EL FAR EN LA NIT




EL FAR EN LA NIT. 


Ara mateix sóc a l’aeroport de Ponta Delgada. Dotze de migdia. La setmana de vacances ha estat brevíssima. L’arxipèlag de les Açores és molt dispers, molt disseminat. Per poder viatjar d’una illa a l’altra – Horta, Pico, Flores -  tant els turistes com els nadius usen l’avió. L’aeroport és menut. Les altres illes llunyanes, algunes deshabitades.  
Nosaltres hem estat a Sâo Miguel, una illa allargada, on hi ha l’aeroport principal. Sâo Miguel és una extensa illa que conté sete cidades al sud i punta Cava al nord.  
Avui ha estat un dia plujós, molt nuvolós, molt gris. Hem vist la pluja petita caient sobre la piscina que l’hotel tenia al bell mig de l’edifici. Diu el guia que és clima habitual de l’hivern i de molts dies de la primavera. Cel tapat, de plom fos. La setmana ha estat rutilant de sol i vent. Penya segats. Platges de sorra negra. Al capvespre, de llum molt allargada i groga, han estat molt lents. Alguna vegada, al jardí de prop del colégio ( un edifici barroc, col·legi jesuïta, bastit amb pedra volcànica), la llum ha estat molt blanca i bella.  
Visitar els portuguesos – petits i rabassuts- és veure la fortíssima impressió que tenen la geografia i el clima en la mentalitat dels pobles. País abocat a l’Atlàntic, ha romput el límit de la mediterrània. L’amistat anglesa els ha anat molt bé. Són una península guaitant un oceà. Les dones portugueses són petites, de cama rabassuda i forta : qüestió d’un país de navegants  avesats a afermar la cama al terra ? Les cases de la costa nord, molt il·luminades es disgreguen en rengs cap al mar, que brogeix. Vam anar a Maia i a Ribeira Grande. Camí bonic vora l’oceà. Ganes de quedar-se molt dies. Platges on les ondes del mar arriben plenes de bromera. El moviment de l’oceà.   Les terres són planes i esteses, abans havien estat tarongers, ara prats per a les vaques somnolents que rumien. La gent que vam veure, pagesos torrats pel sol. La mar oceana una noció d’infinit . Potser per això, hi havia gent que feien hortets closos i cabanetes per a les eines. El concret contra l’infinit. 
La mar oceana no parava de parlar però no sabia què deia. 

L’aeroport és un espai de transició – un espai de fred  i gent. Esperar entre botigues.  

La nit ha estat estranya: un somni molt vívid m’ha desvetllat. Franco mateix en persona- després en forma de tinent coronel de pell blanca -  em convocava perquè estudiés un poeta francès avantguardista traduït al català amb una professora novençana. La visió de la poeta era també molt vívida : un text imprès tal com havia vist a Instagram. Fins i tot el cap d’estudis d’IB m’ha aturat en un control policial per saber com anava l’estudi del francès – o era francesa ?
 La poeta l’havia d’explicar als meus estudiants. M’he desvetllat . He llegit el llibre de Tabucchi que narrava les històries d’Açores que havia llegit en viatgers i narracions honestes de viatge. 
M’ha quedat la cita de Chateaubriand : le far inutile dans la nuit .     Les il·lusions inútils però que et permeten, per exemple, viatjar a Sâo Miguel. O escriure en un diari. Per a Francesco Tabucchi aquest far és a l’illa de Pico. Llegit ahir en un moment de pausa a la caminada vora l’oceà tenia una lucidesa exquisida. Aquest projecte de novel·la del cap de pont és el meu far inútil que il·lumina les meues il·lusions d’escriure un llibre que ningú no hagi escrit abans. 
La tonalitat és el capvespre. La substància, una guerra perduda, imaginada des de l’oblit; el rerefons, una república assolada.
Aquest far inútil cal afegir-hi el futur, la previsió del futur. L’optimisme del futur, que és el que em pot suggerir Paloma .
Hi ha massa mort en la narració d’una guerra, però aquest és el fons : la narració d’una guerra i una república perdudes .  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Lectures per recordar ; lectures per recomanar.

El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.

Els aforismes d'Antoni Seva.