El Delta verd.


El Delta.A l’estiu, els camps d’arròs del Delta, plans com el palmell de la mà, són d’una verdor rutilant, intensa, blavejant, amb una olor difícil de definir, però inconfusible. Les sèquies, els camins, els arbres espaiats, les platges desertes, les onades, els ocells, les platges amb pocs banyistes conformen una geografia curiosa, embriagant i peculiar.Les perspectives s’allarguen. La mirada queda com suspesa; la paraula, absent. ¿ Fins a quin punt aquesta geografia plana, immensa, incommensurable - només amb les casetes dels pagesos enmig dels camps i amb les sitges de les empreses arrosseres com a tòtems de prosperitat-  amb la silueta retallada, blava del Montsià a l’oest, i la immensitat del mar a l’est, conformen la personalitat de la gent d’aquest país petit, com si fos fora de la terra continental ?En un primer cop d’ull, la gent d’aquest país, la gent del Delta, somriu més, es mostra una mica més distesa que els lleidatans, enfurrunyats, malmirrosos, malhumorats, constrets, atrapats en una ciutat sense gaires al·licients estivals ( i ara, en època post-crisi, amb pocs atractius laborals ) . Tanta pressió fa la calor com les poques perspectives laborals per als joves, que han de fugir cap a la gran Barcelona o cap a la pròspera Alemanya !Un atzar venturós m’ha portat de nou al Delta per diversos dies. Hi he observat els moviments de les dones en bicicleta pels carrers del poble Deltebre, que sempre em sorprèn; he mirat les casetes de planta baixa, el desordre urbanístic, i els jardins davanters, molt frescos, de certes casetes, fetes ab libitum.  Les formidables escalinates que hi projecten els senyors que han fet algun dineret ; les agrobotigues, plenes de saquets d’arròs...Deltebre és un poble concentrat de carrers fets sense gaire arbitri municipal. Foren una pedania de Tortosa i l’activitat d’ordenació ciutadana és molt recent, però , a més a més d’aquest fet administratiu, hi ha l’enorme poder del riu Ebre, el més poderós de tota la península, hi ha també l’enorme poder d’atracció de la mar amb els relleus inacabables de les seues platges i dunes. Sense aquest poder de l’aigua del riu i de l’aigua de la mar, el Delta no fora re. I tanmateix, aquesta bellesa dels arrossars en plena verdor estival  dóna al lloc una possibilitat d’esgambi, una calma natural que afavoreix el tarannà fester, rialler, distès de la gent del Delta. Quan hi vas, enyores una vida més amable, més a prop de la natura, més atenta a les variacions de la llum i la frescor de la brisa.  



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars