Brooklyn



Saoirse Ronan.
De les pel·lícules que he vist a la cartellera, la que es diu Brooklyn m’ha semblat bonica, recomanable. Escric l’article mentre he sabut que s’han produït uns gravíssims atemptats a Brussel·les que ISIS reivindica. Escric sobre cine perquè aposto a favor de l’art, del pensament i de la vida. Brooklyn parteix d’una novel·la de Colm Tóibin que ara ha reeditat a Labutxaca. L’experiència bàsica que relata, usual a Irlanda, és l’ emigració cap a Nord-Amèrica. Ben pensat, és una experiència universal.
El que fa creïble el film és tota la recreació històrica : vestits, automòbils, cases, dispeses, músiques... i una certa ingenuïtat . El joc argumental, molt subtil i senzill, es basa en la posició sempre xucladora de la terra en què ha nascut la protagonista: l’illa d’Irlanda. El dubte que s’instal·la en la consciència de la protagonista després de retornar-hi .
El meu amic, que és amant del cinema com a consolació sucrosa de l’ànima, em planteja que és l’estil de cinema que agrada a un públic diguem no forçat, lliure – la bona gent, d’Espriu –la persona surt del cine amb el cap ple de somnis i bellesa. S’ha dit que era un cinema poc sorprenet perquè no sacseja la consciència del públic, que només alimenta el seu desig de bellesa i d’esperança- l’abric rebregat de l’esperança. Em sembla fals.
La bellesa del film se sustenta en la protagonista del film, Saoirse Ronan, una actriu que enamora l’espectador i fa versemblant el personatge .
El nucli volcànic se situa en el gran assumpte de les grans decisions que prenem a la nostra vida : en cert sentit , prenem les decisions sense alè, amb el cor. 
Entre les escenes ben trobades hi ha la duana nord- americana com una línia imaginària que marca una vida nova. Irlanda queda enrere; la vida envejosa, també. Les dones amargades cuites en la seua quimera queden atrapades les teranyines del temps . Nord- Amèrica apareix com una variant del paradís.  
Hi ha alguns elements molts literaris : les converses que s’entaulen – no hi ha televisió – a la dispesa regentada per una dona d’una certa experiència que vetlla somrient per les dones que hi conviuen; les cartes que s’escriuen les dues germanes; els canvis que produeixen en la protagonista el viatge i el treball en uns grans magatzems de Nova York...
Brooklyn em sembla un confit de sucre. Començant pel vestit de bany de la senyoreta Ronan.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mercè Ibarz

ORDESA