dimarts, 20 de desembre de 2016

Emily Dickinson.

 EMILY DICKINSON. 

Mentre mirava de digerir el film en què succeeixen poques coses, vaig pensar que un dels reptes intel·lectuals més seductors per a un director de cinema sensible és traslladar-hi la vida dels poetes estimats. Sobretot quan del que es tracta és de mostrar la vida privada (i pública) d’una dona que a penes es va moure de casa seua, que la gran passió era interior : la poesia.  
Això no obstant, els exemples reeixits són escassos. “Historia de una pasión”, biografia d’Emily Dickinson a la gran pantalla és un exemple d’una certa dignitat però encara no aconsegueix del tot de presentar la poeta d’una forma encantadora ni tampoc convida l’espectador a anar a les biblioteques a cercar els llibres editats de la poeta en qüestió. Potser aquest és el fet més defectuós del film : no sap dir la bellesa de la poesia de la Dickinson. Es queda molt avall . Només presenta la poeta cosint els seus quaderns de poesia en aquest debat etern entre publicar-los o no publicar-los.
En els aspectes més ben elaborats cal consignar el dibuix suficient del caràcter de la protagonista: dona intel·ligent, forta, a vegades severa, intel·lectualment i moralment implacable, el film s’afanya a mostrar el context del seu moment històric amb unes eines limitades : la il·luminació, els enquadraments, els diàlegs, densos de sentit. 
Els espectadors que han estudiat a fons la biografia de la poeta nord-americana assenyalen que les línies generals del seu viure hi són ben retratats : el paper de les flors, de la natura; la personalitat absorbent i poderosa del pare – potser massa hieràtic en l’obra- ; l’entorn cultural religiós davant del qual la poeta es rebel·la ; les suspicàcies dels homes davant una poeta ; la gran passió per escriure ...
Una mirada atenta al film expressa una atenció fina dels guionistes cap a l’entorn familiar i polític del seu temps. Els llums, l’escriptura a la nit, després de demanar permís al pare, quan la profunditat del silenci és insondable, la guerra de secessió, que és un teló de fons, l’amor viscut com una passió forta i íntima que fa sotsobrar l’ànima però que no s’expressa de forma convencional o sexual són alguns dels elements que permeten de reflexionar sobre la biografia de l’Emily Dickinson.
Si imaginem una biografia d’una poeta catalana portada al cinema – fet impensable entre nosaltres, per ara – les possibilitats foren curioses : una biografia de la Maria Antònia Salvà, mallorquina força desconeguda ; una biografia de la Clementina Arderiu, a contrallum del seu marit, el traductor Carles Riba ; una biografia de  Maria Mercè Marçal ?   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...