La desaparició de Wendy

Wendy no volia venir. 

Als nois que els Reis d’orient els regalaren un teatret de joguina, els van obrir les portes a la fantasia i el llenguatge. De grans esdevingueren feliços autors teatrals. 
 Aquest teatre fantasiós que és espill i evasió, que es torna festa del moviment i del llenguatge . Aquesta capbussada en la infància viscuda i mig oblidada és a la base de l’obra de Josep Maria Benet I Jornet . Catarsi i emoció, el teatre sobrepassa moltes de les arts i sobrepassa els jocs esportius retransmesos per la TV.
A Barcelona s’ha estrenat de poc una nova sala de teatre al Poblenou : la Sala Beckett. Podríem dir que és una altra sala de teatre alternatiu, que presenta la singularitat que s’hi cursen estudis d’escriptura teatral. A la sala de baix de la sala Beckett s’hi representa “La desaparició de Wendy”, una antiga obra de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida ara per Oriol Broggi, que en treu llustre. N’ha fet una obra brillant, festosa, alegre, bullanguera, complaent.

L’obra es teixida sobre un fil argumental prim : una tumultuosa i confusa adaptació al teatre d’aficionats de dos relats fundadors de l’imaginari infantil : primer, el mite de Peter Pan ; després, per una penosa falta de diners i escenaris , la peça esdevé una versió esbojarrada de “La ventafocs” en versió masculina i acaba sent un aprofundiment en les raons d’una profunda inadaptació al món adult . 

El millor de l’obra és l’humor, l’onirisme, les evocacions sentimentals, els revivals musicals i una troupe d’actors joves d’una talla més que notable. Formidable, diria.
Tanmateix si cerquem en aquesta obra l’ excel·lència canònica del gran dramaturg, no la trobarem . Si hi valorem allò que s’hi representa : les vel·leïtats, canvis i mutacions d’una generació,  sentirem un gran alleujament i potser el cor se’ns estovarà sentimentalment . Ens hi veurem reflectits.
Veig el teatre com una forma de vida més intensa, com una feliç comunió espiritual d’una ciutat i d’un idioma que no posseeix ni estat ni ha posseït cort, en l’edat moderna. Hi veig com un espai excel·lent per a la representació i l’humor. Com una obertura psicològica i mental en un temps estancat i mig mut, que és el nostre. 
Wendy es va esfumar en la boira de la infància . Ara passejant per la ciutat de Barcelona Wendy es torna una mà càlida en un món que ha canviat i ha de canviar més.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.