versos .

dimecres, 20 de gener de 2016

El mar, el mar !




 El dia de sant Esteve vaig estar-me sol per Sant Feliu de Guíxols. Al dematí, vaig caminar pel camí de ronda on hi havia corredores silencioses, primes, enderiades, amb malles adherides a la pell, caminadores solitàries amb ulleres fosques . El camí és pròdig en moments extàtics. Vaig veure una dona que banyava nua en una raconada, daurada pel sol. Estava vigilada per una altra dona .De Sant Feliu de Guíxols era Gaziel. En vaig veure alguns dels seus volums a la llibreria del poble. La vila presenta una fisonomia que res té a veure amb els pobles del baix segrià, que són els nostres melics irònics. Quadriculada, plana, ,silenciosa, sense gota de boira, amb rambles.  Sense que el centre sigui la plaça de l’església. Amb una pastisseria elegant i un senyor restaurant anomenat Eldorado. Em temo que des del segle XVIII hi havia una vida industrial curiosa: s’hi construí un vaixell de fusta per a l’armada reial que feia molta patxoca, del qual només en resta la memòria d’un dibuix. La platja de Sant Feliu de Guíxols convertida en una gran nau industrial al ras.  A finals  del 1800, taps de suro. Indústria de taps de suro. Una fotografia impresa en un plafó mostrava, per a mi, la rara i impenetrable vida d’aquells treballadors del suro de finals del XIX .Portat per la mitomania, per la tarda vaig fer cap a Palafrugell. Portava al cap les lectures de “El quadern gris” de Josep Pla.  Vaig quedar-me glaçat. Vaig arribar en cotxe a la platja del Canadell. Ho han construït tot. Tot el que és construïble ha estat convertit en casa, en xalet, en apartament turístic, en bloc de pisos, en casa misteriosa de teulada verda. Cases, cases, cases. Vaig veure al lluny el far de sant Sebastià. Tota la muntanya jalonada de xalets. No vaig voler atansar-m’hi. Es veu que no n’hi ha prou de mirar el mar refulgent o de banyar-s’hi. S’hi han de fer cases magnificents , blocs, i més cases i més blocs. Cases i cases arran de mar. Jo recomanaria als gentils burgesos que per sortir de la crisi actual es fessin illes artificials extenses i es comencés a construir sobre el mar : autèntiques illes venecianes al mig de mar mediterrani. Seria fantàstic ! Tot el segle XXI dedicat a construir el mar ! A més, es podria establir un servei de seguretat infal·lible amb guardaespatlles i accés només amb llanxes motores. Fora magnífic ! Tot el mar construït sense contemplacions. De nord a sud. A més a més, es podria fer un arxipèlag d’illes construïdes on tots els arquitectes sense feina podrien idear uns gratacels iridescents. Els rics hi podrien fer vida a part.

Publicat a Lectura el 17 de febrer de 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada