tag:blogger.com,1999:blog-72693059866062525232024-02-22T10:13:14.161-08:00la tria.els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.comBlogger129125tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-4725996426198292522020-09-17T02:05:00.001-07:002020-09-17T02:07:12.992-07:00Lectures per recordar ; lectures per recomanar. <p><br /></p><p><br /></p><h1 style="text-align: left;"><b> <span style="font-family: "Helvetica Neue"; text-align: justify;">Lluna plena.</span></b></h1><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Sam Shepard, eminent dramaturg força desconegut entre nosaltres, que morí el 27 de juliol de 2017, ha estat traduït ara al català per Dolors Udina, que sosté que la traducció és la tasca de lectura més completa i grata que coneix. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> <i>Espia de mi </i>és el seu darrer llibre. Patti Smith, amiga seua, n’edità el manuscrit.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El llibret és sorprenent, diferent al que és habitual : la tècnica que el converteix en únic és un distanciament de si mateix que li fa escriure sobre si com si fos un altre. La primera oració del llibre és una declaració d’intencions : “Vist en la distància”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> S’observa a si mateix, es descriu : “Des de l’altra banda del carrer, es difícil determinar com és de vell pels vidres del porxo que l’envolten. Per les ombres que l’envolten.” Es mira, s’explica com si fos una altra persona : “Un aventurer solitari. Un bandit emmascarat. No sé de què es protegeix”.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Conta una forma d’estranyament extrema que el lector percep amb perplexitat : “ i es passa el dia gronxant-se. Això és tot. Explicant històries d’una o altra mena, petites històries.”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Hi ha frases enigmàtiques . Parlant de si, mirat per si mateix escriu :” No puc evitar pensar que hi ha similitud entre ell i jo. No sé què és, De vegades sembla com si fóssim la mateixa persona. Un bessó perdut. Les pestanyes, la barbeta. El bellugueig d’una orella. Les mans a les butxaques, La manera com els ulls semblen confiats i perduts al mateix temps.” <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El to i la continuïtat del llibre està marcat per la fragmentació i les preguntes. El fil argumental és molt tènue : la tensió de cada capítol gravita sobre el pes de les preguntes : “ Per què em mira ? No ho puc entendre. Ara sembla que no funcioni res. Ni mans. Ni braços. Ni cames. Res. Em limito a jeure. Esperant que algú em trobi, Només miro cap al cel. Puc ensumar-lo a la vora. “<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Els capítols estan tenyits de lirisme: apunts de records sentits en les coses concretes : “M’asseia a l’ombra d’un vell alvocater, tan vell que es corbava cap a terra. Algunes branques arribaven a tocar a terra i havien arrelat. Un arbre gegantí. Als pollastres els encantava.“ <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Ocells i persones eren i són a prop en aquest llibre. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"> De vegades, fa una semblança : “Poses estaques amb banderes per guiar la memòria. Per guiar alguna cosa”.[...] “Com els espanyols al segle XVI, que van marcar amb estaques la plana des de la frontera de Nou Mèxic fins al nord de Texas per assenyalar on havien estat i on anaven. Perquè ningú no ho sabia.” <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Els personatges són aquesta mena de dualitat entre ell i el que l’espia, enmig del desert . Ara, el desenllaç és brillant : “La lluna és cada vegada més i més brillant. La lluna de juny. Enfocant la nostra petita troupe . La lluna plena. Dos fills i el seu pare, tothom al darrere. Avançant pel mig <i>d’East Water Street</i>i ara és realment brillant. La lluna plena, Vam arribar i vam pujar les escales ranquejant. O jo ranquejava. Els meus fills no ranquejaven, jo sí. “<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Simple, directe, sense romanços sentimentals, Espia de mi és un llibre que crema, com aquests migdies de juliol a Lleida. </span><o:p></o:p></p>els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-61290764212422226452019-12-20T04:22:00.001-08:002019-12-20T04:22:38.302-08:00Les cases tancades <br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/WyMlR1PyjFI/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/WyMlR1PyjFI?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
ELS ULLS QUE MIREN : </div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><i>La trinxera infinita</i></b>és un film dels que comencen per fer sentir l’espectador la forta violència dels trets i les persecucions. L’heroi és un militant d’esquerres perseguit en una algaravia de sang i mort, en el cop d’estat dels generals. El cacic local i l’exèrcit conxorxat, amb llicència per matar. Un vell pou, que prefigura el tancament com a tema central del film, situa l’arrencada en un terreny de discussió política, que de seguida s’abandona. El començament podria fer pensar en una pel·lícula de denúncia de la contra-revolució que arbitrà l’exèrcit d’Espanya en l’estiu de 1936. L’alè del qui corre perseguit pels soldats serà de seguida mudat per la quietud del forat a la casa pròpia, amagat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Ho sembla però, com he escrit, de seguida la pel·lícula es torna un film sobre el tancament i l’amagar-se. I pren una direcció psicològica amb un pes creixent del sentiment i l’acomodament.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Dit amb una mica de tristesa : el que volia ser un film de denúncia acaba sent prou ambigu per narrar amb una versemblança cada vegada més clara i sexual – és substantiva la diferència del sexe urgent del principi i el sexe urgent i expeditiu del final - la vida complexa d’una parella d’andalusos en el temps del franquisme, quan la denúncia política queda desactivada. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
La deriva que pren el film és més subtil : la història dels ulls que miren des de l’amagatall és una constant. Els ulls de l’heroi, sempre subratllats per la llum, tancat en un zulo, i després emparedat, són una manera de tractar el cinema, que és un ull que mira. L’ull atònit que mira la pantalla ; l’ull expectant que mira per un forat el petit món de fora.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
I el temps que passa sense altre canvi que els llibres de política que no hi són, l´única novel·la de quiosc, l’optimisme de les publicacions il·lustrades portantveu del règim franquista, amb l’esclat del turisme.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
La nostàlgia del mar. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
A la part final hi ha un devessall de nostàlgia acrítica cap al moment del desarrollo econòmic. Una concessió als que paguen el film ? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
La pel·lícula es torna un elogi de la versemblança històrica i el drama psicològic, cosa que em referma que no es pot fer bon cinema distint sense pensar críticament i escriure molt sobre un temps i un país, en aquest cas, Andalusia . Perquè admetent la força argumental de la pel·lícula, el notable i a vegades excel·lent paper dels actors, la dignitat tècnica del guió, el riu del costum porta el film a un desenllaç tou i malgrat la llum que descobreix el vell <i>topo</i>, sense llum.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><i>La trinxera infinita</i></b>no acaba de ser un film extraordinari. No és un film políticament convincent. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Després podem elogiar la interpretació de Belen Rueda i d’ Antonio de la Torre. Podem elogiar la llum i la fotografia i certes escenes memorables dels somnis del personatge : el moment que un guàrdia civil emergeix del passat ple de terra i encén un cigarret .<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Emperò <b><i>La trinxera infinita</i></b>promet el que no dóna. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-42427881385123080872019-12-20T04:18:00.000-08:002019-12-20T04:18:03.059-08:00Intemperie .<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Avenir Book";"><span style="background-color: #20124d; color: #20124d;"><b>CINE EN FORMA DE TBO.</b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Avenir Book";"><b>EL CINE QUE ENYORA L'ÈPICA . </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Avenir Book";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">El cinema que ara es projecta a les pantalles és un indici sociològic del moment històric, de la mentalitat general que vivim o l’art cinematogràfic d’ara té les seues regles al marge del seu context ? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">L’espectador és conscient del que el film presenta o, ras i curt, ho sent, i no hi pensa gens ?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">“ Intemperie “, que s’ha estrenat sota l’epígraf ben gallard de “Cine espanyol”, dirigida per Benito Zambrano és un TBO en el bon i mal sentit del mot. És una història ben orquestrada que distreu però no commou, una història visual molt simplificada, en un espai de post-guerra mític, molt mascla, tòpica- res del que s’esdevé s’escapa del previsible, en què el desert no és solament una forma d’evitar una producció cara, sinó una herència volguda del western. És un TBO de personatges bàsics, de belles imatges de capaltards idíl·lics, políticament correcta- amb cops d’efecte visuals-, i on predomina un esquema narratiu : la fugida i la conseqüent persecució i alliberament. Després, per farcir, podem escriure sobre les breus sentències del pastor: no malgastis el teu temps odiant, de l’aprenentatge del dolor, del secret, del silenci, del sol que crema i de l’aridesa de l’espart de les terres de Granada, de les formes diverses de l’assassinat i de l’horror, els morts que s’amunteguen sota les pedres, les pures imatges que embelleixen el terror, de la mort i de la vida i de les narracions de caire suposadament èpic molt per sobre de l’ exuberància del llenguatge, les raons, i la curiositat per saber. O , com a estocada final , la dedicatòria als que ensenyen a perdonar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">És clar que “Intemperie” vol expressar una desesperació de fons que queda calcinada pel sol espanyol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">Potser la incoherència més flagrant del film és com un xiquet que s’escapa del seu infortuni, del seu pare adoptiu és que sembla més feliçment alimentat que no pas el que el personatge demana. És una set impostada la de l’heroi ; és una gana poc creïble. És una ramat de cabres massa impol·lut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 32px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Avenir Book";">Ben mirat, el director ha arriscat bastant en el film : se sustenta en actors – paper de ferro colat, el de Luís Tosar, poc inspirat el del xiquet, increïble el del malvat – i en un espai geogràfic desolat, desèrtic en què la llum és un flagell. I la raó crítica, absent.<o:p></o:p></span></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-17540370018784786232019-11-14T08:58:00.000-08:002019-11-14T08:58:59.946-08:00Els aforismes d'Antoni Seva.<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<b>LES TESSEL·LES D’UN MOSAIC.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVIRR5YCoewttiKhXB-HDfKQQx5pFTETI8zqsTIehKmmAi_C-4si84v58U0vQOunItBDWgXHX2J31RMPQL6XPYyDE6HZd1I_jhOmSXp3OvVP7orHHo4b-vdAjBM9OFI4vkkmDkVfOzcAVk/s1600/IMG_0575.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVIRR5YCoewttiKhXB-HDfKQQx5pFTETI8zqsTIehKmmAi_C-4si84v58U0vQOunItBDWgXHX2J31RMPQL6XPYyDE6HZd1I_jhOmSXp3OvVP7orHHo4b-vdAjBM9OFI4vkkmDkVfOzcAVk/s640/IMG_0575.JPG" width="640" /></a><b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b><b><br /></b></b></div>
<b>Les obres escrites en forma d’aforismes havien estat molt habituals en altres èpoques : les píndoles de pensament havien estat com a indicacions per a les cartes de navegar en el món moral, sempre tan complex. Fins i tot, en els fulls dels calendaris del pagès o en les llibretetes dels forners, s’hi estampaven aforisme de tipus popular, de tipus” Al pa, pa i al vi, vi”. Ara el llatinista Antoni Seva Llinares, després d’una dilatada vida com a professor i escriptor, n’ha publicat una d’excel·lent amb el títol de Mosaic,<i>Màximes i pensaments,</i>a les publicacions de la Universitat de València.<o:p></o:p></b><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>Aquestes pastilles de pensament o tessel·les d’un mosaic moral més ampli presenten una gran utilitat com calmants dels estressos habituals de les xarxes socials i de les televisions i ràdios. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>Si em permet l’amable lector, li diré que és un volum ordenat per pensaments breus, de temàtica molt variada, sense voluntat sistemàtica, que permeten una ullada continuada i un assossegament de l’ànim. És un llibre ideal per als temps buits : els viatges en tren, les esperes en una estació d’ autobús, o el moment inquiet abans de conciliar el son.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>També és un llibre excel·lent per ser comentat a l’aula, amb esperit obert. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>Com que el senyor Antoni Seva ha estat un llatinista il·lustre, professor de llatí en diversos instituts, i traductor d’obres llatines, com ara les tragèdies de Sèneca, entre altres amenitats, els seus pensaments i màximes es mouen dins les amples coordenades de l’humanisme : el paper dels professors com a estimulant del saber dels deixebles – ell no escriu mai el mot alumne- ; la discussió d’una determinada afirmació planiana : la porta és verda, la porta és verda, se’n recorden; un apunt sobre un defecte moral, la crítica al fanatisme...<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>La meua opinió és que Mosaic és de la mena de llibres que has d’anar llegint com un breviari per a esmussar les arestes més punxegudes del pensament humà. La tasca que il·lumina aquest volum és que la lectura recurrent dels pensaments breus ajuden a una mena de pilates mental que flexiona els pensaments, els vigoritza, els agullona, en subratlla la seua resistència, i n’esborra les ximpleries. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>Així, de la mateixa manera que una novel·la podria crear un món poderós i suggestiu que transitem a través de la lectura continuada, i aquest viatge ens transporta cap a altres vides i altres experiències – altres temps i altres contextos -, els aforismes, ens mostren formes de pensar, i, per acumulació, a través, del retorn a les pensades, els lectors fem musculatura intel·lectual, promovent el pensament crític i expulsant els raonaments ximples. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>De la recurrència de la lectura dels pensaments en surt un esclariment, una nota d’autocrítica, un matís, un cert refinament. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>Avesats al titular de portada, al crit, al tuit, i a la consigna, els pensaments d’Antoni Seva conviden a un estat mental d’alerta refinada, de suau ironia, de represa de vells pensaments humanístics posats al dia. </b><o:p></o:p></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-4102390984785142282018-10-29T08:31:00.000-07:002020-03-15T13:36:36.470-07:00El temps dels codonys. Lectures al club de lectura de la biblioteca d'Alpicat.<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<b>El temps de les cireres</b> de Montserrat Roig. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<h3>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVTBsLnB6eCDWZY1rTDzUEWxGVwBJVmJtK2DxO_Ghxq2Q0vxn4MAEP9WQeqnTS07E1cg9fhobHBgTdHojkNemzdT3WVgcZVxvTH31r1v8qjPblVfYt45jFVqkx5AjezO3lbR3XTo0ned2M/s1600/thumb_20180707_105717_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVTBsLnB6eCDWZY1rTDzUEWxGVwBJVmJtK2DxO_Ghxq2Q0vxn4MAEP9WQeqnTS07E1cg9fhobHBgTdHojkNemzdT3WVgcZVxvTH31r1v8qjPblVfYt45jFVqkx5AjezO3lbR3XTo0ned2M/s640/thumb_20180707_105717_1024.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="color: #274e13;"><br /></span>
<span style="color: #274e13;">La qüestió ara mateix és : ¿ n’hi ha prou per escriure una novel·la de descriure el temps i l’espai que ha una persona li ha tocat en sort de viure ? ¿ N’hi ha prou o falta una estructura sòlida que sostingui la novel·la més enllà de la veu narrativa que conta i reconta linealment allò que ha viscut i vist amb un estil de pur acontentament beneïtament feliç de si mateixa ? </span><span style="color: #274e13;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #274e13;"><br /></span></div>
<span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
En general, <i>El temps de les cireres</i> és una novel·la molt imperfecta – no és pas una gran novel·la- per un defecte de composició evident : no és una novel·la que desplega harmoniosament una història, que tria un espai, que talla una conclusió amb les eines del pensament sinó que és un quadre pintat en el moment del que es va anomenar la transició – el moment de l’agonia del règim del General Franco. Les confusions en la novel·la són múltiples . N’assenyalaré només una, que van veure les lectores més informades i atentes : no n’hi prou en descriure detallament l’aixovar d’una nòvia, fer broma sobre el programa de la senyora Francis o relatar com es fa uns determinats postres per retratar el fons d’un temps i d'uns personatges . </div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
La resposta a la pregunta de per què Caterina Albert sap escriure una bona novel·la i la Montserrat Roig no, rau en el model que conscientment tria Caterina Albert : la llengua de l'Escala i les rondalles populars del pastor Gaietà, que són les úniques que en el seu context cultural recullen el sentit profund i perdurable de la novel·la : et tornen a la màgia de la narració i al valor del sentit ocult moral del viure inconscient, a partir molt especialment dels símbols. La Montserrat Roig no comprèn el sentit de la novel·la perquè parteix dels ensenyaments universitaris catalans dels anys seixanta en què la novel·la no tenia cap paper important si no és com a denúncia. Per a Molas, que era la patum universitària del moment, la novel·la no és res ; la poesia i l‘avantguarda ho és tot.</div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
El que planerament explica Stephen King sobre la novel·la com espai, lliure de pressions, del somni i de la fantasia, mai ho hauria acceptat el medi universitari i polític en què vivia i es nodria la Montserrat Roig. I jo mateix, anys després.</div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
La novel·la amb voluntat política de reflex de la repressió franquista com a crònica i denúncia d’un temps té el passos comptats. Vull dir que s’esgota de seguida. Només els con-generacionals, en especial dones, ho seguien amb plaer. </div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
Per mi, aquesta idea de la Montserrat Roig va tenir un efecte castrador : si la novel·la de la Montserrat Roig era l’exemple del que era fer i escriure novel·la, llavors durant dècades he anat vagarejant sobre l’escriure en el mer reflex- quadre o mural- d’un temps, o en els comentaris de les obres que he llegit. La facultat imaginativa- somiadora- no l’he treballat. Vaig deixar a mig llegir la novel·la, quan tenia 17 anys i l’he deixat a mig llegir quan en tinc 58. </div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
Stephen King no diu altre que llegir, llegir i llegir. 50 o 70 llibres anuals, diu amb tota sinceritat. </div>
</span><span style="color: #274e13;"><div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span></h3>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-41372802354690450902018-10-16T02:09:00.002-07:002018-10-18T13:30:41.673-07:00<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";"><b>Patti Smith </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">Pensant, pensant, arriba un dia que t’ha escapolit del teu institut a comprar llibres –cada vegada és més difícil escapolir-te’n- i, per atzar, saludes els teus antics companys d’escola, del poble, que estan prenent el sol, abans de començar la feina, amb molta catxassa. Els dius que vens de comprar llibres, i et responen amb perfecte convenciment : és el teu. Comprar i llegir llibres és el teu. Ells són electricistes a l’ajuntament i tu ets un periodista que escriu<i>una hojita</i>cada setmana al diari local i ensenyes a llegir en una llengua que ara volen escombrar del mapa. <i>Escriure, llegir és el teu</i>. No és pas <i>el seu</i>. I tu penses : no era aquest el tracte : escriure i llegir és una cosa pròpia de la ciutadania cultivada. De l’electricista i del professor. Del pagès i de la dona que ven peix. De la doctora, del treballador artesà i el policia. No és una afer dels <i>sacerdots de l’escriptura</i>: un clergue de l’escriptura, ço és, algú que en viu, i per això s’hi dedica fervorosament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">De persones que escriuen memòries, n’hi ha una de molt curiosa, anomenada Patti Smith, que he conegut gràcies a la lucidesa d’una amiga a qui agraden especialment les biografies. Reconeix que a l’escola li ensenyaven les vides de sants i ara llegeix vides d’escriptores. Una forma d’exemplaritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">Patti Smith va nàixer a Chicago el 1946 i va anar a viure a Nova York el 1967. Alpicat no és Chicago, i encara menys Nova York. El seu primer disc Horses es de 1975. N’ha enregistrat onze. Des de 2010 ha anat publicat llibres, una cantant punk que ha escrit llibres és en la línia del que apuntava al principi : no cal ser capellà de l’escriptura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">El volum que he llegit es diu <b>M Train</b>. Només pel plaer d’explicar-lo i amb el gust de recomanar-ne la lectura, n’apuntaré algunes idees per llegir-lo millor. No en faré cap examen. Tampoc servirà per pujar nota. És un llibre per a la vida. És a dir, per a la incertesa. Per al goig . Per xalar, que diuen al Delta. Per al plaer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">No és molt fàcil escriure sobre no-res, escriu. Patti Smith parteix d’un somni en què ella no n’és la protagonista : un cow-boy la mira i gargoteja que un escriptor és un director d’orquestra. Ella puja al seu propi tren .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">S’aixeca trontollant completament vestida i comença el seu llibre. La vida personal- la dels somnis – i la vida viscuda a través dels llibres i les persones estimades. La relació que manté Patti Smith amb els llibres no és pas la meva, que els ressenyo i n’escric <i>hojitas </i>per al diari local sinó que els llibres a ella li <i>serveixen</i>per viure més intensament o viatjar. Llegeix <i>Diari d’un lladre </i>de Jean Genet. La lectura la porta a visitar el penal oblidat de la Guaiana francesa, amb el seu home, i així successivament. Viure sola, i amb els altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">No té res a veure amb el viure quiet i solitari d’Alpicat. Ni amb la vida escolar o acadèmica. Relata la passió per l’obra 2666 de Roberto Bolaño, que el duu a visitar la seua casa a Blanes. El lloc que és el lloc privat és una determinada taula al Cafè ‘Ino, a Nova York, l’espai públic- un cafè, i la intimitat. Per nosaltres, la intimitat sol ser la nostra casa. Per a ella, el gran llibre és <i>El mestre i margarida </i>de Mijaíl Bulgàkov. De fet, es tracta d’una obsessió. Un mestre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">Visita la tomba on és enterrat Bertolt Brecht, a Berlín, i evoca Mare Coratge i els seus fills . Llegeix Ibsen, Solness, el constructor. Mira sèries de televisió de lladres i serenos. Parla del temps – el temps dels rellotges sense busques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir heavy";">Tanca el llibre amb el mateix somni. I ara m’adono que jo n’escric una ressenya poc traçuda perquè el seu llibre no està escric per a guanyar un premi literari o una oposició. Està escrit per a viure, per viatjar, per controlar les pors que ens tenallen a casa. A la vila d’Alpicat. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir heavy";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbysqc43cwnLr_lwuP2gsDz9bwM-U_56tHYgB-hsIp4dv_stqC1dyt6hLJkyqPyFO0nDKyzGoei6w7o8ELQDCRA7Yc0mIoLsM6KNTuRqtX3fGnIpJH_eN8VIufftmMoefdFUhk_RgZNEz/s1600/P1020766.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirbysqc43cwnLr_lwuP2gsDz9bwM-U_56tHYgB-hsIp4dv_stqC1dyt6hLJkyqPyFO0nDKyzGoei6w7o8ELQDCRA7Yc0mIoLsM6KNTuRqtX3fGnIpJH_eN8VIufftmMoefdFUhk_RgZNEz/s400/P1020766.JPG" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "avenir heavy";"><o:p></o:p></span></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-60120228014987158722018-10-16T02:01:00.001-07:002018-10-18T13:34:10.521-07:00<h2 style="text-align: center;">
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: "helvetica neue";"> R</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">eparar </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">.</span></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
