diumenge, 15 de març de 2020

La lluna ha desaparegut sota un bancal d’estrelles.
Un aire bru camina entre trens de nit, melancolia
de les rodes de foc il·luminades, les pel·lícules en blanc
i negre. Les veus desmaiades riuen als nens . Apunts

dels vells camins de fosca cap al mas perdut . Les hores
tenen les vores repuntades. Un vell camí de Catalunya 
perdut . El vi ben negre i el record ben embriac, dreta
la consciència puja com un flam, tibada la llengua ama

i desitja damunt les flamarades de boira i de fred.
Un pern del boc i la farina blana. Una nit vetllant 
ensenyant als pobles la lluminària dels encesos 

puguen les llums a les cases buides, d’antany.
Tothom ha fugit, la ciutat buida és ocupada pels nous
feixistes de la veu rompuda pel vi i les armes.



Fosques les estrelles no il·luminen la nit al bancal.
Bru l’aire corre pels trens de les nits, furients,
melancòliques dels rodes de foc retraten els films
en blanc i negre. Veus riuen l’arribada dels xiquets.

Els vells camins, sota la fosca de les estrelles i el riu
puntegen els versos de la rebel·lió. El cos, al camí fosc,
sent; a l’aula no sent res sinó la tibantor dels resultats.
Aura, paraula, arbre i sentit, tot ho oblides per fugir
a la ciutat, per les carreteres dels pals de llum. 

Has oblidat la terra, la secla, el bancal d’arbre, la fruita
i el silenci del cel. A les ciutats, les idees moren de set.
Entrepusses amb els joves que els mana el cos.

El silenci no existeix, les idees s’han desfet en l’àcid
dels diners, cobres per la ignomínia de voler representar
un sentit, quan tot s’ha esbalçat entre el verdet de runes .



No saps on llençar les andròmines del passat perdut : els abrics de la desesperança i les botes dels somni.

A la brossa ordenada cultament; a les fornals del silenci
als caminals on els pobres . 




A l’orgull dels burgesos de Reus, cal consignar-hi l’orgull dels pagesos de Seròs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

versos .

VERSOS REVERSOS. Les formes del poeta Francesc Gelonch i Bosch, que ha publicat fa poc “La mandra no és un ocell”, no con...