versos .

dimarts, 26 d’abril de 2016

PACTE DE SILENCI. L'afany de voler trobar coherència al món.

EL MESTRE.

Llorenç Capdevila treballa com una formiga, com un solitari empès per una fe més ferma que la vinguda del Crist ressuscitat.
El novel·lista Llorenç Capdevila posseeix, pel cap baix, dues vides : professor i novel·lista . Els que coneixem l’ofici d’ensenyar sabem el sacrifici que comporta escriure després de l’horari laboral. Un sacrifici que ha de valorar la bona gent que llegeix per plaer, per curiositat, per delit, o per matar el temps. 
Capdevila s’ha fet un estil que el fa immune a les modes : es poden comptar amb els dits d’una mà els que s’atreveixen a contar, amb un posat hegelià de qui atorga un alt valor a la història, l’ambient rural dels anys trenta en un poble del segrià amb una ploma que s’allunya del que solem anomenar costumisme.

VASOS COMUNICANTS. 

Les dues vides tenen vasos comunicants car l’ofici de professor conté algun element fort de sentit de justícia, d'explicar, de cercar lògica i coherència,  de voler d’airejar allò que és resclosit ; d’esbombar allò que ningú vol ni ensumar, ni sentir ni contar ; un cert  idealisme dellà de la lluita de classes.
 A vegades un novel·lista sol tenir una peça complicada al teler quan narra a partir del que és la terra natal . Ni que sigui una terra natal pretèrita, observada en la distància . Primer, perquè el material amb què inventa sol ser el record, conservat al buit, d’altres persones ; segon, perquè és complex de fer novel·les sobre llocs o ambients- les novel.les se solen fer amb personatges o amb veus narratives ; tercer, perquè els models narratius anteriors són rars, dispars i difícils d' imitar ; quart, perquè l’interès del públic està per desvetllar.
Tanmateix, el novel·lista s’ha llençat a la piscina narrativa : ha fixat amb precisió un temps – l’any 1935 – i ha dibuixat uns personatges que tendeixen a l’estereotip. Robert Duran, el mestre, s’assembla més a un arquetip que no a un personatge ; el Marquès, tres quarts del mateix.    

LES COORDENADES DEL TEMPS I DE L'ESPAI.

A “ Pacte de silenci” hi ha tres grans encerts : el temps, contingut i acotat; l’espai, vist des de fora, amb alguns elements suggerents com ara barberies o la casa del Marquès, i les dones, que tendeixen a fer l’efecte de ser observades del natural : la Drudis, sorda, que cuina com els àngels, la dama francesa casada amb el terratinent...
La feina literària de Capdevila ha estat ingent : ha fermat curt l’argument ; ha precisat amb traços bàsics els secundaris; ha afinat les oralitats del català dels personatges; ha dibuixat alguns capítols memorables, entre els quals descolla el primer; ha sospesat els equilibris; ha conclòs la novel·la a frec de la guerra civil, només intuïda i sospitada...

A “Pacte de silenci” s’hi poden observar fins a tres amors impossibles: per la distància social, sobretot. Robert Durant, el protagonista és tan sentimental com indagador, un tavà en un món quiet a punt per a l’esclat volcànic .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada