Els anys d' Alger.
ELS ANYS D’ALGER.
Com deuria ser aquell soldat
que va ser empresonat cinc anys a Alger on demanaven per ell un rescat
escandalosament alt ? per què s’escarrassa a
elaborar un document que dibuixa una seua actitud exemplar en els llargs
i pesants anys de captiveri ?
Isabel Soler ens ha lliurat un bon llibre pensant en un lector no
especialista. Ens ha donat el material en brut: un document historiogràfic
interessant – una mena de testimoniatge dels que el conegueren en el temps que
fou pres, que parlen a favor seu, de la seua integritat com a honrat cristià. El
volum m’ha dut al pensament la imaginació d’Àngel Guimerà a “Mar i cel”, que
també burxa en el món barrejat i confús dels corsaris moriscos que assolaven la
Mediterrània amb les seues ràtzies. També furga en el món dels renegats, que
l’autora descriu com a essencials en aquestes presons infames.
Crec que escriuré un tòpic
com una casa de pagès si afirmo que el document suggereix una pel·lícula de
primera magnitud, a condició de trobar un enteniment sensible que puga
articular-la . S’hi entreveuen de tot : adversaris enconats, religiosos
mercedaris, intents de fuga, cavallers amagats en una cova, i tota llei de
tortures. El final fóra una mica
previsible : Cervantes va sobreviure a les masmorres d’ Alger, però li van deixar emprempta .
L’estudi i del document és vist des de la
frontera entre la realitat històrica i el puntet d’imaginació o, millor,
justificació de l’actuació de Cervantes. La meva impressió és que Cervantes vol
aquesta “Información de Argel” com un paper susceptible de ser usat per a
cercar un o altre benefici a l’ombra del monarca o d’un senyor que el
protegeixi. Si parléssim en paraules d’ara : vol una mena de recomanació per
ser un funcionari reial. De la qual cosa deduïm- pura obvietat!- que no és gens de ric.
Evidència palmària ! Cap referència a la lectura; res de llibres. Alger és una
mena de lloc on la naturalesa humana més primitiva – brutal, i sòrdida però
també extrema en la generositat- es mostren sense cap mena de vel d’Isis. Alger
deuria ser una autèntica universitat del comportament dels homes sense
idealisme : el frec a frec de dos civilitzacions, de dues monarquies, de dues
religions. L’assumpte, ni fet exprés per a un futur novel·lista. Material
narratiu de primera mà . Només calia sobreviure. I Cervantes se’n va sortir. En
els seus papers sovint hi sortirien els captius. Ara saben que inventava poc. I
en sabem l’origen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada