versos .

dilluns, 14 de març de 2016

el dia del cérvol





EL TEMPS.

A “El dia del cérvol”, segona novel·la de l’escriptora Marina Espasa, publicada a l’Altraeditorial, el lector se sent subjugat per un relat enigmàtic, fluent, àgilment tramat, amb llambregades de màgia sobrenatural, que li proposa una recerca externa i una altra d’interna : a la manera de les novel·les primigènies medievals, el lector coneix un personatge de vida solitària a la concreta ciutat de Barcelona que es deixa fascinar per l’aparició simbòlica i màgica d’un cérvol omnipresent. “El dia del cérvol” pretén ser una actualització d’una aventura artúrica, emperò el llibre estimula el lector perquè comprengui la seua identitat íntima i cerqui la seua aventura a la vida.   
 Chrétien de Troyes, que escrivia en vers algun dels relats que es troben a la soca de la novel·la europea, contenen una part de meravella que Marina Espasa ha mirat de dur a l’ esperit de la seua novel·la. La protagonista, desorientada, mira d’endevinar qui és i quina és la seua aventura, tal com s’esdevé en un heroi artúric anomenat Gauvain, protagonista de “El cementiri perillós”, llibre sobre el qual està treballant per enllestir una tesi encallada .
En la primera part – brillant ! -   es pot resseguir una aventura enigmàtica d’un personatge, una dona anomenada Minerva,  que farta d’estar tancada a casa fent una tesi doctoral sobre les aberracions del temps en les novel·les artúriques, closa en una mena de campana de vidre, es deixa arrossegar fora de casa i comença a viure amb un seguit d’auguris, entre els quals la sensació o profecia de la pròpia mort, l’ amor, i la coneixença d’una poetessa de la Mort que es basa en un personatge real : la poeta Patricia Heras. 
En la segona part- no tant brillant- gosa fer un viatge a Malmö, ciutat del sud de Suècia, amb un company, i els seus noms canviats. La peripècia d’aquesta segona part és inversemblant, però imaginativa.
En conjunt, és una novel·la ben construïda, ben escrita, amb elements narratius molt estimables, amb el·lipsis temporals perfectament lligades. Potser no és una novel·la perfecta, però ens indica alguns nusos personals – una dissecció bastant clara de la individualitat moderna, alguns capítols memorables, com ara la visita al cementiri del Poblenou, i certes intuïcions sobre el temps interior.
En estil, té uns tancaments de capítol brillants : “quan tots els sorolls es van haver apagat, va passar una gavina en vol rasant i el xerric que va fer va ser la cremallera que va tancar la nit”. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada