dimecres, 7 d’octubre de 2015

FARRERA. Centre d'art i Natura.


FARRERA.











M’estranya que al Centre d’art i natura a Farrera tots els elements siguin favorables a escriure: el silenci, a les nits, és mineral ; als matins, el sol és formidable. La casa és orientada cap a la llum. Grans finestrals. Les habitacions són confortables, amb una sòlida taula per escriure o llegir, amb un llum magnífic que concentra. Les converses i les amistats poden ser també incitadores a seguir escrivint. Conté exactament el contrari del que vivim a la plana: natura, silenci, en lloc de la sorollada constant; concentració, en comptes de la dispersió habitual de fets i converses; pensaments que agombolen ; quadres als passadissos, mapamundis, exposició d’obres que es crearen allí...
El menjador és magnífic : solar i acolorit. Als vespres, les converses poden ser càlides. El vi, espès i fort. Als migdies, dinant amb amanides pensades com un quadre, sempre hi ha la tendència a la lamentació, que és molt nostrada.
Sobta adonar-se’n com les cases poden ser pensades conscientment per a una fi : crear.
La professora Raquel Picolo, que ha impartit el curs prové de la biologia. És silenciosa. Somriu a vegades i també riu francament.  No engega discursos o conferències com fem els professors que provenim de la filologia. Té una veu vellutada. Té un color càlid, la seua veu. Més aviat fa incitacions : duu llibres, llegeix algun cant o poesia. No té la pressa que jo tinc. Explica què ha escrit i què ha publicat .
De l’estada al centre d’art i natura de Farrera, en tinc la impressió molt viva del sol i del silenci. La incitació a tornar-hi per escriure-hi durant dies. Em pareix que el centre de Farrera és com un monacat laic. Com una mena d’alberg un puntet auster destinat a la creació.
El que no endevino ara és l’efecte continuat de l’escriptura : sé positivament que si hi romangués un mes, en sortiria canviat. Les tècniques que usa Raquel Picolo són senzilles: poca teoria- la mínima-; molta observació- pràctica. Poca coerció. La regressió a la lectura en veu alta. (La lectura en veu baixa, silenciosa, acaba sent massa cerebral. Massa despresa de la veu.)
 Un cert retorn als textos bàsics, llegits amb calma. La imitació amb distensió, la lectura en veu alta: una cert esponjament com a tècnica bàsica. El revés dels professors, que estem atrapats – ara m’hi poso jo – en voler fer discursos sense parar per conjurar a vegades el silenci, a vegades el soroll.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...