El pa de la vall del Torrente Cimon – la vall de Sant Martino de Castrozza i Primiero – és un pa petit, blanc immaculat, religiós, d’una blancor que evoca la puresa dels lliris. Ingràvid, a pes, que costa un no-res. A Feltre, la petita ciutat més a prop, al sud, vam fer cap a una llibreria literària força bonica , assortida i acollidora que estava situada al davant per davant d’una sòfora grandiosa, esponerosa, de soca grossa, de petites flors grogues disseminades per terra al bell mig de l’estiu. Les ciutats són els arbres. I les llibreries, penso mentre hi deambulo els ulls pels prestatges atapeïts de novel·les .<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Allí hi vaig comprar un volum, molt menut, dins una col·lecció suggerent dita la <b>Cattedra del Confronto ( deu ser que encara tinc una actitud reverencial sobre la paraula <i>càtedra i , </i>encara més, sobre la del<i>confronto</i>)</b>que conté dos bons articles que tracten un assumpte candent des de dues perspectives. <b>El confronto </b>és escàs perquè en tots dos articles hi ha un cert l’elogi de la fragilitat. L’assumpte m’ateny, ens ateny : la fragilità. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Fet i fet, el volum expressa una crítica prou explícita a la visió predominat que governa la vida moral d’occident ara : l’evocació de la visió de la força com a element dominant. Ser fort. Anar al gimnàs per reforçar la musculatura. La força com a menyspreu de la fragilitat. La fragilitat entesa com a malaltia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
El llibre confronta davant per davant una pedagoga i un teòleg. Curiosament, el teòleg, que és un sacerdot que escriu bells comentaris sobre l’evangeli, <i>s’entén més</i>que la pedagoga. És més clar i més literari. La senyora Maria Antonella Galanti distingeix amb precisió entre empatia i pietat. La pietat és una actitud que manifesta una distància respecte al problema moral que es planteja. L’empatia implica més proximitat; la pietà, més <i>lontananza</i>, escriu. La Maria Antonella Galanti convida a comprendre l’altre: <i>amar significa acceptar la imperfecció de l’altre i la pròpia- la noció del propi límit-</i>i convida a tenir el coratge de viure la pròpia fragilitat. És un llenguatge que nosaltres usem molt rarament : <i> acceptar els límits i viure la pròpia fragilitat </i>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
De manera que la pedagoga conclou que – ella en diu un oxímoron : per tal de poder gaudir l’existència en la seua joia essencial, cal que aprenguem a viure amb coratge la pròpia fragilitat, la pròpia feblesa, la part més innoble de nosaltres mateixos. Joia i fragilitat lligats pel seu contrast.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
El teòleg afirma certes idees molt curioses : que a l’evangeli no hi surt el pecat d’una persona, hi surt la seua sofrença, la seua fragilitat, la seua pobresa. Som nosaltres que <b><i>hem moralitzat </i></b>l’evangeli. I afegeix: il divino è non desistere. Més idees : misericòrdia és l’art de reparar. Suggereix aquesta imatge : el <b>kintsugui </b>és una tècnica japonesa per reparar ceràmica trencada que consisteix en relligar les parts trencades amb or. L’or com a lligam. El resultat és que la ceràmica reparada <i>és més bella, més singularment bella</i>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpiMwcyM_czMhL1VVMWbJIqk8LEFsh05JTXDEMvEfq0oOniq32yhfGbb2p1LWC8YloQ8LAGnr9yIXks6txF3C0bFNfL_oavN1k3n24YIUSNwpBLaeZzl7b4MuA6ihsRe85R5Mju7zTiUAL/s1600/P1030793.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpiMwcyM_czMhL1VVMWbJIqk8LEFsh05JTXDEMvEfq0oOniq32yhfGbb2p1LWC8YloQ8LAGnr9yIXks6txF3C0bFNfL_oavN1k3n24YIUSNwpBLaeZzl7b4MuA6ihsRe85R5Mju7zTiUAL/s400/P1030793.JPG" width="400" /></a></div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-73264552002016083732018-10-15T07:23:00.001-07:002018-10-16T02:02:34.173-07:00pensament positiu<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 26pt; line-height: 39.866668701171875px;"><b>Ep ! <i>Ets </i>el que penses, <o:p></o:p></b></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 26pt; line-height: 39.866668701171875px;"><b>i no ho saps !</b><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 26pt; line-height: 39.866668701171875px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: right;">
<span style="line-height: 39.866668701171875px;"><b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ressenya de <i>Positive thinking, de Gill Hasson. </i></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
En l'abudant bibliografia del pensament positiu cal consignar l’aparició de <i>Positive thinkink</i>, signar pel professor i coatching Gill Hasson.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
El llibre conté una part teòrica, molt comprensible, en què es desenrotllen les idees sobre el pensament positiu; una part més reflexiva en què se sol convidar el lector a rumiar sobre les pròpies característiques de pensament, i un pinyol, molt ben compendiat en què s’arrengleren les idees més actives de cada capítol.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
L’autor parteix d’una tesi elemental : la nostra actuació depèn, vulguem o no vulguem, del que pensem : idees rebudes, sobreenteses, de la família, de la societat, del temps viscut, sovint sense consciència de com actuen en nosaltres. Aquestes idees acabem conformant la nostra mentalitat i el to de les nostres actuacions i reaccions.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Gill Hasson ens proposa de fer-nos-en conscients i ens proposa una tesi senzilla : si aconseguim adonar-nos-en del nostre estil de pensament dominant podem, en cert sentit, controlar-lo racionalment i augmentar el nostre optimisme i possibilitats. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Gill Hasson ens persuadeix que el pensament positiu ens dóna una visió més àmplia, que ens permet de desenvolupar les nostres capacitats i possibilitats vitals, que no pas el pensament negatiu, que ens talla les ales.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<i>Tu ets el que penses</i>, ens etziba al primer capítol. I tot seguit desplega tot de cognicions distorsionades. De la primera en diu “confirmation bias”: pensem el que pensem, la nostra consciència tendeix a confirmar com a veritat, allò que ja creia prèviament. Si la tendència caracterològica és el pensament optimista, la realitat vista no farà sinó confirmar la tendència ; si és a l’inrevés, el mateix. El tipus de justificació les accions sol ser confirmatiu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
L’altra distorsió l’anomena “saltar cap a la conclusió” sense tenir cap mena de informació rellevant. Altres distorsions : el tunnel thinking. No mirar altres possibilitats i opcions que la ceguesa del túnel et proposa. L’autor apunta que aquest tipus de pensament es manifesta amb expressions categòriques del tipus Les coses<i>mai</i>canvien, <i>tots</i>els polítics són lladres o el meu vot no pot marcar <i>cap</i>diferència. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
N’apunta altres com ara : <i>catastrophizing,</i>la tirada a imaginar que tot el que hom fa va de cara al desastre. Penses, inconscientment, que el pitjor sempre passarà<i>inevitablement</i>. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Aquesta mena d’estil de pensament paralitza l’acció i et convenç que el teu pensament és racional i veritat. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Per contra l’autor expressa que el pensament positiu atorga esperança. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
Per acabar, el que és nou és la tècnica que desplega l’autor per reconèixer els propis estils de pensament negatius- allò que en anglès anomenen self-talk, la conversa íntima que acaba formant un estil mecànic de pensar. Acceptar-ho, ser capaç de distingir-ho i arribar a un cert compromís amb un mateix és el que ens suggereix. <i>Mantenir-ho</i>és el que subratlla. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 18.399999618530273px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
En conjunt em sembla un llibre per llegir, per pensar, per subratllar fins a la darrera página , i, finalment, per practicar . Brillant i substanciós. . <o:p></o:p></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-37579689929325092362018-10-15T01:05:00.004-07:002018-10-16T02:02:56.978-07:00EL REINO<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir medium";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir medium";"><b>NOMÉS IGNORÀNCIA PURA ?</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir medium";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir medium";"><b>Una crítica de "El reino". </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "avenir medium";"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">Polèmica i aplaudida, “El reino” és una pel·lícula tant ben narrada en el gènere de thriller com mal resolta com a <i>anàlisi de les estructures corrompudes del poder, </i>tal com escriu eficaçment Marta Medina, crítica de El confidencial. Rodrigo Sorogoyen ha triat un ritme de composició imparable, veloç, ben organitzat, amb alguns moments estel·lars com ara quan en un balcó del despatx oficial<i> l’heroi caigut, hilarantment,</i> incita a xerrar i dir pestes jocoses dels dirigents del seu partit a una antic company de files.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">El magnífic retrat hiperbòlic del personatge central- un tal Manuel Lopez Vidal que resumeix un heroi anti-ètic - és el més bo i encertat del film en la mesura que té un cert gruix humà que creix : no és només un ésser execrable, amb multitid de camises i trajes, que concep el seu partit polític com a forma d’enriquir-se sinó que posseeix una certa enteresa en la seua defensa contra el món, contra els altres. La fugida endavant el manté dret. Desorientat, però furiosament actiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">El desenllaç revela, al meu entendre, la impossibilitat, fins i tot artística, de reconèixer la falta de qui roba diners de la cosa pública.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">Respondre'm el perquè m’és difícil : alguns diuen ignorància pura i dura ? altres afegeixen : manca de consciència ? altres , el catolicisme de l sud d’Europa que ho perdona tot ? uns altres, la no participació en la vida política dels ciutadans ? ¿ el convenciment que <i>prendre diners </i>no és exactament una falta punible sinó <i>un desliz</i>, un assumpte clarament menor, i en cap cas punible per la llei humana ? la manca d’una ètica luterana estricta ?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">L’encert del film – a banda de l’atreviment de contar uns fets de corrupció contemporanis – és el retrat gens d'ètic de l’heroi caigut en desgràcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">Però és clar : el film conta i no s’adona prou del que conta. Se'n va cap al futur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">Vist amb calma: la falta del sentit de culpa ( o responsabilitat ) és el que determina el comportament del personatge que va inculpant els altres sense cap altra justificació que afirmar vagament que ell feia el mateix que tothom del seu entorn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">El llenguatge de l’heroi, mancat de finor expressiva, és l’exemple magnífic de la impossibilitat d’expressar el seu error, evident per a l’espectador. I en conseqüència la impossibilitat de corregir-se. O entendre .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">En aquest sentit no és un heroi clàssic de tragèdia grega que acaba reconeixent la seua falta i expiant-la. No és un heroi a la manera d’ Èdip que cerca la veritat. És un heroi inconscient, actiu, irreflexiu, espavilat, que corre veloçment, com el descabdellament del film.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">Sorprèn l’enorme energia del personatge, que no s’enfonsa quan tots els seus antics companys li giren la cara. Treu energia elèctrica del seu despit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "avenir medium";">El petit monòleg en espiral que clou el film, pronunciat per una bella periodista estel·lar televisiva, no és gens convincent : ningú de l’entorn i del grup social dominant entén que fer diners abundants en un càrrec polític estatal – autonòmic, no s’està de subratllar la pantalla de televisió- sigui delicte greu. Ni delicte ni falta. Ni error. Apel·lar a una moral personal que no existeix ni se l'espera em sembla estrany i grotesc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br />
<br />
