la tria.

EL MESTRE. Llorenç Capdevila treballa com una formiga, com un solitari empès per una fe més ferma que la vinguda del Crist ressuscitat. El novel·lista Llorenç Capdevila posseeix, pel cap baix, dues vides : professor i novel·lista . Els que coneixem l’ofici d’ensenyar sabem el sacrifici que comporta escriure després de l’horari laboral. Un sacrifici que ha de valorar la bona gent que llegeix per plaer, per curiositat, per delit, o per matar el temps.  Capdevila s’ha fet un estil que el fa immune a les modes : es poden comptar amb els dits d’una mà els que s’atreveixen a contar, amb un posat hegelià de qui atorga un alt valor a la història, l’ambient rural dels anys trenta en un poble del segrià amb una ploma que s’allunya del que solem anomenar costumisme . VASOS COMUNICANTS.  Les dues vides tenen vasos comunicants car l’ofici de professor conté algun element fort de sentit de justícia, d'explicar, de cercar lògica i coherència,  de voler d’airejar al...

RECONÈIXER EL QUE ÉS .  PSICOLOGIA SISTÈMICA  Portat per un curs de psicologia sistèmica, m’he abocat a una lectura inhabitual d’aquelles que et treuen llast . El volumet és una llarga entrevista divulgativa feta al psicòleg que ha posat en dansa les constel·lacions familiars com a mètode de cura de l’ànima.   El psicòleg que duu a termes aquesta tècnica, prou conegut en el seu gremi, es diu Berg Hellinger. El volum es titula molt explícitament i clara, Reconocer lo que es   .   Se n’han imprès   vuit reedicions des de l’any 2000. Després de llegir-lo, es comprèn que interessi tant .    HELLINGER. Hellinger és un savi. Posseeix una llarga experiència en el mètode. Comprèn molt bé certs aspectes de l’ànima , profunds, commovedors, que la racionalitat ignora. No es pot trivialitzar gens la seua lliçó ni la seua perspicàcia. Ajuda a treure llast sempre que se’n tingui una certa predisposició. Si un és escèptic, lla...

Saoirse Ronan. De les pel·lícules que he vist a la cartellera, la que es diu Brooklyn m’ha semblat bonica, recomanable. Escric l’article mentre he sabut que s’han produït uns gravíssims atemptats a Brussel·les que ISIS reivindica. Escric sobre cine perquè aposto a favor de l’art, del pensament i de la vida. Brooklyn parteix d’una novel·la de Colm Tóibin que ara ha reeditat a Labutxaca. L’experiència bàsica que relata, usual a Irlanda, és l’ emigració cap a Nord-Amèrica. Ben pensat, és una experiència universal. El que fa creïble el film és tota la recreació històrica : vestits, automòbils, cases, dispeses, músiques... i una certa ingenuïtat . El joc argumental, molt subtil i senzill, es basa en la posició sempre xucladora de la terra en què ha nascut la protagonista: l’illa d’Irlanda. El dubte que s’instal·la en la consciència de la protagonista després de retornar-hi . El meu amic, que és amant del cinema com a consolació sucrosa de l’ànima, em planteja que és l’estil d...

MARÇ. L’acabament del trimestre m’aporta una fonda solidaritat amb mi m ateix, que estic esgotat .   Avui, que feia un dia hivernal molt blanc de fred i boira, m’he encaminat a un bar que sempre hi posen música com si fos dissabte a la nit. He menjat un excel·lent entrepà de pernil ; he mirat el diari que anava plens de successos a primera plana : un professor havia estat agredit per dos joves amb barrons de ferro. He anat passant pàgines mentre esperava que em passés la son. He estat tota la nit mal dormint : un perfum se m’ha bolcat i m’ha deixar una sentor de perfum industrial que se m’apegava a la pituïtària. No podia sinó respirar-lo. He somiat que m’havien trencat a bocins l’ordinador personal dins de la bossa que havia abandonat. He llegit el dietari de Pere Rovira durant dues hores seguides fins a l’esgotament. Al matí, el dia pareixia de desembre : boira amb pruneres pèrsiques florides. He provat de sentir la ràdio. Repeticions de les ideologies; repet...