una poesia d'Hilari de Cara
Poesia de dia 12 d’octubre de 2017. Del poeta Hilari de Cara ( Melilla 1947) del volum Cave Papam Premi Miquel Bauçà ( 2016) Àngelus Josep, t’he de dir una cosa, deixa el xerrac, deixa la fusta, seu, escolta’m, les oronelles volen com ratpenats, el fonoll dibuixa continents a l’ànima, a Israel l’hivern tardà s’assembla a l’estiu com la Mar Morta al desert, seu, Josep, i escolta, m’ha visitat un àngel, els desembres seran Nadals d’ençà, és cert, el fonoll, els cards florits, la mar de rosella que acull el sol, aquest erràtic vol d’oronelles i falcons, la fusta té ja aquest punt que la saó li traspua el darrer bri, tens raó, però vols dir Maria, un àngel? Saps el que sol passar amb els àngels: et prenen l’alè, la seva bellesa, els seus peus alats, són experts en la dura gimnàstica del vol, el cel està fet a la mesura dels seus ulls, la mar és un reflex del seu esguard, l’or, permet-me que no insisteixi en l’or; quan parlen, potser ho has ...