Origen incert

Cues, pàrquing ple, cotxes damunt de les voreres, públic joveníssim. Cada generació acompleix els seus rituals cinematogràfics : ara “Segon origen”, pel·lícula rodada a Lleida, formarà part dels records d’una de les noies que va seure al meu davant i en acabar va dir : “està bé”.

“Segon origen” és discretíssim. És un film que rodarà per totes les televisions i tots els ordinadors de mig planeta, això sí. És un producte de consum comercial light.

Els actors joves són discretíssims – sobretot el que representa Dídac adolescent-. L’únic actor que manté el to és Sergi López.

La segona part, que representa una peripècia extravagant a Menorca, és una davallada imperdonable de to, d’argument i de bellesa.

La visió de la ciutat de Lleida rosegada per un cataclisme és la paràbola més perfecta que he trobat per explicar els efectes de la crisi financera, la voracitat dels bancs i l’ambició dels capitalistes. Naturalment, els directors del film no podien imaginar que la causa de la catàstrofe fos els financers de Wall Street . Ni alienígenes ni  canvi climàtic : ambició voraç financera. Vendre hipoteques a qui no podria pagar-les mai.

El final, rosat. La vindicació del lloc, interessant. El català parlat, d’un col·loquialisme innocent.

En l’obra de Pedrolo, que no és cap chêf d’oeuvre , hi subsistia una certa idea  molt grata a l’autor de Tàrrega, d’inaugurar un món nou, adàmic, sense déu despòtic veterotestamentari i sense clericalisme. A banda de la dificultat teòrica i pràctica de reiniciar el món del no-res- de la ruïna, el film s’arrenglera en l’estil de fer pel·lícules fantàstiques a l’ús. L’assumpte revolucionari queda desactivat. L’erotisme, molt diluït. La vindicació del futbol, simple; un esquer per vendre el film. La forma d’atansar-se als llibres, irrisòria. (Com se nota d’un hora lluny, la poca traça que tenen de llegir, els actors ! Fan anar els llibres com ventiladors de pàgines ! El jove que representa Dídac no han llegit un llibre ni per recomanació !)

 Alba i Dídac, simbòlicament inauguraven un món ideal dellà de les misèries de la postguerra espanyola i del catolicisme triomfant. Aquest Segon origen , signat per Carles Porta, i amb un fervent homenatge a Bigas Luna, que deixà la seua empremta en la primera part, sembla més aviat un elogi del present. Un elogi de l’agricultura industrial en forma de camp de presseguers. Un elogi de la indústria cultural light.

Ara sí, és en els aspectes formals que el film excel·leix : la recreació de certs espais interiors amb el foc a terra ; la recreació d’una festa en un iot – una altra vegada els gustos de les classes dominants, que poden tenir un iot ( i es veu que el tenen ) sota els estels.

Els personatges, prims, esquelètics. Els diàlegs, per somriure.  Em sembla que el film no ha resolt l’eterna qüestió d’acontentar els simples i de seduir els intel·lectuals- o refinats- , cosa que sí sabia aconseguir Shakespeare.  

Publicat a Lectura el dia 25 d'octubre de 2015