dilluns, 6 de març de 2017

la mosca a la sopa.

UNA MOSCA A LA SOPA.
Les memòries del poeta nord-americà Charles Simic, nascut a Belgrad el 1938, tenen la profunditat sobtada i inaudita dels grans poetes. 
Traduïdes a l’espanyol amb el flamant títol de “Una mosca en la sopa” són excel·lents. No tant per la prosa o per l’evocació d’un món perdut sinó per una súbita capacitat d’observació de les coses concretes, que et sedueix. Simic reconeix que és un actor secundari en la gran trama de la història general.
 Al meu entendre, les seues memòries tenen tres grans nuclis d’interès : el primer, la fulgurant i emotiva evocació de la infància a Belgrad, en temps de guerra – guerra mundial, s’entén. El segon, en el llarg periple de refugiat des de Iugoslàvia fins Nova York, passant per París, on es llegeixen pàgines fulgurants sobre la feliç experiència de viure l’eclosió cultural i musical dels Estats Units en la dècada dels anys seixanta ; i , al cap i a la fi, el tercer nucli fóra les profundes reflexions sobre què significa escriure poesia i com es pot produir la comprensió de la soledat de l’altre, del que escriu, del que publica llibres.
Charles Simic acut a narrar la seua experiència vital  centrant-se en l’home que fuig del centre d’Europa – de la versió local del comunisme a la manera de Tito – fins arribar a Nord-Amèrica, amb una alegria pròpia de qui ha fugit dels fantasmes  i les immobilitats d’Europa- això ho deduïm en llegir-lo . Deu ser meravellós poder viure en una ciutat com Nova York on hi havia més poesia a les caves de jazz que no pas a les revistes especialitzades de poesia, escriu ell.  És clar que el peatge que ha de pagar és alt : viure en pensions de mala mort, passar gana... Emperò en tot el volum- especialment, en l’etapa americana – es pot llegir una amena lleugeresa que nosaltres no posseïm : com ara la llibertat de deixar una feina sabent que no serà estrany trobar-ne una altra de seguida.  O el gust de la llibertat política; la gosadia audaç que Europa ha perdut.
Convido al lector amant de les memòries a fixar-se en aquest volum de digestió lenta, de detalls commovedors, d’esperit lliure, d’amor a la vida i a la poesia.
No cal menysprear-hi gens les llambregades profundes a l’ànima humana : només en la soledat, en la lectura, en una alba rogenca, pots saber i entendre el que els altres han escrit. Volum entenedor i sublim, una bona manera d’atansar-se a la poesia de Nord-Amèrica.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...