la tria.

ELS ANYS D’ALGER. Com deuria ser aquell soldat que va ser empresonat cinc anys a Alger on demanaven per ell un rescat escandalosament alt ? per què s’escarrassa a   elaborar un document que dibuixa una seua actitud exemplar en els llargs i pesants anys de captiveri ? Isabel Soler ens ha   lliurat un bon llibre pensant en un lector no especialista. Ens ha donat el material en brut: un document historiogràfic interessant – una mena de testimoniatge dels que el conegueren en el temps que fou pres, que parlen a favor seu, de la seua integritat com a honrat cristià. El volum m’ha dut al pensament la imaginació d’Àngel Guimerà a “Mar i cel”, que també burxa en el món barrejat i confús dels corsaris moriscos que assolaven la Mediterrània amb les seues ràtzies. També furga en el món dels renegats, que l’autora descriu com a essencials en aquestes presons infames. Crec que escriuré un tòpic com una casa de pagès si afirmo que el document suggereix una pel·lícula de primera...

Mossèn Cinto. Els estrenus biògrafs que han confegit la darrera biografia publicada de Jacint Verdaguer, Narcís Garolera i Marta Pessarrodona han escrit a dos cors un volum sòlid i suggerent : a Garolera devem la visió més detallada, àrida   del poeta de Folgueroles; a Pessarrodona les mirades al món anglosaxó, que expressa amb polèmica, per comparar i extreure nova llum d’una peripècia vital potser molt enransida pels tòpics dels segle XX. La perspectiva europea i nord-americana la redimensionen, la seua biografia, però no n'acaben d'atorgar la dimensió correcta. Per al meu gust, la susdita biografia de Verdaguer, que subtilment tira terra alguns tòpics acreditats, com ara la pobresa de la seua família de pagesos de la Plana de Vic, queda massa enfangada en mostrar, amb una mena luxúria de detalls que no sé pas si calia, l’episodi llargament esbombat del conflicte del poeta llorejat amb el segon Marquès de Comillas i el bisbe Morgades, que acabà sent una trista tragèdia...

EL MESTRE. Llorenç Capdevila treballa com una formiga, com un solitari empès per una fe més ferma que la vinguda del Crist ressuscitat. El novel·lista Llorenç Capdevila posseeix, pel cap baix, dues vides : professor i novel·lista . Els que coneixem l’ofici d’ensenyar sabem el sacrifici que comporta escriure després de l’horari laboral. Un sacrifici que ha de valorar la bona gent que llegeix per plaer, per curiositat, per delit, o per matar el temps.  Capdevila s’ha fet un estil que el fa immune a les modes : es poden comptar amb els dits d’una mà els que s’atreveixen a contar, amb un posat hegelià de qui atorga un alt valor a la història, l’ambient rural dels anys trenta en un poble del segrià amb una ploma que s’allunya del que solem anomenar costumisme . VASOS COMUNICANTS.  Les dues vides tenen vasos comunicants car l’ofici de professor conté algun element fort de sentit de justícia, d'explicar, de cercar lògica i coherència,  de voler d’airejar al...

RECONÈIXER EL QUE ÉS .  PSICOLOGIA SISTÈMICA  Portat per un curs de psicologia sistèmica, m’he abocat a una lectura inhabitual d’aquelles que et treuen llast . El volumet és una llarga entrevista divulgativa feta al psicòleg que ha posat en dansa les constel·lacions familiars com a mètode de cura de l’ànima.   El psicòleg que duu a termes aquesta tècnica, prou conegut en el seu gremi, es diu Berg Hellinger. El volum es titula molt explícitament i clara, Reconocer lo que es   .   Se n’han imprès   vuit reedicions des de l’any 2000. Després de llegir-lo, es comprèn que interessi tant .    HELLINGER. Hellinger és un savi. Posseeix una llarga experiència en el mètode. Comprèn molt bé certs aspectes de l’ànima , profunds, commovedors, que la racionalitat ignora. No es pot trivialitzar gens la seua lliçó ni la seua perspicàcia. Ajuda a treure llast sempre que se’n tingui una certa predisposició. Si un és escèptic, lla...