la tria.

Cues, pàrquing ple, cotxes damunt de les voreres, públic joveníssim. Cada generació acompleix els seus rituals cinematogràfics : ara “Segon origen”, pel·lícula rodada a Lleida, formarà part dels records d’una de les noies que va seure al meu davant i en acabar va dir : “està bé”. “Segon origen” és discretíssim. És un film que rodarà per totes les televisions i tots els ordinadors de mig planeta, això sí. És un producte de consum comercial light. Els actors joves són discretíssims – sobretot el que representa Dídac adolescent-. L’únic actor que manté el to és Sergi López. La segona part, que representa una peripècia extravagant a Menorca, és una davallada imperdonable de to, d’argument i de bellesa. La visió de la ciutat de Lleida rosegada per un cataclisme és la paràbola més perfecta que he trobat per explicar els efectes de la crisi financera, la voracitat dels bancs i l’ambició dels capitalistes. Naturalment, els directors del film no podien imaginar que la causa de la c...