Publicat a la revista Lectura del Diari Segre. </div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Helvetica Neue"; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-31629172717043665522018-05-23T10:00:00.000-07:002018-05-23T10:00:55.257-07:00EL FAR EN LA NIT<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #0c343d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>EL FAR EN LA NIT. </b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiivg-NddkCY8pYbgp37bse0kuKZA_ej_q-NsUevGCpu7ZEZMwob4WBkVC0CJZltD6fsQ51yfIHXeb_FGBBFQEVrZ912mpXUOhB_B1S1I_fY1ojX2OFNhz2f1drg7J-_VxA_iN8aoXLCgpp/s1600/IMG-20170517-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiivg-NddkCY8pYbgp37bse0kuKZA_ej_q-NsUevGCpu7ZEZMwob4WBkVC0CJZltD6fsQ51yfIHXeb_FGBBFQEVrZ912mpXUOhB_B1S1I_fY1ojX2OFNhz2f1drg7J-_VxA_iN8aoXLCgpp/s400/IMG-20170517-WA0005.jpg" width="300" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara mateix sóc a l’aeroport de Ponta Delgada. Dotze de migdia. La setmana de vacances ha estat brevíssima. L’arxipèlag de les Açores és molt dispers, molt disseminat. Per poder viatjar d’una illa a l’altra – Horta, Pico, Flores - tant els turistes com els nadius usen l’avió. L’aeroport és menut. Les altres illes llunyanes, algunes deshabitades. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Nosaltres hem estat a Sâo Miguel, una illa allargada, on hi ha l’aeroport principal. Sâo Miguel és una extensa illa que conté sete cidades al sud i punta Cava al nord. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui ha estat un dia plujós, molt nuvolós, molt gris. Hem vist la pluja petita caient sobre la piscina que l’hotel tenia al bell mig de l’edifici. Diu el guia que és clima habitual de l’hivern i de molts dies de la primavera. Cel tapat, de plom fos. La setmana ha estat rutilant de sol i vent. Penya segats. Platges de sorra negra. Al capvespre, de llum molt allargada i groga, han estat molt lents. Alguna vegada, al jardí de prop del colégio ( un edifici barroc, col·legi jesuïta, bastit amb pedra volcànica), la llum ha estat molt blanca i bella. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Visitar els portuguesos – petits i rabassuts- és veure la fortíssima impressió que tenen la geografia i el clima en la mentalitat dels pobles. País abocat a l’Atlàntic, ha romput el límit de la mediterrània. L’amistat anglesa els ha anat molt bé. Són una península guaitant un oceà. Les dones portugueses són petites, de cama rabassuda i forta : qüestió d’un país de navegants avesats a afermar la cama al terra ? Les cases de la costa nord, molt il·luminades es disgreguen en rengs cap al mar, que brogeix. Vam anar a Maia i a Ribeira Grande. Camí bonic vora l’oceà. Ganes de quedar-se molt dies. Platges on les ondes del mar arriben plenes de bromera. El moviment de l’oceà. Les terres són planes i esteses, abans havien estat tarongers, ara prats per a les vaques somnolents que rumien. La gent que vam veure, pagesos torrats pel sol. La mar oceana una noció d’infinit . Potser per això, hi havia gent que feien hortets closos i cabanetes per a les eines. El concret contra l’infinit. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La mar oceana no parava de parlar però no sabia què deia. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">L’aeroport és un espai de transició – un espai de fred i gent. Esperar entre botigues. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La nit ha estat estranya: un somni molt vívid m’ha desvetllat. Franco mateix en persona- després en forma de tinent coronel de pell blanca - em convocava perquè estudiés un poeta francès avantguardista traduït al català amb una professora novençana. La visió de la poeta era també molt vívida : un text imprès tal com havia vist a Instagram. Fins i tot el cap d’estudis d’IB m’ha aturat en un control policial per saber com anava l’estudi del francès – o era francesa ?</span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"> La poeta l’havia d’explicar als meus estudiants. M’he desvetllat . He llegit el llibre de Tabucchi que narrava les històries d’Açores que havia llegit en viatgers i narracions honestes de viatge. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">M’ha quedat la cita de Chateaubriand : le far inutile dans la nuit . Les il·lusions inútils però que et permeten, per exemple, viatjar a Sâo Miguel. O escriure en un diari. Per a Francesco Tabucchi aquest far és a l’illa de Pico. Llegit ahir en un moment de pausa a la caminada vora l’oceà tenia una lucidesa exquisida. Aquest projecte de novel·la del cap de pont és el meu far inútil que il·lumina les meues il·lusions d’escriure un llibre que ningú no hagi escrit abans. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La tonalitat és el capvespre. La substància, una guerra perduda, imaginada des de l’oblit; el rerefons, una república assolada.</span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest far inútil cal afegir-hi el futur, la previsió del futur. L’optimisme del futur, que és el que em pot suggerir Paloma .</span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Hi ha massa mort en la narració d’una guerra, però aquest és el fons : la narració d’una guerra i una república perdudes . </span><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-35156155777498225622018-05-23T09:47:00.000-07:002018-05-23T09:48:13.907-07:00ELS VULNERABLES.<div style="text-align: center;">
<span style="color: #4c1130; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="caret-color: rgb(32, 18, 77);"><b>ABANS DE LA REPÚBLICA. </b></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #4c1130; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="caret-color: rgb(32, 18, 77);"><b><br /></b></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #4c1130; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="caret-color: rgb(32, 18, 77);"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3VljQCKkOxnOcuEq39CKl6sZ0DuIB9nbRT_TzSfqtD7KnhHu5butVo9-O1T_0ZG0SyWqvfSO8gSS7HdaIk5LmIjKEhAaGF6mt87elgc39eBaVb_ERSCs3SrBgmNCtF0c7UYbBhHYHLoE-/s1600/P1020680.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3VljQCKkOxnOcuEq39CKl6sZ0DuIB9nbRT_TzSfqtD7KnhHu5butVo9-O1T_0ZG0SyWqvfSO8gSS7HdaIk5LmIjKEhAaGF6mt87elgc39eBaVb_ERSCs3SrBgmNCtF0c7UYbBhHYHLoE-/s640/P1020680.JPG" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #4c1130; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="caret-color: rgb(32, 18, 77);"><b><br /></b></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #4c1130; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="caret-color: rgb(32, 18, 77);"><b><br /></b></span></span></div>
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Després de llegir <b>Els vulnerables, </b>estic convençut que <b>la Història de l’Obrerisme</b> a Catalunya, si és que tal sintagma posseeix algun significat ara, és un tema del qual cal saber més, per bé que els materials estiguin dispersos en tota mena de llibres i papers, inèdits o desconegut per al gran públic. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara que l´únic que se’ls acudeix als legisladors educatius ara mateix és incorporar l’evangeli dels cursos d’economia d’empresa i tecnologia als nous plans d’estudi, i reduir a la mínima expressió els estudis de literatura i filosofia, llegir-lo és quasi revolucionari. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un mateix constata en els estudis publicats durant el temps del pujolisme, que la història de la burgesia era l’element més conegut, imprès i valorat. Cada cosa posseeix el seu valor: la història de l’obrerisme català ha circulat sovint per canals clandestins. Ni tan sols els partits que duen l’adjectiu obrer al seu nom de pila han aconseguit de fer conèixer la història i el relat d’aquesta classe social.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #20124d;"> Aquell lector que pensi que un llibre no sentimental ni intimista, sinó més aviat </span><b style="color: #20124d;">esbojarrat </b><span style="color: #20124d;">que relati una història d’un heroi com </span><b style="color: #20124d;">Gregori Salicrú</b><span style="color: #20124d;">, en el si d’una incipient indústria, alguns experiments, i una ciutat que és una gran Encisera, ,que sàpiga que l’ editorial </span><b><span style="color: #660000;">Comanegra</span></b><span style="color: #20124d;"> – hem tornat a les editorials minúscules perquè les altres han estat devorades per una macro-editorial que precisament mai publicaria una història de l’obrerisme com la que miraré de ressenyar-, ha publicat una novel·la de Julià de Jòdar, atrevida i curiosa que tracta sobre la història dels treballadors en el temps de la dictadura de Primo de Rivera . Que s’ho apunti.</span></span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Julià de Jòdar,</b> novel·lista juganer, polític d’obra interessant i poc valorada en els cercles acadèmics, ha saquejat una quantitat d’ arxius i llibres sobre la història dels obrers a la ciutat de Barcelona en la dècada dels anys 20, tal com es pot comprovar en la bibliografia final. Ha publicat <b>un llibre llampant</b>, d’encàrrec, escrit veloçment com ha admès ell mateix, i que també permet una lectura molt àgil i substanciosa. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La idea inicial és encomanar a diverses escriptores i escriptors una sèrie de novel·les que unís la commemoració de la publicació de Frankenstein de la cèlebre Mary Shelley i la ciutat de Barcelona, imant per a tants turistes i tafaners i lectors. </span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Julià de Jòdar</b> ha complert la seua part escrivint un llibre en què la documentació precisa sobre aquest moment històric i aquesta ciutat- en especial, el districte cinquè, però també les cases barates de<b> El Prat</b> i <b>l’arc de Ciré,</b> un dels llocs més coneguts i emblemàtics de la Barcelona canalla des d’abans de la República- és usada com a argamassa narrativa.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #20124d;">El llibre és feliçment imperfecte, caòtic i sense fervor noucentista. No és pot escriure altrament sobre l’assumpte. És un llibre narrat des de la joia que llampega en els projectes vitals contra els rics i els ximples que dominaren </span><i><span style="color: #274e13;">el cotarro</span></i><span style="color: #20124d;">, el 1929. I ara mateix. </span></span><br />
<span style="color: #20124d; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-44665878994144962032018-02-20T13:25:00.001-08:002018-10-24T07:57:27.643-07:00Vladimir Nabokov<h2 style="text-align: center;">
<b>SUBTIL INTEL·LIGÈNCIA. </b></h2>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMTs6aLRSrnbrQetARpF__DWfn6SndmtxE2cA5I7Tc1u3TALiqyVrQ9sm6s4RlINf1DaCrXSsoTL5AtHFayEXql0sXpXFxqIGEK1_fczLzrDAWUP-Buu4IK6zskVMnfpzfc31ABx_vRZoo/s1600/IMG-20170917-WA0018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMTs6aLRSrnbrQetARpF__DWfn6SndmtxE2cA5I7Tc1u3TALiqyVrQ9sm6s4RlINf1DaCrXSsoTL5AtHFayEXql0sXpXFxqIGEK1_fczLzrDAWUP-Buu4IK6zskVMnfpzfc31ABx_vRZoo/s320/IMG-20170917-WA0018.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><b>Quadre pintat per Paloma Belenguer</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Fa poc s’ha publicat en català, traduïda bellament per Ferran Ràfols Gesa, la primera novel·la que l’admirat Vladimir Nabokov va escriure directament en anglès en 1941, any d’història sorollosa i combatent a les planes d’Europa, intitulada La veritable història de Sebastian Knight. Llegir-la, ben estirat al sofà en aquests dies freds de febrer, és comprendre que les novel·les de Nabokov són moltes impressions plaents alhora: transformació, curiositat, sorpresa, coneixement, fascinació, llenguatge, però, en els autors més refinats com ell, no necessàriament els més lliures, sinó aquells que refermen el valor acumulatiu de la cultura, les novel·les són moviments i accions subtils d’intel·ligència en una platja d’hivern ; formes de remarcar un detall de llum viscuda; un somni conservat; un matís de pensament inadvertit; una tensió metafòrica d’estil de què cap companyia elèctrica et passarà factura; una broma teològica que has de rellegir per adonar-te’n.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Escrita en anglès en 1941, no podem ni sabem separar-ne l’experiència vital nord-americana de l’alè vigorós i mirada fina i distanciada sobre el seu passat europeu : França, Suïssa, Anglaterra... i sobre el mateix gènere novel·lesc que s’hi revela. ( Vicenç Pagès ha escrit que es pot entendre com una paròdia del subgènere biogràfic.) </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>És en l’exili nord-americà que Nabokov escriurà les novel·les més cèlebres- Lolita és la que el lector recordarà més– però no podem deixar de pensar que és aquest exili nord-americà on el llevat fresc fa fermentar les seues millors novel·les. Com en Pere Calders, l’exili és saó de creació distinta i distanciada . Amplia els temes ; n’adopta una nova perspectiva, nostàlgica i genèrica. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>El pretext és la biografia beatament novel·lada d’un escriptor imaginat que sospitosament s’assembla prou al mateix Vladimir real, ara transmutat en narrador germanastre del tal Sebastian Knight. Un germanastre de pare, per si hi havia dubtes o preguntes: filiació de sang, però no completa. No pas germans. No Polinices, tampoc Caïm, ni Manuel Machado sinó un narrador conscient que admira un novel·lista d’obra magna, citada, expurgada de manuscrits imperfectes, però només imaginada- la millor possibilitat, a l’estil de certes novel·les d’Enrique Vila -Matas. Com Cecília, d’Aigües encantades, la millor obra és la seua vida.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Vida secretiva, com totes. Vida resseguida, contada per mitjà dels altres. Res de diaris personals rescrits sinó recerques detectivesques, diaris anodins escrits per una vella dama russa, una infermera que confon el seu nom, vaguetats i confusions amb dones fonedisses.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #20124d; color: #0c343d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>La veritable vida de Sebastian Knight és una subtil obra que demana un lector acostumat a llegir de tot, fervorosament enamorat de les paraules, d’aquells que pensen que escriure és la forma més fina de llegir. Dels que saben que llegir és una de les belles arts de la intel·ligència. </b></span></div>
