dimarts, 7 de juliol de 2015

Dones que dormen.

dones que dormen.

 Llegint el dietari de Valentí Puig: “Dones que dormen” :  Sensació profunda que feia dies que no sentia : algú m’explica idees, tonalites vitals, coses vistes que no havia conegut abans, expressades amb semblant netedat.
 “Dones que dormen” es mou en la contradicció de qui creu que s'ha superat l'època de les ideologies, i en canvi, no para de defensar un entramat conservador de conseqüències funestes per a la mesocràcia i les classes popular . Valentí Puig és un treballador de la literatura. Un obrer que actua com un gran propietari. Parteix de les realitats, i fa gràcia acceptar que el català literari és una realitat forta. L'estat ,  per a Valentí Puig és una realitat suspecta, sense matisos. L'Estat és el gran perill ; la realitat privada, personal, la construcció de la màscara és la gran conquesta. És una idea tan pelegrina com qualsevol altra.  
 Com a mallorquí conservador comprèn molt bé el valor del poder i de la política, i altres afers, macerats en moltes converses, lectures i alcohols . El sento molt a prop en la manera d’escriure – en la concepció de la literatura  - molt lluny en la concepció política, fins al punt de sentir-ne una irritació.  Com una nàusea que explica com les idees acaben masegant la vida de les persones :  el  liberal que irromp en la vida dels altres.
Impossible de resumir : moviment mental molt complex i ampli. És una de les pedres angulars del Partit Popular i de la dreta espanyola, però no només això. Trinxa el pensament utopista. Passa pel minipímer alemany les ideologies marxistes ; bat incansablement l’Estat fins a fer-ne miques, i és visiblement anti-hegelià. Partidari de Karl Popper, que no comprèn del tot, davant del qual es confessa petit i provincià- com tots ho som, a la nostra manera. “En comptes de cercar la veritat absoluta, cercar l’error.”
El dietari pren la forma europea – francesa – de l’escriptura. És un Journal . Entre nosaltres, un Josep Pla que sap sintetitzar grans idees. Segurament és un gran llibre que s’entendrà poc. I que jo tampoc sabré trobar la fórmula adequada de descripció. Rèmora de la dreta carpetovetònica. Dreta calcària.
Coses cabdals : la netedat de les decisions preses i la responsabilitat pertinent.
L’actitud davant la política – absència d’ utopisme, mal menor, pessimisme sobre la natura humana, la imperfecció sempre governa les societats .
No estic segur que les seues idees siguin perfectes; ben observades les vides dels altres, sí. En tot cas, alineat, com les grans batalles, amb la dreta conservadora, amb mala llet condensada, dissimulada i, a cops, feliçment vital al Zalacaín, per celebrar un canvi d’orientació en l’ofici.
Periodista que es ven al millor postor. 
Feia dies que no llegia tan seguit i amb tant plaer. I tanmateix, reparteix llenya a tort i a dret.” No deja títere sin cabeza.”, especialment els títeres socialistes, i  títeres nacionalistes. Potser només el salven l'apunt procaç, la nota sarcàstica, l'escletxa àcida i aquest gran valor que otorga al treball literari. 

3 comentaris:

  1. Et felicito per saber considerar l'opinió diferent de l'altre. És una actitud que reflecteix un pensador sa. Personalment diria que ara m'estic tornant marxista dialèctic: la dreta més conservadora i arcaitzant sembla guanyar la partida social, però confio que les forces contràries sàpiguen reaccionar a temps i les desigualtats vergonyants siguin compensades.

    ResponElimina
  2. Gràcies. La veritat és que a vegades em fascina el seu ull clínic, que veu i expressa allò que tu només intueixes.També m'agradaria ser més dialèctic - més cercar l'harmonia entre contraris.
    De marxista, Valentí Puig no n'és gens.
    No deixa de ser curiós com la procedência geogràfica, la tradició conservadora en què et mous - Mallorca és moltes coses, però també és el conservadorisme.
    Des d'on procedim nosaltres-un poble de frontera, sense frontera- es fa molt difícil ser conservador. No saps què conservar .
    Ni les conserves casolanes !
    El clima também hi fa : com es pot ser conservador en un clima tan atroç i extrem ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, "Un poble de frontera sense frontera" fora un bon títol per a històries del poble on vam nàixer.

      Elimina

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...