Els anys d' Alger.


ELS ANYS D’ALGER.


Com deuria ser aquell soldat que va ser empresonat cinc anys a Alger on demanaven per ell un rescat escandalosament alt ? per què s’escarrassa a  elaborar un document que dibuixa una seua actitud exemplar en els llargs i pesants anys de captiveri ?
Isabel Soler ens ha  lliurat un bon llibre pensant en un lector no especialista. Ens ha donat el material en brut: un document historiogràfic interessant – una mena de testimoniatge dels que el conegueren en el temps que fou pres, que parlen a favor seu, de la seua integritat com a honrat cristià. El volum m’ha dut al pensament la imaginació d’Àngel Guimerà a “Mar i cel”, que també burxa en el món barrejat i confús dels corsaris moriscos que assolaven la Mediterrània amb les seues ràtzies. També furga en el món dels renegats, que l’autora descriu com a essencials en aquestes presons infames.
Crec que escriuré un tòpic com una casa de pagès si afirmo que el document suggereix una pel·lícula de primera magnitud, a condició de trobar un enteniment sensible que puga articular-la . S’hi entreveuen de tot : adversaris enconats, religiosos mercedaris, intents de fuga, cavallers amagats en una cova, i tota llei de tortures. El final fóra  una mica previsible : Cervantes va sobreviure a les masmorres d’ Alger, però li van deixar emprempta  .
  L’estudi i del document és vist des de la frontera entre la realitat històrica i el puntet d’imaginació o, millor, justificació de l’actuació de Cervantes. La meva impressió és que Cervantes vol aquesta “Información de Argel” com un paper susceptible de ser usat per a cercar un o altre benefici a l’ombra del monarca o d’un senyor que el protegeixi. Si parléssim en paraules d’ara : vol una mena de recomanació per ser un funcionari reial. De la qual cosa deduïm- pura obvietat!-  que no és gens de ric. Evidència palmària ! Cap referència a la lectura; res de llibres. Alger és una mena de lloc on la naturalesa humana més primitiva – brutal, i sòrdida però també extrema en la generositat- es mostren sense cap mena de vel d’Isis. Alger deuria ser una autèntica universitat del comportament dels homes sense idealisme : el frec a frec de dos civilitzacions, de dues monarquies, de dues religions. L’assumpte, ni fet exprés per a un futur novel·lista. Material narratiu de primera mà . Només calia sobreviure. I Cervantes se’n va sortir. En els seus papers sovint hi sortirien els captius. Ara saben que inventava poc. I en sabem l’origen.   







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.