versos .

dilluns, 26 de gener de 2015

el fred . 26 gener de 2015

ELS FOCS.


Aquests dies continuats de boira plana que el lector haurà patit o estimat com jo mateix, em porten a la vella reflexió sobre els efectes del clima sobre els humans. En la nostra proverbial ignorància, no ens adonem prou com el clima canvia la nostra vida.
Aquests dies habituals d’hivern comporten reflexions molt primes : “és el que ha de fer ! “, solen dir les persones de bona fe.
Ara, aixecar-se al matí amb sol als finestrons o aixecar-se amb aquesta llum lletosa i prima, és prou diferent. Se’n ressent el to vital, la temperatura emotiva.
Ara comprens aquella fredor que narrava Josep Pla, en els seus dietaris, a la seua masia de l’Empordà, o aquella pensada de Gabriel Ferrater : “No em fan gens de gràcia les cases on fa fred i les ideologies.”
És evident que les cases on fa fred és pel que ara se n’ha dit “ pobresa energètica” i, en altre temps, se’n deia ras i curt “passar fred”: no hi havia noció que es pogués viure d’altra manera.
A les cases de poble que recordo, passar fred era habitual. La naturalesa del fred era gèlida, metàl·lica, silenciosa.
Les estufes roents només solien estar a la cuina, a la petita sala d’estar. Després van venir les calefaccions centrals de gasoil, amb els seus excessos. Jo havia viscut en un bloc de pisos on la temperatura de les cases en ple hivern, era pràcticament tropical. Obligava a els estadants a obrir les finestres per ventilar tanta calor. Era un excés ciutadà que s’associava amb la bona vida, que havia de ser imparable.
Després, en locals públics i privats, la calefacció de gas natural, elèctrica o de gasoil ha fet oblidar les flames primigènies i vigoroses de la xera a l’hivern a l’horta, per escalfar-se una mica. Les flames fictícies de les estufes elèctriques fabricades a la Xina no passen de ser pures i fredes il·lusions de l’esperit.
D’altra banda, el retorn romàntic al foc a terra sempre ha estat una altra il·lusió fallida. Llevat de casos extraordinaris, els focs a terra fan fum, embruten de pols, perfumen la roba i consumeixen molta llenya. Res a veure amb l’estampa del foc vist com una mena d’estat zen de l’esperit.
Les noves energies- el pelet , per exemple – encara no han entrat a la nostra vida. Mentrestant ens hem de conformar amb els humils focs o calefaccions austeres  mentre a fora el cel es torna espessament gris. I només hi prospera la màgia incerta. O els llums blaus dels Mossos d’ Esquadra que estableixen un control en la nit, i per sort, et deixen passar, alleugerit.