Una biografia extensa de Rainer Maria Rilke.
Rilke.
He estat llegint
l’extensíssima biografia de Rainer Maria Rilke que ha escrit Mauricio
Wiesenthal, publicada per Acantilado. D’antuvi m’excusaré : no seré prou just amb aquest llibre car és tan
voluminós, intens i ple de substància que no podré resseguir-ne la gràcia aèria
que posseeix. És un llibre escrit per un
home que podríem definir com anti-modern. Mauricio Wiesenthal és un home
partidari de l’aristocràcia de l’esperit. En aquest punt t’ajuda a comprendre
prou bé tot el gruix de la cultura europea alimentada per l’esperit
aristocràtic, que és ampli i
substanciós .
Tot el volum,
començant pel nombre de pàgines, és anti-modern : 1122 pàgines per a una
biografia d’un poeta vident que escriu en alemany és una esplèndida i absorbent
odissea lectora : viatges, amistats, lectures, llargs períodes d’escriptura
efervescent... Tot seguit, hi observes un coneixement precís dels llocs que
cita, de les cartes que esmenta, dels personatges essencials de la vida de
Rainer Maria Rilke que escruta, de les apreciacions que escriu ...
A vegades sospites
que el biògraf sap més de Rilke que el poeta de si mateix.
El llibre parteix
d’un coneixement del poeta que astora. Com l’ha escrit ? Com ha tingut el temps
d’escriure’l ? No treballa pas ?
Si una cosa és
clara és que Wiesenthal parteix d’una idea aristocràtica de la cultura i de la
societat. En aquest punt és meridià : t’ajuda a comprendre tota la cultura
anterior al segle XX, que ,en bona part, ho és d’aristocràtica, començant pel
poeta Rainer Maria Rilke, poeta que pidola i sedueix les dones aristòcrates del
moment. Les reines de la nit . Com ara, Marie
von Turn und Taxis, que és citada a bastament en tot el volum, gràcies a la
qual va residir un temps important al castell de Duino, que surt a la portada
del llibre i fou el lloc on escrigué el seu llibre màxim : “Les elegies a
Duino”. Els apòstols de la igualtat li
semblen nefandíssims. L’olor de les casernes Lenin durant la guerra civil
espanyola li duen semblar la cosa més abjecta que es pugui imaginar.
Wiesenthal se
situa en l’esperit. A mi m’ha ajudat a comprendre la idea que governa a certes
parts d’Europa, abans del socialisme.
Coneix tant detalladament
la vida de Rilke que fa la impressió que ha estat a tots els indrets concrets
que cita. Un queda una mica aclaparat. Deu ser l’aclaparament del plebeu davant
de l’aristòcrata.
Acceptat això, el
llibre és encantador, preciós i delicat. Una d’aquelles lectures que et duren
mesos i mesos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada