AMB SOL DE FONS.








MILENA BUSQUETS.

Prenent cafè amarg a la pastisseria de la Rambla de Sant Feliu, convençut que vivia al millor dels mons possibles, vaig llegir a La Vanguardia,  que el volum de  Milena Busquets  intitulat “También esto pasará “ era considerat el millor llibre de ficció de l’any en castellà. Vaig acudir a la meua llibreria ( les ciutats, sense llibreries, ja no serien ciutats) i convencí amb la mirada somrient el meu llibreter coetani de llegir el text en castellà.  

Vaig trobar-me amb un llibre brillant per la llum que irradiava. Brillant pel retrat que mostrava de la protagonista, brillant per la resolució, brillant pel baix continu que sustenta una moral diferent. Cadaqués deu ser un empori de llum però també hi havia una llum que no coneixia : l’absència de culpa. Explicar les causes de les coses és un afer sempre confús : divagues. En canvi, viure és més estimulant : em recorda la lliçó d’una novieta evanescent a l’institut de Fraga quan llegia un llibre sobre la sexualitat, em deia: “el millor és practicar-ho. No cal llegir-lo, que encara t’emboliques més”. Beneït de mi, no vaig fer-li cas. 
A la novel·la l’afer prenia una nova força : és  millor viure acceptant . Narrar que no pas callar. La novel·la de Milena Tusquets juga amb l’avantatge de la classe social burgesa: un dol a Cadaqués es deu passar millor que a Alpicat, posem per cas. Per la mar, la llum i les cases emblanquinades.  El sexe és una manera efectiva i humida de passar un dol. Cosa que converteix la novel·la en una hilarant història d’amors i de desigs. De retrats d’homes. El retrat de la protagonista és fulgurant, atrevit, sense culpa. La mare apareix sovint a contrallum, o lluny, cloent el volum. Un fons de cultura s’hi inocula per via intravenosa. Per l’ambient. I per les relacions. Pels viatges. Pels llibres païts.
 Penso que  deu ser refermant – no tinc millor paraula a mà - les relacions íntimes amb els Altres que els dols esdevenen més passadors, si és que aquesta és una lliçó pertinent que ens és llegut deduir. El llibre mostra la seua relació amb els seus ex, amb qui ha tingut  fills, que són els seus millors amics.  
Especulo que, a la fi, la gràcia  és un regal inesperat : la nouvelle és editada en molts idiomes – aviat en anglès-, reporta beneficis pecuniaris i reconeixement. No sabria dir si existeix millor manera de passar un dol per la mort d’una mare. Però, en tot cas, és un llibre lluminós, amb sol de fons.
  
PUBLICAT A LECTURA EL 31 DE GENER

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.