquen les qualitats felines. Torna a ser una forma de la desolació. De la brevetat mental. Del pur encantament en la mirada. Ells juguen a futbol ; elles s’exhibeixen. Altres, s’ajunten en colla. Tot bàsic sota el sol de maig.
 I tanmateix, Mad Max és una altra al·legoria : un enorme desert on corren andròmines fumejants fugint dels dèspotes deformats i inhumans. Magnífica la pàgina de les noies núbils emergint de la carraca fugitiva al bell mig del desert! Mad Max, que és un heroi simple, amb remordiments elementals, es treu els ferros que el tenallen amb una tenacitat exemplar. Les seues frases volen ser filosòfiques però només són ocurrents. I la magnífica carraca fugitiva la condueix una dona forta que ja no és pas, en cap sentit, cap dona-objecte. Forta i segura, però, de facto, la fugida no té objectiu. El paradís està abolit: és un fangar habitat per gralles molt negres . El retorn a l’origen converteix el film en una fugida concèntrica. Cap utopia queda dreta. Ni amor, ni Paradís, ni Utopia.
L’aigua que és repartida de nou entre la massa famolenca ajuda a dissimular tanta desolació. Com quan sona el timbre i les noies tornen a les aules, les fulgurants cames sota les taules i els llibres de text.    

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.