Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

Manuel de Pedrolo.

UNA LLOSA. Em costa explicar la impressió tan joiosa que em produí una jornada sobre Manuel de Pedrolo en els llocs de la Segarra. Vam prodigar les coses habituals : llegir en els llocs de la seua infància – un lloc obert al sol-, sentir els camps immensos i secs, observar els castells, furgar en la memòria del passat, mig arnada, llegir poesies sobre la mort al cementiri, amb un acordió tocat amb mans precises... Pregunto sobre la classe social dels seus pares. Sabíeu que Manuel de Pedrolo era el darrer brot d’una aristocràcia rural segarrenca que clava les arrels al segle XVI ? Com diu la Maria Josep Jové : una família que a cada guerra perd un llençol. Ell ho amagava. A mitges, però ho amagava. Aquesta ocultació també explica una certa abstracció de la seua obra literària. La genealogia és llarga i complexa : se’m perden els detalls, com l’arena fina.Durant el segle XX s’accentua la decadència i misèria familiar : el castell d’Aranyó, emblema de la família. El deuen de vendre a la dèc…
Imatge
AL·LEGORIES.                              
Hem comentat El candelabro enterrado d’ Stefan Zweig, que es publicà en alemany en 1937, en el debat del club de lectura d’Alpicat. No hi passa cap peripècia sinó una recerca angoixada. El canelobre enterrat és l’al·legoria d’una experiència religiosa que no pot conviure amb els nous poders vigents del seu temps. Em sembla extraordinari, vívid i convincent el relat de l’audiència de l’emperador de Bizanci. El volum subratlla el judaisme, però també grans lliçons morals: “ només aquell que ha preguntat molt, pot comprendre molt. I només aquell que comprèn molt pot fer justícia” ,o “a la llarga és més tenaç l’esperit que la força”. Narra la història d’un objecte sagrat simbòlic “testimoni de la fe sempre vigilant” : un canelobre de set braços – dit “menorà” – que és robat del temple de Jerusalem per l’emperador romà. Instal·lat a Roma,és robat pels vàndals en el saqueig sistemàtic i silenciós de Roma. Saqueig que és contat amb una magna precis…

Trenta-tres nits amb Baudelaire.

Imatge
MESURA. He descobert a través del traductor Jordi Martín Lloret “Trenta nits amb Baudelaire” d’Antoine Compagnon, que és un professor savi, nascut a Brussel·les.És un home mesurat, amb una extensa bibliografia, que presenta molt d’interès. A França, el seu volum anterior intitulat “Un été avec Montaigne “ ha estat un llibre molt llegit. Ja és sabut queels països on ha triomfat una revolució burgesa sol llegir més que un altre on ha triomfat la contra-revolució de tirat feixista.Ara, la publicació d’ “ Un été avec Baudelaire ” ha estat la natural continuació de l’èxit del primer llibre . Entre nosaltres, tots dos volums els ha editat “Blakiebooks”. Són llibres bonics, amb una textura tàctil molt amanosa,i amb un gust molt peculiar, encertat, ben editat. És rar trobar llibres com aquest.És a mig camí del llibre de culte i el volum de consum frívol, flexible. És el volum que llegiries al tren si a Lleida n’hi hagués. Si encara existeixen alguns professors que llegeixen, aquest és un bon vo…

Matisos

Imatge
És només el matís que t'atorga el sentit.
Miro d'escurçar un article perquè s'encabeixi en els límits del corsé : em resten només les obvietats.