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-88397332253064118982018-02-20T13:15:00.000-08:002018-02-20T13:16:01.508-08:00ORDESA<div style="text-align: center;">
<b>ORDESA</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> S’ha escrit que un crític ha de saber determinar si una obra és bona o no ho és pas. Aquesta és la seua principal comesa. Al meu entendre, Ordesa és una bona obra, tot admetent que, com les pastilles prescrites pels metges, s’ha de llegir en dosis prudents, sense sobrepassar-se. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">D’altra banda, Ordesa és clarament una obra que deriva de la poesia de l’autor nascut a Barbastre. El rastre de l’epíleg amb poesies que són en l’òrbita mental i temàtica del llibre prou ho indiquen. L’evolució cap a la prosa fa guanyar, per insistència i profunditat, la força del seu llibre.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Des del romanticisme ençà, la pura sinceritat ha estat un valor diamantí que autors i crítics han valorat. Ordesa és un llibre sincer que indaga una complexa i sentida relació amb els pares. Més precisament, és un altre llibre sobre la pèrdua dels pares, emperò des de la perspectiva d’un home espanyol de classe baixa, o si ho volen, de classe mitjana-baixa. L’assumpte ha tingut exemples clàssics molt valuosos com ara La carta al pare de Franz Kafka, però en el llibre de Vilas s’hi aprofundeix amb clàssic posat de poeta- minaire mascarat que enfonsa el pic i la pala en l’escriptura de la pèrdua. La vàlua expressiva, lingüística, poètica, ha estat l’altre atot: Ordesa és un llibre clar, comprensible, recurrent, simfònic, diferent. Altrament, la capacitat de risc literari, en el sentit de separar-se dels camins fressats de les formes narratives, també ha estat subratllat per alguns crítics. El descarnament estilístic, molt acordat al tema que tracta : els fantasmes dels pares, és un element nou en l’expressió literària. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Els equilibris, els excessos, certs prejudicis socials, les repeticions aplomades són també elements a tenir en compte en l’escandall d’una obra narrativa com Ordesa.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ordesa és un llibre desequilibrat – excessiu en la part final- només contrapuntat pel darrer capítol que entona un ingredient d’il·lusió que endolceix pàgines i pàgines de veritat sincera que té gust d’àcid i sal marina.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El lector sabrà que el crític ara ha d’explicar sumàriament l’argument del llibre. I això no obstant, l’argument és, com de costum, enganyós i simplificador. Ordesa és una indagació literària obsessiva – un enorme esforç d’escriptura – sobre el vincle de l’autor amb llurs pares. A diferència de Kafka, citat adés, Vilas entona una simfonia en què els herois tenen noms de músics i els adjectius adreçats a la mare són embolcallats de tendresa, malgrat que semblin dards punxeguts. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’assumpte, com hauran endevinat, és beatament crucial i sovint cru per a tothom, especial per a aquells que hem perdut els pares. La mort, l’acabament és un altre assumpte candent del llibre. El divorci – la vida d’un divorciat – també hi és expressat. I, una idea d’Espanya, molt irritant per a un català, inclòs sense que li ho hagin preguntat. </span><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-90463514198066646452018-01-08T09:38:00.002-08:002018-01-08T09:41:52.794-08:00Sarlat-la Canèda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05eH-UxUaNedgJJIaNdigcbcHkZ19X840KwxjBz4CMpSYXlvzVOagI9YKyGGI7bXO4A0NwrQ2hIdienNTXncmgTYKnb62wWFsAYeBnKOtCaxTv7UemyziF39SfquFVGb3k1FQ4ZS2z79u/s1600/P1050064.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="background-color: white;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh05eH-UxUaNedgJJIaNdigcbcHkZ19X840KwxjBz4CMpSYXlvzVOagI9YKyGGI7bXO4A0NwrQ2hIdienNTXncmgTYKnb62wWFsAYeBnKOtCaxTv7UemyziF39SfquFVGb3k1FQ4ZS2z79u/s400/P1050064.JPG" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<h3>
<b><span style="background-color: white; color: red; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La Ciutat de Sarlat.</span></b></h3>
<span style="background-color: white; color: red;"><br /></span>
<b><span style="background-color: white; color: red; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Sarlat – la Canèda és només la tercera població de la Dordogna, emperò el vell Sarlat, perquè el modern no se separa gaire d’una vila francesa contemporània – és una bella ciutat medieval, a l’entorn d’una abadia, amb aspiracions renaixentistes que va quedar fora de les grans vies de circulació i, doncs, ha restat estranyament aturada en el temps, amb les teulades fosques i obliqües. Quan hi entres, un dia d’hivern sense gota de sol, et sorprèn la rara concentració d’edificis, carrerons i carrers d’aire medieval. Un carreró dedicat a Bertrand de Born, que surt a la Divina Comèdia amb el cap a la mà. Entrem en un palau on hi exposa un artista : les escales de cargol et transporten a un temps pretèrit de manera instantània. Hi veiem, en especial, els palaus del segle XV i XVI que en el nostre país o foren devastats per les guerres o no se’ls dóna cap importància. El que Sarlat posseeix és la densitat d’edificis nobles que a primer cop d’ull recorden la cèlebre torre de Montaigne : àgilment rodona amb un caputxó de llosa al sostre. A l’oficina de Turisme del lloc, una noia somrient et permet de resseguir amb la guia a la mà tots els edificis nobles, que tenen una retirada. Els visitem malgrat el meu anarquisme divagatori medul·lar : des dels més bells als més deixats : una furgoneta s’ha aturat davant d’una d’aquestes torres apedaçades i hi veig l’escala de caragol de pedra, gastada pels anys, amb els comptadors de la llum en un costat. La resta estan més ben conservats. Aquesta, però, té l’aroma del temps, que perfuma.</span></b><br />
<b><span style="background-color: white; color: red; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"> El que em sorprèn de seguida és la casa pairal d’ Etienne de la Boétie, que és al rovell de l’ou de la ciutat i ara alberga equipaments municipals. Etienne de la Boétie fou un humanista que gaudí d’una vida fulgurant – morí als trenta dos anys- però el coneixem sobretot gràcies al seu amic i mentor Michel de Montaigne pel seu cèlebre assaig intitulat De la servitud voluntària, que si no m’erro, és inclòs als seus assaigs. La casa on nasqué ens parla d’un grup social emergent que s’immortalitzà en la pedra calcària, una mica daurada del Perigord. Fou una aristocràcia que es mostrava sobretot en façanes finament esculpides i torres poligonals o quadrades que eren una gran novetat en aquells nous entorns urbans. S’hi observa una mena de joie de vivre que contrastava amb la severa austeritat dels castells medievals- el formidable castell de Beynac, per exemple, que domina la vall del Dordogna damunt de la roca. Si l’encerto l’endevino, en aquestes torres habitades pels nous senyors del segle XVI hi ha una idea del confort, de la bellesa, del viure ciutadà que contrasta molt vivament amb l’edat mitjana, a la defensiva, guerrera i altiva. Les cases senyorials-la de Grézel, la de Génis, la de Vassal...- les vam resseguir amb el plànol a la mà gràcies a la tossuderia i l’ordre de la meua companya de viatge, altrament jo m’hauria dedicat només a divagar, a badar pels carrerons mirant els gats per les mansardes. Decididament les pedres duren més que els homes i les dones.</span></b><br />
<b><span style="background-color: white; color: red; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"> </span></b><br />
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-3858003336501336152018-01-08T09:28:00.001-08:002018-01-08T09:30:06.670-08:00JOSEP MARIA DE SEGARRA.<b><span style="color: #fce5cd; font-size: x-large;">L’enterro de l’articulista.</span></b><br />
<br />
<b><span style="color: #e69138;"> He tingut la sort de veure una bona adaptació d’articles de diari de Josep Maria de Segarra, poeta famós en la dècada dels anys 20 i 30 del segle passat i articulista sorneguer, tertulià, bon vivant, que escrigué en una revista mítica intitulada “Mirador“- el floret de la seua època. “El perfum dels dies” són la mostra somrient d’un altra època, menys estressada que l’actual, moment històric, crispat i confús, eufòric i deprimit, que vivim .</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">L’adaptació dels articles de Segarra s’han representat en un teatre petit dit Teatre de la Gleva, amb dos actrius i un actor que, a més, toca el clarinet talment com si fos un curiós enterro. Sé que serà difícil per al públic lleidatà de veure aquesta obra. M’esforçaré a evocar-lo amb el goig d’ajudar el lector a fer-se una idea novel·lesca de la insòlita obra teatral.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">S’hi representava el sepeli de l’ínclit prosista present en forma de retrat, calb i amb cigar a les mans, com en els antics manuals de literatura. Els joves, feliçment, la veuen molt lluny, la mort. Per això se’n fotien.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">Les actrius, amb un notable poder de seducció, anaven desgranant de memòria els articles com monòlegs extravagants. El riure esclatava de tant en tant. Sospito que la joventut és aquella època en què la força del cos és tal que tot se sent ple d’impuls, pensat-hi poc.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;"> Són coses que comprens després.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">M’hauria agradat de veure’l, l’articulista Segarra, entre el públic, o potser hi era, mig amagat en les fileres últimes, aparició fantasmal, rient amb el cafè, la copa i el puro, abans de la contesa del 36, quan ell era més jove, tant jove i irreverent com les mateixes actrius estripadores que cridaven els seus escrits, i llavors, no se li havia esborrat el somriure irònic que després de la revolució i la guerra se li gelaria .</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">Les dues actrius declamaven els articles sobre la il·lusió de la diferència dels humans vistos per un ésser superior que no sap distingir-ne les diferències. Ja ho poden intuir : els humans ens pensem diferents. Després som més iguals que no voldríem acceptar, com les sardines en una caixa. Un assumpte del qual només ens en podem riure, un atribut ben humà.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">L’actriu més menuda i baixeta posseïa un bell cabell negre. Un tipus de noia irònica, de cos petit, de pantorilles poderoses.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">L’actriu rossa es deixava anar els cabells, amb un puntet de sensualitat- només la justa en un país catòlic- perquè estàvem en un enterro, per si ho havien oblidat. L’actor, contingut, feia parlar el clarinet.</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">Passats els anys, un articulista és tambñe un assumpte ben curiós : què diran de nosaltres els articulistes de Lectura vuitanta anys després ? Hi haurà uns joves plens d’energia que ens cantaran un gori-gori ?</span></b><br />
<b><span style="color: #e69138;">Al final de l’obra, rient, l’actriu pega un cop al retrat de Segarra i hi pareix la seua testa juvenil que irromp amb perplexitat còmica. El cicle jocós de la vida. La gran representació. </span></b><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-57420427138440191522017-12-19T22:43:00.000-08:002017-12-19T22:44:13.918-08:00un lloc des d'on estimar<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Un lloc<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des d’on estimar.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: black; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> <b><span style="color: white;"> </span></b></span><b><span style="color: white;">Un club de lectura pot
esdevenir formidable, sensacional. Havíem llegit el llibre “Un lloc des d’on
estimar” de Joan Margarit. Llibre subtil sobre l’estimar en temps de vellesa.
