dimarts, 23 de desembre de 2014

l'escriure.

Sobre l’escriure.
L’escriptor Scott Fitzgerald, autor de “El gran Gatsby “, donà consells intel·ligents sobre l’escriure. Ara s’ha traduït a l’espanyol unes notes antològiques- fragments de cartes, singularment- que va preparar el periodista Larry W. Phillips, que són com càpsules per anar rumiant això de l’art d’escriure novel·les professionalment. És en les cartes que F. Scott Fitzgerald “es deixava anar” i compartia algunes idees sobre tècnica d’escriure que encara són aprofitables. N’apunto algunes que rebaten algun dels llocs comuns més resistents entre nosaltres.
Com ara, contradint Josep Pla, indica que en la prosa de bona qualitat són els verbs que donen la carnació. Són els verbs els que donen l’impuls a les frases. Contradint Víctor Català, anota que és millor no usar paraules rares. Només les has d’usar en el cas que necessitis expressar “ un matís subtil “. Que el teixit d’un personatge es basteix relligant les impressions i les històries d’altres persones vistes o conegudes o imaginades- això ja ho deia Mark Twain ( o els efectes o reverberacions que produeixen en nosaltres certes persones que coneixem i ens estimem, afegeix). Contradint la idea de Jesús Moncada que les novel·les s’escriuen sobre els llocs,  explica que a vegades no saps ni quin aspecte té ni quina feina fa el personatge que imagines; altres- per exemple l’agent literari - te’l fan veure.
Sagaç i cínic, exposa  que l’escriptor jove, que no coneix la tècnica, només pot vendre les seues emocions més esquinçades, més sagnants, més nues; que l’escriptor és aquell que té alguna cosa a dir més que no pas aquell que vol dir una cosa.
 L’autor admira Ernest Hemingway que afirmà que “Huckleberry Finn” és a la base de la novel·la nord-americana moderna. Em pregunto què és a la base de la novel·la catalana moderna? “Solitud “?
“La personalitat es defineix pels actes”, escriu, en relació als guions cinematogràfics. (A “Exodus“ de Ridley Scott, la dona de Ramsés II, el Faraó que ha perdut el seu fillet en una plaga terrible, bressa el seu llitet buit: és una acció precisa que defineix un personatge.)
 Explica la suposició que una de les raons perquè una novel·la esdevingui “un fracàs comercial ” és que no hi hagi un personatge femení amb un entramat psicològic interessant perquè” les compradores habituals de novel·les són les dones”, cosa que perspicaçment sempre repeteix Vidal Vidal.  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...