Puig de Randa. L'esperit del lloc.

PUIG DE RANDA.

Les impressions més vives d’un viatge: des de l’ermita de sant Honorat, a Puig de Randa , mirar des de dalt la terra cultivada de Mallorca, sense cap hotel visible. Tota una estesa de verds i alqueries.
 Al fons del paisatge, el sol que brilla entre núvols de plom i la silueta meravellosa  de l’illa de Cabrera. A mà dreta, el poble de Llucmajor.
Aquesta vegada hem estat al centre de l’illa, a prop d’Algaida.
Excepte el brogit continu dels avions que s’enlairen des de l’aeroport de Palma, et sents en una illa amb feixes llaurades i fumeres de capvespre. Només hi passen ciclistes virolats. Una pintada catalanofòbica,  mig esborrada, a la carretera cap a Sineu.  Un embalum de carreteres i autovies formidable que desmeteix el tòpic de l'illa de la calma.


Feliçment, a Puig de Randa una dona que és una monja seglar ens obre la port de clausura, ens acull i ens explica el magnífic lloc obert al sol, il·luminat on xerren uns que fan un recés. Hi veig una petita ermita on estigué el Pare Palau, fill de la vila d’Aitona. Li pregunto per Ramon Llull : el Puig de Randa és l’indret on s’explica que tingué la il·luminació que el portà a elaborar la seua Art. Em diu que, possiblement, estigué hostatjat al santuari de Gràcia, a sota, arrecerat del vent de tramuntana, i amb un pou d’aigua fresca. O potser a sant Honorat. No sembla creïble que fos a dalt de tot del turó : massa fred i incòmode.
El lloc és màgic. Hi passegem amb l’esperit calmat. Hi ha un hort; hi ha un breu passeig que convida a la meditació ; hi ha una mirada verda a les alqueries . Una calma lleugera . Un sentit humà de les distàncies.
La llum és distinta  . Miradors  sobre els cingles. La serra de Llevant. Una sala per a la meditació que inclou cites en totes le religions conegudes . Una invitació al silenci. Una roda d’un antic carruatge inclou tots els signes religiosos – inclòs el buit dels que no hi creuen – que conviden a mirar dellà de les religions, en allò que tenen en comú, en allò que cerquen en comú.
De tant en tant, entren grups de turistes despistats que se’ls recorda que és un lloc de clausura que no es pot visitar, però que si volen poden fer una ullada .
 Hi ha alguna cosa de l’esperit de Llull en aquest lloc. Una incitació a la contemplació. Una suspensió del judici. Una tendència a estar present en el moment. Una polvorització de la llum solar. 
Em queden les ganes de quedar-m’hi. D’exercir de monjo zen, mirant les planes llaurades, els marges, el sol i la mar al lluny. Estudiant.

Mentrestant no paren de rugir els avions. Al Portitxol de Palma formiguegen turistes . En un no-res passem de la calma al desori.  

Comentaris

Entrades populars