Sobre els llocs on la vida <i style="mso-bidi-font-style: normal;">es fa</i>.
Llibre per estimar. A primera hora temia que no hi hagués ningú : feia un vent
àrtic i una lluna quasi plena : els rajols del terrat freds. El vent fuetejava.
Cada estació dóna un aire nou a la Biblioteca (vella escola refeta en Biblioteca).
La tímida llum groga ventejada, la porta mig tancada convidava a la novel·la de
misteri.<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>És clar que el cervell humà, en estat natural, està més alegrement
predisposar per a la narració<i>, per la història</i>. És un arbre sinàptic més
frondós. Ja hi ha roderes antigues. La poesia és un camp a través. No hi ha
senders. Els lectors hi estan més avesats a la novel·la: els personatges, els
seus sentiments expressats sense gaires voltes simbòliques, les peripècies, els
desenllaços, les mirades . La novel·la pot acompanyar el lector de la mà , la
poesia el deixa sol, nu , amb si mateix. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>La paraula – estranya, sonora, raresa evolutiva- se’n surt del mer
tòpic. Pots dir que l’única cosa que escalfa és el sexe i tanmateix...em
cal recordar que l’estimar sempre es produeix en un lloc. I que les paraules,
mutilades i tot, han dit el que havien de dir. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Les lectores cavaven
religiosament en les arrels de la consciència que es pot expressar en paraules
: les paraules ens habiten. Són elles que creen l’espai on vivim. Vivim en els
límits del nostre llenguatge, de les nostres paraules. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Són elles que fan les seues balmes, les zones
fredes de cara nord, les zones de més sud, les estepes, els blats moguts pel
vent . <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>Som les paraules que habitem. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>En la darrera poesia que vam llegir –que acaba dient que <i>tenir
somnis és buscar un amo</i>- parlava d’un gos sense collar ni amo que bordava
els fars de la costa, fins a l’extenuació.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>Ella va dir, com en una il·luminació, o un cop d’efecte escrit per
un bon guionista, al final de la pel·lícula : de debò no hi ha cap
comunicació possible amb l’altre. Sempre estàs sol : l’aventura de viure és
radicalment solitària. Sempre estàs parlant amb tu mateix. La poesia és una
taula de negociació amb si mateix. <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>-està bé, això, vaig dir.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>Vam aixecar la sessió rient : eren quasi les onze . El lector
d’assaigs se’n reia sota el nas que hi veiéssim tantes coses ! Jo
interpretava el gran fred dels diàlegs de Sòcrates : el voltor que mira allò
que no hi és. A fora seguia fent un gran fred : finestres tancades. En arribar
a casa, pel passadís vaig sentir l’olor de pa cuit amb aroma de cacau, que
s’escampava pel passadís buit.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="color: white; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>Excitat per les paraules, a casa costava dormir. Infusions. Llet
calenta. Feia tant fred que em vaig gitar vestit. Al matí, un magnífic sol
obria la cella dels núvols blaus i grocs.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span style="color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Helvetica Neue";
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-63832664157397911992017-12-16T12:31:00.000-08:002017-12-16T12:31:54.384-08:00<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #20124d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-large;">POETES.</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #20124d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-large;"><br /></span></b></div>
<h4>
Vaig sentir la poeta Flàvia Company que llegí els seus versos més discursius, mig filosòfics, mig narratius, durant una bella estona. Amb jaqueta negra, els cabells platejats, les formes de la paraula fluïda, la poeta ens contà les íntimes (im)precisions del seu pensament. Aquell remolí de mots que tant poden semblar un vendaval de fulles, com un ramat de nyus o una família de senglars. Potser 50 minuts- micròfon a flor de llavis com una cantant- seguits amb tres mínimes interrupcions : dos fragments de piano- amb la projecció de pel·lícules familiars- i dues lectures en veu alta del públic en la penombra, per participar en el recital. La poeta mostrava d’una manera a voltes confusa, amb moments brillants – cal rellegir-la !- les trifulques, perplexitats, i els vaivens mentals, oceànics, de la migració. L’estranyesa de l’emigrant. No en el sentit de l’enyorança sinó en el de la manera de mirar el nou món al qual viatges. ( El vell món i la vida vella, també.) <br />Dit sigui de passada, no és gens de senzill donar forma de mot al moviment d’anada a un país diferent: la migració amb el rerefons biològic del mamífer que es mou per assolir un petit avantatge climàtic. O una bonança econòmica, canviant. La seva és una dicció que s’encomana. ( Recordo la dificultat dels meus estudiants marroquins i la seva incapacitat de dreçar paraules al doll de canvis que viuen i senten.)<br />En acabar, en rebre el xàfec d’aplaudiments, reapareixia la nena tímida, remenuda, ( la nena a punt de fer la primera comunió, obedient) que semblava evocar la seva poesia.<br />Abans havia sentit dos poetes mallorquins joves : la força del cos, la plenitud insabuda del cos.<br />La forma del recital era nova : un combat poètic entre amics, que no arribava a combat sinó que era una forma d’amistat. Pau Vadell és poeta del poble de Blai Bonet – Santanyí-, amb la llibertat juganera que Bonet com a déu familiar li proposava . ( Quan la cultura literària no és oficial sinó més aviat clandestina, llavors es descorda, es torna més procaç- menys “sèria” i engolada. )<br />Pau Vadell ha engegat una editorial en la línia de la poesia als anys setanta: la bufera infernal de la llibertat formal.<br />Jaume C. Pons Alorda ha fet una bella traducció de Walt Whitman. Quan recita tria sempre el to de foc. De declamació corbada . Defuig els silencis. Defuig les lectures intimistes, el to greu de la veu.<br />La joventut pot tenir aquesta follia insabuda, involuntària, de llençar-se al ring de la vida amb una completa lleugeresa, quasi sense planificació. Ho ignoren però intueixo que estan fent el que serà més meravellós de la seua vida. Sospito que després d’aquests combats poètics ( quasi ) tot serà decadència. Han flexionat el tel de vergonya fins a oblidar-se’n.<br />Per a ells, la poesia és joc i burla. Atreviment i amistat. Barreja i confusió. Crec que ara no aspiren a cap càtedra o doctorat. El públic ? Blanc, vell, fred, marró, desacostumat, impàvid. Estranyat de veure les paraules sense brida.<br /><br /><br /></h4>
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-68444837692517428952017-11-24T04:17:00.001-08:002018-08-05T16:13:20.533-07:00CAPITALISME<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #cc0000; font-size: x-large;">Islàndia.</span></b></div>
<br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">A més a més de la sonoritat del nom, Islàndia convoca la imaginació cap al darrer espetec del capitalisme l’any 2008. Una prolixa i clara explicació en el programa de mà és prou perquè l’espectacle quedi emmarcat en un temps i un espai prou definits: un sistema bancari que fa fallida cruixint de manera global, en cadena. Emperò l'assumpte que es debat és un altre : com afecta al subjecte el cruixit dels bancs i de la borsa quan el capitalisme ja és un sistema absolutista que ha abandonat qualsevol rastre d'humanitat. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"> Islàndia és una peça teatral contemporània escrita per Lluïsa Cunillé. He pensat per mi, a vegades, que ens hem acostumats massa a les obres clàssiques, com si no fóssim sensibles de gustar una creació coetània, catalana, que parlés de manera particular de certes coses essencials que pertanyen al nostre context : primer d’<i>una quête,</i> d’una recerca ontològica, primordial. Un estil de recerca que pren com a fil el cordó umbilical. Un jove islandès cerca sa mare, que viu a Nova York </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Una primera escena sorprenent en què el jove surt de sota el llit mentre que el jove que parla deu ser ell mateix, més gran, s’ho mira tan astorat com els seus espectadors. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La cerca es desenrotlla en escenes en forma de llamp – instantànies enmig de la foscor- molt influïdes per l’imaginari del cinema : l’espera en una andana de tren, la circulació del mateix tren cap a Manhattan, una mena de cabina closa enfollidora, una parada de hot-dogs, el darrer banc de la catedral de Sant Patrice... L’imaginari és cinematogràfic . Els personatges ? sovint són variants de l’ anti-heroi que tendeixen a l’estereotip : tenen força, tanmateix. Homes i dones confusos, atrapats en la teranyina espessa que desconeixen, perduts en la deriva mareal del vendaval de la borsa novaiorquesa. Poca tendresa . Molta perplexitat . Fulles que el vent s’enduu. Cap dels personatges percep la totalitat del que sent i del que passa. Només és un accident en una realitat que és més completa i rodona que el que ells s'adonen. </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El jove, excel·lentment interpretat per Abel Rodríguez, estableix unes estranyes converses que més aviat semblen exemples enginyosos d’anti-converses. De fet, el noi no para de demanar per la mare però tots els personatges li expliquen els seus somnis, les seues frustracions, la seua desgràcia o les seues follies. L'humanitat essencial del subjecte és menyspreada, anul·lada, anorreada . </span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El diàleg és travat d’una forma que és a molts quilometres dels diàlegs de Sòcrates. Cap escolta. Més aviat sembla que tothom el vol enganyar o prendre-li alguna cosa: a cada trobada perd un llençol. Li prenen successivament la seua maleta – la maleta kafkiana que ell no troba pas a faltar- , el seu abric majestuós, que tampoc enyora, que és intercanviat per un abric de rodamón pollós; el seu mòbil, el seu temps i si es vol dir així, la seua mínima esperança. Si és que tal paraula no és excessiva o verinosa pel context de l’obra. El desenllaç és un anti-clímax. Volgudament.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Ni tan sols una maleta blanca que podria contenir un invent, una mena d’esquer que l’espectador imagina : serà un feliç invent que li canviarà la vida i ens proposarà un happy end enlluernador ? Doncs no. Res.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">L’obra no presenta un desenllaç efectista. Seguint els models teatrals de Beckett la desolació és un plat que es menja fred . No cal reescalfar-lo al microones. La fredor és enlluernadora . Un alè de crítica al capitalisme s'endevina en aquest divagar del personatge entre homes i dones que han perdut la seua dignitat humana en un sistema econòmic que els condemna a ser objectes comercials. </span><br />
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-60683079001665365772017-10-31T03:18:00.004-07:002017-10-31T03:18:46.614-07:00Un poeta vell retorna al seu país natal<b><span style="color: #cfe2f3; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: x-large;">El poeta torna a Barcelona.</span></b><br />
<br />
<span style="font-size: large;">L’abril de 1970 el poeta Josep Carner retorna fugaçment a la seua Catalunya natal tot contradint esperit i lletra de qui mai volia retornar si no era amb el dictador Franco mort, fora del poder.</span><br />
<span style="font-size: large;">La novel·la, contada des de la perspectiva d’un jove que l’acompanya en aquesta visita a la Barcelona franquista – aquella que enyora el senyor Vargas Llosa- és un retrat dinàmic de la vida en l’agonia del franquisme. </span><br />
<span style="font-size: large;">L’apassionament no és pas la qualitat més forta del text. Casajoana té un temperament poc volcànic; és ponderat . </span><br />
