Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2015

Silencis.

MÚSICA.
Una amiga m’escriu recordant-me que novembre és un mes de silencis. Els silencis són formidables un dia de cel ras, de vent del nord, de vent glacial . La meravella de la música pren el seu temps en el coixí del silenci de novembre.
A la banda municipal de música, el director, Amadeu Urrea, diligent, flexible, ha tingut la bona pensada de convidar uns músics joves, amb molt d’estudi, per tocar-hi Ricard Vinyes, arranjant-lo per a banda. Veig que cadascú té el seu fons temperamental. Cadascú posseeix el seu talent. La seua presència fa augmentar l’energia del grup. La multiplica. Per als músics, el director convidat és un feliç al·licient . Sentir la música des de dins – sentir-la en les dues accepcions que posseeix en català - és un bell plaer : la música et pren sovint com un mar, com una delicadacreació humana.
Mentre mires la particel·la penses que hi ha pocs plaers auditius semblants a ser dirigit per un director jove i intel·ligent que prova d’usar la batuta com a eina dirig…

DANTE.

DANTE.
Sobre la taula una vella maleta atrotinada . A dins, llibres de la joventut arrenglerats, apilats. Entre els llibres dels vint anys, la Divina Comèdia del Dante, en castellà, acarada amb el text italià, que mai vaig llegir del tot. Puc endevinar com em sentia – profundament estranyat – davant d’una obra antiga que no coneixia gens ni tampoc posseïa la gosadia del que s’atreveix, per si sol, sense la mà del mestre ni l’olor del guix a caminar per les parets de l’infern. De gran – La Divina Comèdia només s’entén de gran - vaig fer-ne la primera lectura en un moment de crisi personal. Un cant cada dia. Per primera vegada entrava per les foscors, els passadissos, els boscos, les voltes i cercles de l’infern,sense llum, amb la llum morta. L’infern és un viatge permanent en forma de gir descendent. L’infern del Dante té el color de les nostres angoixes. A vegades , la suor dels nostres somnis més complicats. En els dies que l’he d’explicar als alumnes endevino i comprenc la seua perple…

hotel moderno.

Imatge

Nocturna : Illes i núvols .

Imatge

OVIDI

Imatge
Ben mirat, l’espectacle de la nit dels premis Vallverdú, organitzats per l'ajuntament de la ciutat de LLEIDA,  després de la concessió dels guardons, sobre l’obra del poeta, actor i cantant Ovidi Montllor a l’auditori de Lleida podríem situar-la, amb tendresa, en la feliç òrbita de la cultura de la resistència, de la clandestinitat, del maquis cultural en temps de la indústria audiovisual llampant .En la forma artística, la cantant Gemma Humet- una de les poques persones joveníssimes de la sala- va reactualitzar amb una veu molt delicada les grans cançons del cantant d’Alcoi. El veterà Toti Soler retornava a l’auditori com si no hagués passat el temps, per bé que llurs cabells clarejaven. El rapsode, barbut com un follet, va brodar el poema dels monosíl·labs de Pere Quart. Davant dels nostres ulls i les nostres orelles, va desplegar-se l’energia voltaica d’un moment històric que encara ens commou.La vella energia dels divuit anys emergia evocant aquella època agredolça de l’antifr…