LES TESSEL·LES D’UN MOSAIC. Les obres escrites en forma d’aforismes havien estat molt habituals en altres èpoques : les píndoles de pensament havien estat com a indicacions per a les cartes de navegar en el món moral, sempre tan complex. Fins i tot, en els fulls dels calendaris del pagès o en les llibretetes dels forners, s’hi estampaven aforisme de tipus popular, de tipus” Al pa, pa i al vi, vi”. Ara el llatinista Antoni Seva Llinares, després d’una dilatada vida com a professor i escriptor, n’ha publicat una d’excel·lent amb el títol de Mosaic, Màximes i pensaments, a les publicacions de la Universitat de València. Aquestes pastilles de pensament o tessel·les d’un mosaic moral més ampli presenten una gran utilitat com calmants dels estressos habituals de les xarxes socials i de les televisions i ràdios. Si em permet l’amable lector, li diré que és un volum ordenat per pensaments breus, de temàtica molt variada, sense voluntat sistemàtica, que permeten u
Vaig sentir-lo, el Pedrals, dissabte, a Pradell de la Teixeta. Em sembla admirablement descrit (i molt ben escrit) en el teu comentari. Potser la poesia en públic ha de ser lleugera, i segurament Pedrals pot ser més profund del que aparenta. En tot cas, fa goig d'escoltar, i al cap i a la fi pot suscitar interès per la poesia. Que falta que fa.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Eduard. El vaig escoltar en dos contextos diferents : en una trobada de poetes i en un bar dit Gilda. En el primer cas, els poetes quedaren xocats : no sabien a què venien i se sorprenien que pogués haver-hi una poesia "divertida", sorprenent.
EliminaEn canvi, al bar el públic tenia reaccions més fredes. Com si la idea de poesia que posseïa - poesia romàntica- no concordés gens amb el que Pedrals recitava. El lloc era més desconcertant. Molts estímuls, molts sorolls- entre els quals les campanes de l'Església pròxima de Sant Martí,on no s'hi oficia missa però sonen puntualment les campanes.
La poesia de Pedrals és distinta al que estem habituats i produeix reaccions molt distintes. D'unanimitat, només una mica per allò general que tu escrius de " suscitar interès per la poesia".
Té un llibre curiós dit "Exploradors, al poema!" que és en la línia de la poesia no saps si infantil o simplement experimental, cosa que sempre et posa en guàrdia : no saps mai per on et sortirà. I em sembla que així és Pedrals : no saps gaire per on anirà. Al públic de professors de llengua castellana els feia molta gràcia un poema que fa broma sobre els noms dels grans escriptors espanyols.
En fi, curiós , per parlar-ne en dies de calor intensa...