<span style="font-size: large;"> El llibre guanya en força si es llegeix com un universal : l’estranyesa de l’home vell davant de la vida que havia estat seua; els efectes de les dictadures feixistes en l’Europa occidental dels anys trenta, cosa sobre la que no solen reflexionar gaire. El retorn de l’exiliat és un bon tema literari. L’experiència de l’Ulisses que retorna a Ítaca, molts anys després. A Ulisses el retorn ve lligat a la reconciliació simbòlica amb Penèlope. A Retorn, la reconciliació no sembla possible : el paisatge humà i polític ha canviat rotundament. El recital del Price, mític perquè se’n conserva una gravació, no reconegué el poeta vell perquè el seu llenguatge i els seus temes ja no eren valorats pels joves, que volien compromís i reclamaven un paper rellevant en l’ anti-franquisme. El vell poeta era una nosa. El context era tant distint ! </span><br />
<span style="font-size: large;">L’assumpte té un fons literari que l’autor no encara gaire sinó sagaçment a través dels ulls d’un jove de casa bona, sinuosament indolent, però amb trasbalsos econòmics: l’empresa de la família no rutlla prou bé. La casa està despullada de mobles a causa d’un embarg. Un pis d’estudiants expressa sense gaire energia aquest nou context cultural i polític.</span><br />
<span style="font-size: large;">Els secundaris defineixen el principal : la jove Mariona representa l’admiració. El vell Marià Manent, el poeta conciliador que propicia el retorn, que no renega asprament del Franquisme. Pere Quart, el poeta bel·ligerant del nou temps. Els joves que militen en la clandestinitat imprimint papers volanders, la nova incipient classe política que naixia llavors.</span><br />
<span style="font-size: large;">La dona del Poeta, erudita en Paul Valery, que també viu en un altre replà de la història, tampoc no sembla comprendre el desarrelament del poeta vell. </span><br />
<span style="font-size: large;">El poeta, més icona que personatge central, està malalt i és vell : el seu cervell és com una ràdio que a vegades sintonitza, a vegades fa un sorollets irritants, sobretot si en públic engega un discurs i es perd en divagacions tristes.</span><br />
<span style="font-size: large;">El poeta ha perdut el control del seu cap. El vell poeta només dialoga amb els arbres i potser reviscola quan recorda la seua poesia. </span><br />
<span style="font-size: large;">Literàriament el tema està hàbilment resolt : és difícil enfocar-ho des del personatge principal. Millor la irradiació dels que pul·lulen al seu voltant. Prudent i formal, el novel·lista ha mostrat un Poeta al capdavall de la seua vida civil. El lector té la darrera paraula. El poeta morí dos mesos després. Cap jove d’ara el coneix.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-22791378064998426422017-10-30T13:30:00.001-07:002017-10-30T13:30:06.502-07:00<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">El pintor d’Altamira.</span></b></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Ens preguntàvem què movia l’esperit del pintor anònim que pintà els bisons de les coves d’ Altamira ? Era un dia fredós de finals de setembre. Bromes de la tardor. Els darrers préssecs ja no tenien la dolçor de primeries d’estiu. Un llibre obert amb les figures dels bisons vermellosos, el seu moviment, la seua energia continguda, les ratlles precises que captaven aquell animal salvatge, et deixaven amb la boca oberta.</span><br />
<span style="font-size: large;">Aquella energia original podia ser expressada ara per un creador modern ? M’imaginava com devia impressionar vivament la retina d’aquest pintor primer la visió d’aquells ramats d’animals salvatges. Com deuria ser amb la boca oberta observant la força d’aquell mascle que després provaria de traçar en la roca . Hem d’imaginar que féu moltes proves i esborranys abans d’aconseguir l’esveltesa sintètica de la forma, la sinuositat de les banyes, la impressió de color intens d’aquella vida aturada a la roca ? </span><br />
<span style="font-size: large;">El pintor modern que viu en una ciutat no està sotmès a les experiències visuals que vivien aquells altres homínids d’èpoques tan reculades . Les seues impressions són més toves, més abstractes, més conegudes. La retina està avesada al costum. Crec que el costum embalbeix, desdibuixa, fa esmussar l’atenció. </span><br />
<span style="font-size: large;">De més a més aquell primer pintor d’ Altamira – suposo que fou un individu únic- va comprendre que el volum de la pintura la hi donava la mateixa roca, les ondulacions de la mateixa roca li permetien mostrar l’acció de rebolcar-se o suggerir una femella prenyada amb la mateixa rodonesa de la paret de pedra que pintava. El lloc de la pintura no era pas la blanca galeria de quadres que sol aparèixer en una ciutat. El lloc ajudava a exaltar el cor, a suscitar un admiració immediata. Les coves ,amb els seus corredors i passadissos i zones obscures, preparen l’esperit per a la meravella. Potser els galeristes n’haurien d’aprendre d’aquest esperit del lloc car tota pintura vol un estat d’ànim en estat de meravella. El sostre de la cova original d’Altamira, amb les formes de la roca, coadjuvaven l’artista a suggerir volum i moviment. La mirada cap a amunt de l’espectador atònit reforçava la seua sorpresa bocabadada. </span><br />
<span style="font-size: large;">Aquestes formes primigènies de l’art només ajudarien el pintor modern si comprengués que la pintura sorgeix de la meravella de l’observació directa, amb el cor bategant, del moviment salvatge, de la vida sentida sense domesticació ni boç. Semblantment de la comprensió de la forma – la visió que sintetitza una forma precisa i completa- i, finalment, la comprensió de la importància del lloc on s’exposa i es mira la pintura. Els espais angèlicament neutres de museus i galeries sense alè o ànima no escalfen l’esperit de qui mira. </span><br />
<span style="font-size: large;">A mi em pareix que la pintura es mou en un cercle d’emoció. Després venim els comentaristes que posen pobres paraules a aquesta meravella dels bisons, ara ja animals mítics, que corren furients feliçment oblidats dels caçadors que els acacen. </span><br />
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-61147935687566012662017-10-12T12:21:00.001-07:002017-10-12T12:25:42.053-07:00Closca de nou<div style="text-align: center;">
<span style="color: #bf9000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-large;"><b>Divagacions sobre el punt de vista.</b></span></div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>Una de les lliçons excel·lents de la retòrica moderna de la novel·la se sol anomenar matusserament “punt de vista”. El concepte no és clar perquè depèn del pensament del que narra i de qui llegeix. El concepte implica una capacitat de moure’s mental i geogràfica i intel·lectualment respecte a allò que es conta .</b><br />
<b>Com que el moviment mental no és possible individualment sinó que reclama i exigeix moviments socials i polítics, - i desplaçaments geogràfics!-, i altres amenitats !, llavors potser comprendrem que la figuereta retòrica de “Closca de nou”, la darrera novel·la publicada per Ian McEwan, és una estratègia narrativa fulgurant. </b><br />
<b>Si els narradors clàssics dels anys seixanta i setanta – Gabriel Garcia Marquez, al capdavant – teoritzaven en el sentit que el narrador era com un Déu, visió que podem anomenar “macro”. Ço és, un estil d’allunyament, una mirada panoràmica, des de dalt. Posició zenital o zenit, per simplificar, Ian McEwan s’atreveix a narrar des del petit, des de baix, des de abans de la consciència, des del micro, des del fetus dins la panxa maternal – el geni de Salvador Dalí, a la seva biografia imaginada ja havia assajat la perspectiva fetal amb voluntat surrealista. No li havíem fet gaire cas. Els genis sempre ens avancen. </b><br />
<b>L’artifici és brillant, com hauran pogut endevinat. Comporta un feix de suggeriments, alguns de metafísics, en els quals no penetrarem, d’altres de poètics i altres de purament argumentals : és el personatge que hi és i no hi és, que escolta i que conta, però que no pot participar (gaire ) en el relat. </b><br />
<b>Apuntem algunes idees només per fer saliva al lector que encara no l’ha llegit: convertir en consciència – narració, llenguatge – allò que és pre-verbal, pre-consciència és una operació intel·lectual molt intel·ligent : mires el teu món des d’una altra banda .</b><br />
<b>La subtil ironia del narrador, criatura no nascuda que encara no disposa de nom ni de biografia ni tampoc d’estructura moral, implica un notable distanciament de la moral convencional de la seua mare, la senyora Trudy, que com veuran, manté un amor adúlter amb el germà del seu marit, John, poeta i editor, força especial. </b><br />
<b>Ja sé, estimats lectors, que els marejo una mica. Només els vull donar a entendre amb les meues pobres paraules que “Closca de nou” és un llibre difícilment brillant. Astutament savi i farcit de ressonàncies literàries : la més òbvia, l’estimat Hamlet. </b><br />
<b>Per acabar, si Josep Pla havia teoritzat en els seus papers que la clau de l’escriptura és l’adjectiu – recordin : quan anava borratxo recordava que s’havia d’escriure “La persiana és verda”- Ian McEwan destaca per saber compondre comparacions brillants : un sotabosc de tòpics, per exemple , o un cos mantingut per unes xarxes ocultes de neteja i regulació, com una ciutat ben gestionada a plena nit. O La mentida eficaç, com el swing magistral en el golf, és inconscient.</b><br />
<b>La novel·la és brillant com la reina, que no duu diners a sobre. </b><br />
<b><br /></b>
<b> </b><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-22972191601425878412017-10-12T12:17:00.002-07:002017-10-12T12:17:09.719-07:00una poesia d'Hilari de Cara<b><span style="font-size: large;">Poesia de dia 12 d’octubre de 2017.</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Del poeta Hilari de Cara ( Melilla 1947) del volum Cave Papam Premi Miquel Bauçà </span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">( 2016)</span></b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Àngelus<br />
<br />
Josep, t’he de dir una cosa,<br />
deixa el xerrac, deixa la fusta,<br />
seu, escolta’m, les oronelles<br />
volen com ratpenats,<br />
el fonoll dibuixa continents<br />
a l’ànima, a Israel l’hivern tardà<br />
s’assembla a l’estiu com la Mar Morta<br />
al desert, seu, Josep, i escolta,<br />
m’ha visitat un àngel, els desembres<br />
seran Nadals d’ençà,<br />
és cert, el fonoll, els cards florits,<br />
la mar de rosella que acull el sol,<br />
aquest erràtic vol d’oronelles i falcons,<br />
la fusta té ja aquest punt que la saó<br />
li traspua el darrer bri, tens raó,<br />
però vols dir Maria, un àngel?<br />
Saps el que sol passar amb els àngels:<br />
et prenen l’alè, la seva bellesa,<br />
els seus peus alats, són experts en la dura<br />
gimnàstica del vol, el cel<br />
està fet a la mesura dels seus ulls,<br />
la mar és un reflex del seu esguard,<br />
l’or, permet-me que no insisteixi en l’or;<br />
quan parlen, potser ho has vist en somnis,<br />
quan parlen són com els aparells<br />
ideològics de l’estat, encisen,<br />
t’opien perquè no vegis l’espasa<br />
de foc darrere els plecs dels vestits, quan l’àngel<br />
et convida a seure, jeus tota amollada,<br />
ni t’adones del miracle quan<br />
et vessa entre les cuixes. Vols dir?<br />
Vols dir que ha estat un àngel ?<br />
No et meravellis de res, de fet<br />
no ha estat l’àngel mateix, darrere<br />
ell he sentit un so més fi que un vidre<br />
més clar que el no-res, una resplendor,<br />
i he sentit els astres, els niguls<br />
que s’agombolen, la mar llunyana<br />
i un batec d’ales de colom.<br />
Tu saps que diuen que més al nord hi ha homes<br />
amb el fetge devorat permanentment<br />
pel bec d’un àguila, reis que es treuen els ulls,<br />
pares que devoren els seus fills,<br />
gent que s’ofega mirant el seu reflex<br />
a l’aigua, braus que encalcem nines<br />
rosses, ceps que neixen d’un bastard<br />
esquarterat, així són les coses<br />
més al nord, a nou dies de viatge per la mar,<br />
i nosaltres mateixos fets als desvaris<br />
de Déu, exiliats pel desert, a matolls de foc<br />
que comminen i ens minven,<br />
al temor de la ira de Déu, a les seves<br />
bromes pesades. Ara, fes-me cas,<br />
deixa el martell, surt al corral,<br />
degolla un xai, i per una vegada<br />
du vi del mercat, i nesples, i raïm .<br />
Anit, farem llarg, Josep, quan es pongui el sol.<br />
