dimarts, 12 d’abril de 2016

Brooklyn



Saoirse Ronan.
De les pel·lícules que he vist a la cartellera, la que es diu Brooklyn m’ha semblat bonica, recomanable. Escric l’article mentre he sabut que s’han produït uns gravíssims atemptats a Brussel·les que ISIS reivindica. Escric sobre cine perquè aposto a favor de l’art, del pensament i de la vida. Brooklyn parteix d’una novel·la de Colm Tóibin que ara ha reeditat a Labutxaca. L’experiència bàsica que relata, usual a Irlanda, és l’ emigració cap a Nord-Amèrica. Ben pensat, és una experiència universal.
El que fa creïble el film és tota la recreació històrica : vestits, automòbils, cases, dispeses, músiques... i una certa ingenuïtat . El joc argumental, molt subtil i senzill, es basa en la posició sempre xucladora de la terra en què ha nascut la protagonista: l’illa d’Irlanda. El dubte que s’instal·la en la consciència de la protagonista després de retornar-hi .
El meu amic, que és amant del cinema com a consolació sucrosa de l’ànima, em planteja que és l’estil de cinema que agrada a un públic diguem no forçat, lliure – la bona gent, d’Espriu –la persona surt del cine amb el cap ple de somnis i bellesa. S’ha dit que era un cinema poc sorprenet perquè no sacseja la consciència del públic, que només alimenta el seu desig de bellesa i d’esperança- l’abric rebregat de l’esperança. Em sembla fals.
La bellesa del film se sustenta en la protagonista del film, Saoirse Ronan, una actriu que enamora l’espectador i fa versemblant el personatge .
El nucli volcànic se situa en el gran assumpte de les grans decisions que prenem a la nostra vida : en cert sentit , prenem les decisions sense alè, amb el cor. 
Entre les escenes ben trobades hi ha la duana nord- americana com una línia imaginària que marca una vida nova. Irlanda queda enrere; la vida envejosa, també. Les dones amargades cuites en la seua quimera queden atrapades les teranyines del temps . Nord- Amèrica apareix com una variant del paradís.  
Hi ha alguns elements molts literaris : les converses que s’entaulen – no hi ha televisió – a la dispesa regentada per una dona d’una certa experiència que vetlla somrient per les dones que hi conviuen; les cartes que s’escriuen les dues germanes; els canvis que produeixen en la protagonista el viatge i el treball en uns grans magatzems de Nova York...
Brooklyn em sembla un confit de sucre. Començant pel vestit de bany de la senyoreta Ronan.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...