POESIA DE JOVENTUT.
La introducció al volum VI de
de Jordi Pamias – poesia de joventut , segons ell mateix revela- mostra
en la seua expressió lacònica respecte a si mateix, un fet iniciàtic. “Tenia 10
anys quan els meus pares em regalaren el poema “ Canigó”, de Jacint Verdaguer,
i pocs anys més tard, l ’ “Atlàntida”.”
Una de les claus ocultes : aquests pares que regalen un poema
llarg de Verdaguer a un xiquet de 10 anys en una vila quieta anomenada
Guissona, en una terra plana i ampla, la Segarra. És el llegat .
L’objecte màgic que et canvia la vida, que et reclama el teu
compromís.
No sé si hem d’imaginar aquest xiquet també tan quiet com la vila de Guissona. Sí que hem
de veure les novel·les de Josep Maria Folch i Torres, que la mare
guardava en una calaixera com una deixalla
amagada dels temps de la República, de les il·lusions desades .
Aquest fet es deuria
produir en 1948. Un context de pau de
cementiris de Sinera.
La guerra és el teló
de fons. La dictadura és la tragèdia bufa que es representa, amb cadafals de
morts.
A Guissona, vila quieta però distant i distinta a Lleida,
ciutat de frontera.
Aquesta quietud conservadora, molt segarrenca, nascuda de la
necessitat i de la supervivència, ja es llegeix en els primers versos en què el
noi cerca “ la gran serenitat d’aquestes aigües” ja sembla un gran propòsit.
Quietud, espiritualitat; decasíl·labs i alexandrins. La poesia sembla una forma
de meditació o de ioga.
En consonància amb els aires del temps – fins i tot els
cementiris no es poden mantenir sempre quiets ! - la dècada dels anys seixanta
mostren onades a “l’estany de l’ànima”.
Com a emblema, a la poesia “ Ball de bastons “ s’hi llegeixen dos temps que contrasten: la ranera del Bep,
que agonitzava. El vell solitari, innocent, de migrada estatura, amb uns ulls
de mostela . ( Fins i tot la paraula mostela és antiga, remota ) Per l’altre
costat, el ball de bastons, rítmic i juvenil, a la plaça . Imagini’n quin context
en què un ball popular antic commou l’ànima d’un jove sensible com era Jordi
Pamias ! Comparin amb les filigranes de John Coltrane a Nord- Amèrica !
La seua poesia revela obertura tímida al món; tendència a fer poesia
de tot. Empremta fonda dels primers anys a Guissona. Acordonament de la seua
poesia, immune als trencaments de l’avantguarda, als focs de la
beat-generation, a les formes de silenci de Rilke. El jazz resplendeix amb
Louis Armstrong. Modelar una veu en la llum de la Segarra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada