dissabte, 13 d’agost de 2016

EL NAZI DE SIURANA.


Arribat a la tercera edició, “El nazi de Siurana” de Toni Orensanz és un bon treball d’investigació periodística que conté una variada composició d’ingredients que els converteixen en un suc de fruita vermella. Vitamínic i atrevit perquè repassa un dels temes més candents del segle XX : els nazis que trobaren refugi a Espanya.
D’entrada, indaga un mite oral que al Priorat era prou conegut : un personatge suspecte, d’un passat fosc, que viu entre boscos i muntanyes prop d’un indret mític : Siurana, Sant Joan del Codolar, el Montsant i Prades. Quan s’hi instal·la - anys 50- , és un lloc remot, amagat, secret.
Segon, aquest personatge està casat amb una dona que el sobrevisqué . Parella sense fills, ella, de nom Anita Salden, es comporta d’una manera secreta i severa en el moment de ser entrevistada pel periodista . Es tracta d’un dels cims literaris del llibre . Molt novel·lesc. Oculta, també el seu passat.
Tercer, a Siurana Jan Buyse – aquest és el nom del personatge- conviu de manera distant amb un altre homenot que cerca pau i refugi a la vila de Siurana : Joan Sales  i la seua muller.
Jan Buyse, el nazi flamenc; Joan Sales, el catalanista catòlic. El llibre va destrenant el embolics de Jan Buyse d’una manera paulatina, a l’estil de les novel·les de misteri.
Quart, amb un estil que sembla despentinat, que manté tot del lligams amb elements d’intriga, com ara un viatge cercant un arxiu a Brussel·les .
Mite, novel·la, periodisme. A Toni Orensanz se l’ha de felicitar per aquest volum reeixit: compleix amb escreix les expectatives del lector. Explica amb un sentit popular. Transcendeix l’anècdota menuda; apunta alguns elements esotèrics . Sap descabdellar la madeixa .
Com els bons herois detectius, troba una coadjuvant : la traductora de neerlandès que li permet d’escriure escenes de novel·la negra, com ara un intent fallit i un altre de reeixit, d’assassinar dos membres de la resistència, en un acte de venjança.
En resum, un bon volum tant o més suggerent que el que escrigué en 2008 , “L’ òmnibus de la mort: parada Falset”, que si el lector no el coneix, l’invito que el llegeixi.
Potser només subratllaria que Toni Orensanz és més  precís quan narra escenes que quan especula teories o elucubra. Tampoc s’enfanga gaire en la psicologia profunda del personatge.
Malgrat tot, Jan Buyse queda ben retratat : metòdic, puntual, perseverant, estudiós de llengües, tret del català. Sense fills, mitòman. Trescadors de tres-mils al Pirineu. Supervivent.    


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...