HELLINGER.
RECONÈIXER EL QUE ÉS .
Portat per un curs de psicologia sistèmica, m’he abocat a una
lectura inhabitual d’aquelles que et treuen llast . El volumet és una llarga
entrevista divulgativa feta al psicòleg que ha posat en dansa les
constel·lacions familiars com a mètode de cura de l’ànima.
El psicòleg que duu a termes aquesta tècnica, prou conegut en el seu
gremi, es diu Berg Hellinger. El volum es titula molt explícitament i clara, Reconocer
lo que es . Se n’han imprès vuit reedicions des de l’any 2000. Després de
llegir-lo, es comprèn que interessi tant .
HELLINGER.
Hellinger és un savi. Posseeix una llarga experiència en el mètode.
Comprèn molt bé certs aspectes de l’ànima , profunds, commovedors, que la
racionalitat ignora. No es pot trivialitzar gens la seua lliçó ni la seua
perspicàcia. Ajuda a treure llast sempre que se’n tingui una certa
predisposició. Si un és escèptic, llavors millor dedicar-se a la pesca fluvial.
Hi ha algunes observacions molt estimulants sobre el concepte de
fidelitat i d’infidelitat que van més enllà de les convencions. Hi ha els
conceptes de vincle i de relació. Són revelacions que van més enllà de certes
lliçons superficials de la moral. A vegades, llegint tens la impressió que se’t
desvelen episodis del teu passat d’una manera inaudita.
DESTí.
A mi, cercant una voluntat de claredat, un dels efectes més
importants que m’ha deixat en l’ànim és el respecte escrupolós a l’honor dels destins
de les persones, també del destí dels pares. M’ha vingut a l’esment aquella
alegre disposició de voler salvar o sanar els altres, que a vegades ens anima quan ens adrecem a un amic
o una amiga que pateix . Aquesta actitud que ell critica amb prudència exemplar,
m’ha ajudat a entendre, a descobrir el destí - no pas en el sentit de
predestinació !- i a entendre la profunda
llibertat dels altres . I la pròpia !
De la mateixa manera intueixo la fonda arrel i la força potent que tenen les conductes – les pròpies i
les dels altres. Com si el món semblés fet d’aire i, de debò, té arrels
robustes i materials durs de pelar.
PROFESSORS.
Em pregunto, sorprès si deu ser que els professors, portats per la
dèria d’ensenyar – i doncs , d’intervenir en les vides dels nostres
alumnes- escasses vegades ens plantegem
amb plena consciència la llibertat i el destí dels altres. Hellinger expressa
un respecte precís pel camí o destí de cadascú . Fins i tot en el cas d’estar
errat. Quantes vegades no ens hem deixat
conduir per persones que ens estimaven i volien el nostre bé – sentimental o material – i
nosaltres no ens ho hem permès ?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada