versos .

diumenge, 13 de setembre de 2015

Culfreda. Notes d'un excursió.


Al parc natural del Possets- Maladeta, vam assajar de pujar el Culfreda. Una empinada cresta de roques esllenegadisses que feien tremolar de por. El camí es feia perdedor. Les roques,espadades. El vent fred inquietava. Desassossegava. Les cames no estaven avesades a grimpar tanta estona, i a frec de barranc a esquerra i dreta, la mirada s’esverava. A ponent, la vall francesa; a llevant, l’espanyola. Els vents combatent-se. 
En un moment en què els núvols densos de la banda de llevant pujaven sense aturador, el cap de l’expedició, capblanc, va decidir, amb prudència, de tornar. Jo no estava prou fi; ell tampoc. La visibilitat era incerta. La por de caure era visible.El retorn,si seguíem pujant, semblava problemàtic.
Vam baixar. El to vital va baixar, també. L’ascensió és exaltant. La baixada, calma. Sabia en el meu interior que no estava prou preparat per a l’ascensió.
Llavors, davallant, des de baix de tot, el camí es va il·luminar. El pic es va veure clar i net. Com si es burlés de les nostres decisions i pors. La cresta continuava amb tres repetjons més, fins al cim. El vam mirar moltes vegades i vam comprendre que no podríem tornar a pujar : estàvem desfundats, esgotats .
Vam dinar al sol. Al davant teníem el pic del Gran Bachimala, amb el record del camí fet, fa dos anys. I a l’esquerra, els pics de l’ Abeille, i el pic del Puerto de la Pez. I un tercer que no vam saber identificar.  A sota, un gran circ glacial, foradat, profund, antic, clar, pelat d’arbres.    




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada