Silencis.

MÚSICA.

Una amiga m’escriu recordant-me que novembre és un mes de silencis. Els silencis són formidables un dia de cel ras, de vent del nord, de vent glacial . La meravella de la música pren el seu temps en el coixí del silenci de novembre.
A la banda municipal de música, el director, Amadeu Urrea, diligent, flexible, ha tingut la bona pensada de convidar uns músics joves, amb molt d’estudi, per tocar-hi Ricard Vinyes, arranjant-lo per a banda. Veig que cadascú té el seu fons temperamental. Cadascú posseeix el seu talent. La seua presència fa augmentar l’energia del grup. La multiplica. Per als músics, el director convidat és un feliç al·licient . Sentir la música des de dins – sentir-la en les dues accepcions que posseeix en català - és un bell plaer : la música et pren sovint com un mar, com una delicada  creació humana.
Mentre mires la particel·la penses que hi ha pocs plaers auditius semblants a ser dirigit per un director jove i intel·ligent que prova d’usar la batuta com a eina dirigida a escandir una melodia. La seguretat del director conegut , el director que manté la tonalitat del grup, el director que és capaç de pensar tots els detalls, el director que sempre dóna la confiança als músics. 

La seguretat queda sotsobrada per la novetat del director per conèixer, que deixa fer . Tothom sembla més atent: l’ull es torna més precís, la bufera més trempada.
Els assajos dels músics solen ser  meravellosos. Desinhibits, lleugers, concentrats, assajàrem amb un director convidat dit Jordi Nus i amb un pianista amb posat lleument germànic- un germànic del sud- anomenat Nèstor Bayona, que interpretà quatre peces de Ricard Vinyes. Nus és un arranjador formidable, nítid, clar. Sap comprendre la música i cercar-ne les ressonàncies, les alternances, els equilibris.  Nèstor Bayona encanta : cerca el matís, la intenció.
Des de la posició del músic que s’esforça en la comprensió de les enrevessades particel·les, és molt brillant poder accedir com un impostor a l’obrador de la música. En l’assaig, el pianista es mostrava vibràtil, juganer, àgil. Només tu saps que el dia del concert no estava pas tant fi ni fimbrejant : la tensió l’afeblia.
 El repertori fou molt exigent : bregàrem per arribar al concert amb una dignitat il·lusionada . Si poguéssim repetir-lo sortiria brodat. Si en féssim cinc concerts idèntics: filigranat. Els assajos són un esprint per a una sola carrera. Com si els actors es preparessin una obra per a una sola representació.
Em acabar, l’esgotament és majúscul, complet, definitiu. Com una font que s’ha assecat i necessita temps per reomplir-se.