La cigonya atordida






MARÇ.

L’acabament del trimestre m’aporta una fonda solidaritat amb mi mateix, que estic esgotat .
 Avui, que feia un dia hivernal molt blanc de fred i boira, m’he encaminat a un bar que sempre hi posen música com si fos dissabte a la nit. He menjat un excel·lent entrepà de pernil ; he mirat el diari que anava plens de successos a primera plana : un professor havia estat agredit per dos joves amb barrons de ferro. He anat passant pàgines mentre esperava que em passés la son. He estat tota la nit mal dormint : un perfum se m’ha bolcat i m’ha deixar una sentor de perfum industrial que se m’apegava a la pituïtària. No podia sinó respirar-lo. He somiat que m’havien trencat a bocins l’ordinador personal dins de la bossa que havia abandonat. He llegit el dietari de Pere Rovira durant dues hores seguides fins a l’esgotament.
Al matí, el dia pareixia de desembre : boira amb pruneres pèrsiques florides. He provat de sentir la ràdio. Repeticions de les ideologies; repetició de les notícies, repetició de les rodes de premsa de després dels partits de futbol.
He arribat tres minuts tard : just per llegir les darreres històries que mai havia llegit de Tirant. Les micro- històries són  meravelloses. Hi veus el món tant bell del temps medieval : el temps cristal·lí d’Europa : l’ espessura d’arbres, la finestra del castell i la vinya on un home menja raïm a grapats. S’hi han de dedicar hores a la lectura : moltes hores, moltes, perquè pugui hom entendre les novel·les i el pensament del passat i del present . Amb les dues horetes i mitja del batxillerat ordinari no en tenim ni per començar. Cinc hores. Cinc. Una cada dia. L’única manera de saber i de llegir raonablement bé. Tirant ha dit una rèplica. Després, el matí ha estat un sobreviure a la son .
A migdia, estirat en un banc vora el Segre he mirat un nuvolet de sucre i farina desfent-se en la soledat d’un bosquet. A penes ningú sinó una cigonya que volant s’ha pegat tres cops contra les branques dels arbres i ha aterrat atordida, immòbil : bec roig puntut i plomatge brut. Cametes roges primes com ascles. S’ha quedat quieta, la cigonya. Quan no me n’he adonat ha aixecat el vol. Com deu de veure’m quan la fotografio amb el mòbil ?
Lectura  3 d'abril de 2016






Comentaris

Entrades populars