PACTE DE SILENCI. L'afany de voler trobar coherència al món.

EL MESTRE.

Llorenç Capdevila treballa com una formiga, com un solitari empès per una fe més ferma que la vinguda del Crist ressuscitat.
El novel·lista Llorenç Capdevila posseeix, pel cap baix, dues vides : professor i novel·lista . Els que coneixem l’ofici d’ensenyar sabem el sacrifici que comporta escriure després de l’horari laboral. Un sacrifici que ha de valorar la bona gent que llegeix per plaer, per curiositat, per delit, o per matar el temps. 
Capdevila s’ha fet un estil que el fa immune a les modes : es poden comptar amb els dits d’una mà els que s’atreveixen a contar, amb un posat hegelià de qui atorga un alt valor a la història, l’ambient rural dels anys trenta en un poble del segrià amb una ploma que s’allunya del que solem anomenar costumisme.

VASOS COMUNICANTS. 

Les dues vides tenen vasos comunicants car l’ofici de professor conté algun element fort de sentit de justícia, d'explicar, de cercar lògica i coherència,  de voler d’airejar allò que és resclosit ; d’esbombar allò que ningú vol ni ensumar, ni sentir ni contar ; un cert  idealisme dellà de la lluita de classes.
 A vegades un novel·lista sol tenir una peça complicada al teler quan narra a partir del que és la terra natal . Ni que sigui una terra natal pretèrita, observada en la distància . Primer, perquè el material amb què inventa sol ser el record, conservat al buit, d’altres persones ; segon, perquè és complex de fer novel·les sobre llocs o ambients- les novel.les se solen fer amb personatges o amb veus narratives ; tercer, perquè els models narratius anteriors són rars, dispars i difícils d' imitar ; quart, perquè l’interès del públic està per desvetllar.
Tanmateix, el novel·lista s’ha llençat a la piscina narrativa : ha fixat amb precisió un temps – l’any 1935 – i ha dibuixat uns personatges que tendeixen a l’estereotip. Robert Duran, el mestre, s’assembla més a un arquetip que no a un personatge ; el Marquès, tres quarts del mateix.    

LES COORDENADES DEL TEMPS I DE L'ESPAI.

A “ Pacte de silenci” hi ha tres grans encerts : el temps, contingut i acotat; l’espai, vist des de fora, amb alguns elements suggerents com ara barberies o la casa del Marquès, i les dones, que tendeixen a fer l’efecte de ser observades del natural : la Drudis, sorda, que cuina com els àngels, la dama francesa casada amb el terratinent...
La feina literària de Capdevila ha estat ingent : ha fermat curt l’argument ; ha precisat amb traços bàsics els secundaris; ha afinat les oralitats del català dels personatges; ha dibuixat alguns capítols memorables, entre els quals descolla el primer; ha sospesat els equilibris; ha conclòs la novel·la a frec de la guerra civil, només intuïda i sospitada...

A “Pacte de silenci” s’hi poden observar fins a tres amors impossibles: per la distància social, sobretot. Robert Durant, el protagonista és tan sentimental com indagador, un tavà en un món quiet a punt per a l’esclat volcànic .

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

  Lluna plena.   Sam Shepard, eminent dramaturg força desconegut entre nosaltres, que morí el 27 de juliol de 2017, ha estat traduït ara al català per Dolors Udina, que sosté que la traducció és la tasca de lectura més completa i grata que coneix.    Espia de mi  és el seu darrer llibre. Patti Smith, amiga seua, n’edità el manuscrit. El llibret és sorprenent, diferent al que és habitual : la tècnica que el converteix en únic és un distanciament de si mateix que li fa escriure sobre si com si fos un altre. La primera oració del llibre és una declaració d’intencions : “Vist en la distància”.  S’observa a si mateix, es descriu : “Des de l’altra banda del carrer, es difícil determinar com és de vell pels vidres del porxo que l’envolten. Per les ombres que l’envolten.” Es mira, s’explica com si fos una altra persona : “Un aventurer solitari. Un bandit emmascarat. No sé de què es protegeix”. Conta una forma d’estranyament extrema que el lector percep amb perplexitat : “ i es passa el dia gro
Més informació

Els aforismes d'Antoni Seva.

Imatge
LES TESSEL·LES D’UN MOSAIC. Les obres escrites en forma d’aforismes havien estat molt habituals en altres èpoques : les píndoles de pensament havien estat com a indicacions per a les cartes de navegar en el món moral, sempre tan complex. Fins i tot, en els fulls dels calendaris del pagès o en les llibretetes dels forners, s’hi estampaven aforisme de tipus popular, de tipus” Al pa, pa i al vi, vi”. Ara el llatinista Antoni Seva Llinares, després d’una dilatada vida com a professor i escriptor, n’ha publicat una d’excel·lent amb el títol de Mosaic, Màximes i pensaments, a les publicacions de la Universitat de València. Aquestes pastilles de pensament o tessel·les d’un mosaic moral més ampli presenten una gran utilitat com calmants dels estressos habituals de les xarxes socials i de les televisions i ràdios.  Si em permet l’amable lector, li diré que és un volum ordenat per pensaments breus, de temàtica molt variada, sense voluntat sistemàtica, que permeten u
Més informació

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Imatge
El temps de les cireres de Montserrat Roig.  La qüestió ara mateix és : ¿ n’hi ha prou per escriure una novel·la de descriure el temps i l’espai que ha una persona li ha tocat en sort de viure ? ¿ N’hi ha prou o falta una estructura sòlida que sostingui la novel·la més enllà de la veu narrativa que conta i reconta linealment allò que ha viscut i vist amb un estil de pur acontentament beneïtament feliç de si mateixa ?    En general, El temps de les cireres és una novel·la molt imperfecta – no és pas una gran novel·la- per un defecte de composició evident : no és una novel·la que desplega harmoniosament una història, que tria un espai, que talla una conclusió amb les eines del pensament sinó que és un quadre pintat en el moment del que es va anomenar la transició – el moment de l’agonia del règim del General Franco. Les confusions en la novel·la són múltiples . N’assenyalaré només una, que van veure les lectores més informades i atentes : no n’hi prou en descriure detallam
Més informació