<br />els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-78445853921921053802017-10-11T03:33:00.002-07:002017-10-11T03:33:43.259-07:00<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b>Com un concert de jazz.</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<b>Dèmens, de Màrius Sampere (Barcelona,1928) és obra pròpia d’un home vell que va al nucli lateral de les coses. A diferència d’altres, com ara Joan Margarit o Jordi Pàmias, les referències a la realitat són mínimes, esborrades, distanciades. En canvi, les referències al llenguatge, en especial les formes més automàtiques, les formes més estereotipades: caragol treu banya puja a la muntanya, hi són abundants. </b><br />
<b>Com ha escrit el crític Víctor Obiols, Sampere escriu com si la poesia li fos dictada. La veu – aquella part de la raó que no escolta disciplina i ordre-, recull molt bé el sentit que el poeta doblega els topants del dir, busca una altra veritat. Els lectors que es fan escuts contra els discursos il·lògics, queden indiferents: no han estat entrenats a una semblant gosadia. Ho refusen. Són una generació de post-guerra que fou educada en termes militars, en un context para-feixista : la vida com a milícia. La guerra com a símbol màxim. Em recorden els temps llunyà de les casernes de l’exèrcit espanyol, ja molt arnades, que contenien als passadissos o a l’entrada unes consignes pintades a la paret – sovint molt tosques- que al·ludien a valors castrenses com ara la valentia en el combat o la defensa de la disciplina o a vegades de la pàtria espanyola. Tot molt mascle. Molt sovint eren valors falsos – records del feixisme triomfant- però tothom feia veure que eren vertaders, o dissimulava, si podia.</b><br />
<b>Dèmens se situa en aquella lucidesa estranya i una mica llibertària dels homes vells que han viscut molt i que escolten la seua veu interna. El resultat no és un discurs de flors i violes i romaní. Ni tampoc un elogi de la pàtria. Ni de la disciplina o l’ordre. </b><br />
<b> Vull dir que el volum és el revers del discurs definit com a racional o científic, -o fins i tot emocional-, al qual atorguen, amb lleugeresa, un altíssim valor de veritat absoluta.</b><br />
<b> La veritat de Dèmens és esmunyedissa i ateny els elements més excèntrics de la realitat : allò que no sabem dir, que no podem dir, que sentim. Sampere opera aquesta operació mental : deixar-se dur per les impressions mentals més lliures, més voluptuoses – el sexe com a força creadora hi té un rol central-, més lluny de les convencions- de les consignes pintades a les casernes, de les consignes pintades a les escoles. </b><br />
<b>Dèmens es pot situar per al lector atent en el cercle meravellós de l’individu que fatal i joiosament és isolat en la seua rodona àuria invisible. Veure’ns és, sovint, el resultat de la mirada de l’altre. Veure’s és ser mirat d’una altra manera per l’altre.</b><br />
<b>El volum, lleument irònic, versa, amb moviment d’onada o de riu ondulant, sobre la banda interna de la consciència : la zona lúcida. La veritat inexacta. La dicció de Sampere, que és gat vell, no cerca l’harmonia de tall romàntic sinó que partint d’una expressió quasi conversada – les girades dels versos són plenes d’intenció- juga a expressar les veritats íntimes que ni ciència ni filosofia gosen entonar. S’escapa tant de les retòriques clàssiques com avantguardistes. </b><br />
<b>S’ acaba amb una provocació intel·lectual abrupta : els poemes se senten, s’ensaliven, s’amassen, es paeixen però no s’entenen. </b><br />
<b>El meu esforç sempre ha estat entendre. Tanmateix Sampere em convida a tancar els ulls i sentir-los, com un concert de jazz. </b><br />
<div>
<br /></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-1520488315595985872017-10-02T15:47:00.003-07:002017-10-02T15:47:39.661-07:00periodisme<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Periodisme del sud .<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Si l’enteniment no m’enganya, un dels forts defectes del
periodisme a Espanya és que produeix un lectors habituals a la consigna i
desavesats al pensament. Vull dir que la llibertat d’expressió no ha significat
un esforç per a la llibertat de pensar. Com que és més fàcil creure i obeir,
cert lector de diaris no pensa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Aquest estiu vaig passar uns dies bellíssims a Cortina d’
Ampezzo. Pels lectors que no coneguin aquesta vila diré que aplega cada estiu
certa burgesia italiana. Hi té casa, entre altres, el propietari de la fàbrica
de pasta més conegut d’Itàlia : <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la pasta
Barilla.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
A un dels seus càmpings no hi anem pas els burgesos : hi anem
la classe mitjana amb la tenda de campanya. Vam anar a saludar-hi un senyor
jubilat del Véneto, que llegeix diaris. No era pas lector de diaris comunistes.
Llegia els diaris de la dreta espanyola i els italians. I ens va convidar a
cafè.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Aquest senyor, que estava casat amb una magnífica senyora que
li cuidava la salut de manera visible, que feia el pa a casa, que tenia un forn
per a les coccions dels aliments i altres amenitats, tenia el cap ple de
consignes que repetia com si fossin veritats inalterables. Veritats bíbliques,
anava a dir.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Per exemple, defensava que la independència de Catalunya fóra
impossible perquè, si s’esdevingués, al darrera, com les peces d’un dominó
vindrien a reclamar-la altres regions europees – entre les quals el Véneto . Els
grans estats europeus no deixarien que això passés.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
El lectors de diaris desconeixia els arguments<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de l’excessiva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>càrrega fiscal de Catalunya. Qualsevol altre
argument li relliscava pel seu cervell impermeable.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Aquesta impermeabilitat i inflexibilitat mental em sembla
molt característica de qui només llegeix diaris. El senyor que llegia diaris
tenia una casa a Orpesa . Ni se li havia passat pel cap d’aprendre el català de
València. Considerava – una altra consigna – que amb el castellà ja en tenia
prou i massa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Altre cop el mateix : cap
altre argument era escoltat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
La tarda era magnífica . La seua caravana perfectament
equipada era posada davant del riu i les muntanyes dolomítiques. La frescor de
l’estiu que passàrem en aquell lloc tan elevat no té cap punt de comparació amb
les altes temperatures del pla de Lleida. Vull dir que són gent que viu bé.
Quan arribarà l’hivern aniran a l’apartament que han comprat a Orpesa – Oropesa
del mar, en diuen. I mai no aprendran ni “un bon dia” de valencià. Llegiran la
Razón i el Mundo i defensaran les seues consignes sense moure una pestanya.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Des del meu punt de vista, el d’una llengua minoritària i
minoritzada, i el de l’esquerra progressista, aquesta rigidesa mental que
reflectia aquest senyor – italià perfectament europeu i civilitzat, capaç , si
calgués de tripular un avió- és l’exemple de la mena de lectors que produeix
aquest periodisme del sud d’Europa. No hi veig sinó simulacre de dialèctica,
simulacre d’expressió del pensament. Només hi veig inflexibilitat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Helvetica Neue";
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7269305986606252523.post-78545309041540922422017-09-26T14:46:00.000-07:002017-09-26T14:46:13.081-07:00Dèmens<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Com un concert de jazz.<o:p></o:p></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dèmens</i>,
de Mà<b>rius Sampere (Barcelona,1928) és <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>obra pròpia d’un home vell que va al nucli
lateral de les coses. A diferència d’altres, com ara Joan Margarit o Jordi
Pàmias, les referències a la realitat són mínimes, esborrades, distanciades. En
canvi, les referències al llenguatge, en especial les formes més automàtiques,
les formes més estereotipades:<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> caragol
treu banya puja a la muntanya</i>, hi són abundants. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>Com ha escrit el crític Víctor Obiols,
Sampere escriu com si la poesia li fos dictada. La veu – aquella part de la raó
que no escolta disciplina i ordre-, recull molt bé el sentit que el poeta
doblega els topants del dir, busca una altra veritat. Els lectors que es fan
escuts contra els discursos il·lògics, queden indiferents: no han estat
entrenats a una semblant gosadia. Ho refusen. Són una generació de post-guerra
que fou educada en termes militars, en un context para-feixista : la vida com a
milícia. La guerra com a símbol màxim. Em recorden els temps llunyà de les
casernes de l’exèrcit espanyol, ja molt arnades, que contenien <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>als passadissos o a l’entrada unes consignes
pintades a la paret – sovint molt tosques- que al·ludien a valors castrenses
com ara la valentia en el combat o la defensa de la disciplina o a vegades de
la pàtria espanyola. Tot molt mascle. Molt sovint eren valors falsos – records
del feixisme triomfant- però tothom feia veure que eren vertaders, o
dissimulava, si podia.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>Dèmens se situa en aquella lucidesa estranya
i una mica llibertària dels homes vells que han viscut molt i que escolten la
seua veu interna. El resultat no és un discurs de flors i violes i romaní. Ni
tampoc un elogi de la pàtria. Ni de la disciplina o l’ordre. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vull
dir que el volum és el revers del discurs definit com a racional o científic, -o
fins i tot emocional-, al qual atorguen, amb lleugeresa, un altíssim valor de
veritat absoluta.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La
veritat de Dèmens és esmunyedissa i ateny els elements més excèntrics de la
realitat : allò que no sabem dir, que no podem dir, que sentim. Sampere opera
aquesta operació mental : deixar-se dur per les impressions mentals més
lliures, més voluptuoses – el sexe com a força creadora hi té un rol central-,
més lluny de les convencions- de les consignes pintades a les casernes, de les
consignes pintades a les escoles.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>Dèmens es pot situar per al lector atent en
el cercle meravellós de l’individu<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
fatal i joiosament és isolat en la seua rodona àuria invisible. Veure’ns és,
sovint, el resultat de la mirada de l’altre. Veure’s és ser mirat d’una altra
manera per l’altre.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>El volum, lleument irònic, versa, amb
moviment d’onada o de riu ondulant, sobre la banda interna de la consciència :
la zona lúcida. La veritat inexacta. La dicció de Sampere, que és gat vell, no
cerca l’harmonia de tall romàntic sinó que partint d’una expressió quasi
conversada – les girades dels versos són plenes d’intenció- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>juga a expressar les veritats íntimes que ni
ciència ni filosofia gosen entonar. S’escapa tant de les retòriques clàssiques
com avantguardistes. <o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>S’ acaba amb una provocació intel·lectual
abrupta : <i style="mso-bidi-font-style: normal;">els poemes se senten,
s’ensaliven, s’amassen, es paeixen però no s’entenen</i>. <o:p></o:p></b></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES-TRAD</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Helvetica Neue";
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: -3.0cm; margin-right: 42.15pt; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b>El meu esforç sempre ha estat entendre.
Tanmateix Sampere em convida a tancar els ulls i sentir-los, com un concert de
jazz. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b><o:p></o:p></div>
els dies que vindranhttp://www.blogger.com/profile/15441820278802561375noreply@blogger.com0